Un oasi de 9.000 llibres

Primeres edicions, il·lustracions originals d’’El Quixot’ de la Real Academia Española i 49 traduccions són algunes de les joies del fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya

Només Miguel de Cervantes coneixia el veritable rostre del Quixot. José del Castillo, un dels principals dibuixants del segle XVIII, va imaginar-lo com un home alt, amb un nas aguilenc i la figura espigada. Un segle més tard, Gustave Doré l’il·lustrava amb una calvície considerable, els cabells blancs i la mirada esquitxada de tristesa. El surrealisme de Dalí també va embolcallar la història del personatge, que el pintor va dibuixar (01) com un home famèlic vestit amb parracs i envoltat d’éssers abstractes i objectes estranys. Aquestes són algunes de les nombroses representacions del cavaller que s’apleguen al fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya, que guarda una de les col·leccions de les obres de Cervantes més importants de l’Estat.

La Biblioteca de Catalunya té motius per presumir de joies cervantines. El fons disposa de les primeres edicions de totes les obres de Cervantes excepte de La Galatea, però d’aquest títol en conserva una edició del 1590 publicada a Lisboa i de la qual només hi ha dos exemplars a tot el món. També guarda una primera edició, impresa a Barcelona, en què apareixen juntes les dues parts d’ El Quixot i una primera edició de butxaca il·lustrada a Espanya, de la qual es conserven, a més, 37 matrius utilitzades per a les xilografies dels volums. Així mateix, entre els títols del fons hi ha totes les primeres traduccions i edicions d’ El Quixot en 49 llengües diferents.

La llavor de la col·lecció la va col·locar l’industrial Isidre Bonsoms el 1915, quan va donar 3.367 volums a la Biblioteca de Catalunya. Bonsoms, que va ser mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans, havia comprat una part del fons a Leopoldo Rius, el pare de la bibliografia cervantina.

Un emblema de la Biblioteca

Aquella donació s’ha transformat actualment en un fons de més de 9.000 volums que demostren que “l’obra de Cervantes s’ha mantingut com una peça de referència al llarg dels segles”, assenyala la directora de la unitat bibliogràfica de la Biblioteca, Núria Altarriba. De fet, el 1780 els principals il·lustradors espanyols van col·laborar en una edició d’ El Quixot impresa per Joaquín Ibarra i que forma part de la col·lecció, que també té alguns dibuixos originals del volum. Vuitanta anys més tard, l’editorial Montaner y Simón va elaborar la primera de les grans edicions quixotesques catalanes i, un temps després, Francisco López Fabra va escollir la novel·la de Cervantes per crear el primer facsímil. Tots aquests títols evidencien, explica Altarriba, que “ El Quixot va viatjant en el temps i es va adaptant a tots els formats i les tècniques”.

De la mateixa manera, la col·lecció segueix creixent a mesura que passen els anys. Entre les adquisicions més recents hi ha l’edició commemorativa del quart centenari de la mort de Cervantes, que recopila els manuscrits de l’escriptor. A banda de les obres de Cervantes, el fons conté biografies, estudis i crítica, com també cartells, segells, postals i altres materials que mostren la iconografia cervantina. Consultada i visitada constantment per investigadors i experts d’arreu del món, la col·lecció s’ha convertit en un dels emblemes de la Biblioteca de Catalunya. Al llarg de tot avui, la Biblioteca oferirà una mostra dels documents cervantins del fons.

Més continguts de

El + vist

El + comentat