PA CIÈNCIA, LA NOSTRA

Una reflexió sobre el ratolí-cérvol

DANIEL ARBÓS I MÀRIUS BELLES BIÒLEG I FÍSIC

L’any 1910 els biòlegs van descriure per primera vegada el tràgul d’esquena platejada, una espècie de ratolí-cèrvol que habitava la serralada Annamita de Vietnam. Com que l’última observació d’aquesta espècie feta per la comunitat científica havia sigut als anys noranta, tot semblava indicar que l’espècie s’havia extingit a causa de la cacera descontrolada i la desforestació. Una espècie més que els humans havíem arrasat. Amb la pressió que exercim sobre el medi ambient som, com ja sabeu, l’anticrist de les bestioles, el Sàuron de la fauna i la flora.

Però ara científics de l’organització nord-americana Global Wildlife Conservation han aconseguit imatges del curiós animaló. Resulta que hi havia molts testimonis entre la població local que asseguraven haver-ne vist fa poc. El relat d’aquestes persones va permetre als científics situar càmeres parany en les localitzacions clau. Amb això s’han aconseguit unes dues-centes fotografies del simpàtic tragulet, que constaten que efectivament no estava mort sinó que estava de parranda.

En definitiva, la majoria d’habitants locals eren perfectament conscients que aquestes bèsties existien tot i que la comunitat internacional hagués donat per fet que no i que, segurament, alguns experts nadius ho neguessin rotundament. La gent fins i tot els havia vist sovint campant al seu aire i sabia perfectament on eren. Però ara, que s’ha fet evident que encara són entre nosaltres i que hem pogut certificar que conformen un nombre important d’individus, n’hi ha que se sorprenen. Quines coses.

La gran diferència és que, comparat amb el ratolí-cérvol, al feixisme no sembla que se l’hagi sotmès a gaire pressió, per no dir cap, per fer-lo desaparèixer... Perquè parlàvem del feixisme, oi?

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida