PROCÉS SOBIRANISTA

L’Estat rebutja el fre de Puigdemont al Procés i l’aboca a la DUI

El president es queda a un pas de convocar eleccions i el Parlament prepara la declaració

Gir de 360 graus. De la DUI a la DUI passant per unes eleccions autonòmiques que encara no es poden descartar. El Procés, procliu als episodis surrealistes i als girs sorprenents, en va viure diversos ahir en una jornada en què tot semblava possible i tot va acabar com estava previst a l’inici: si no hi ha canvis, el Parlament declararà avui la independència i el govern espanyol consumarà la suspensió de l’autonomia catalana. L’opció d’un pacte entre la Generalitat i la Moncloa per suspendre l’aplicació del 155 a canvi de convocar eleccions autonòmiques estava pràcticament feta al matí. Però la manca de garanties que l’Estat compliria la seva part del pacte va engegar a rodar la possibilitat d’acord, i el pla va tornar a ser la DUI. El fracàs del diàleg va provocar una dimissió al Govern que havia estat planant durant tot el dimecres: la del conseller d’Empresa, Santi Vila.

El guió va començar a girar dimecres a la nit. El Govern i els principals dirigents de Junts pel Sí es van reunir en una trobada en què, a priori, s’havia de certificar la DUI i quedava en l’aire la continuïtat d’alguns consellers, especialment Vila. Puigdemont, però, va posar sobre la taula que convocaria eleccions autonòmiques per no forçar el 155. “Vaig prometre portar el país de la postautonomia a la preindependència, i no el puc deixar a la preautonomia”, va argumentar. La trobada va acabar a les 2.05 hores, i a les 10 del matí d’ahir tornava a produir-se: primer amb el Govern, després amb tots els diputats de Junts pel Sí. El relat de Puigdemont va ser greu. Primer, va justificar la decisió d’accedir al pacte perquè tenia garantida la retirada del 155. Després, va anar més enllà i va vaticinar un “escenari de violència extrema” provocat per l’Estat. Els arguments, però, no van convèncer els presents. La indignació va ser generalitzada a ERC i entre diputats del PDECat, alguns dels quals es van alinear amb els republicans i van començar a anunciar la seva baixa del partit. Puigdemont, tot i la pressió interna, es mantenia ferm en la convocatòria d’eleccions per complir la seva part de l’acord amb l’Estat.

El pacte que tenia sobre la taula Puigdemont es limitava a l’anul·lació del 155, la retirada del desplegament dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la suavització del flanc judicial. L’acord es va teixir a diferents bandes, amb un protagonisme especial del lehendakari, Íñigo Urkullu, com a mediador entre el govern espanyol i el català. També feien camí el conseller Vila -molt actiu en els contactes amb Madrid, segons el seu entorn-, el PSOE i el PSC -amb protagonisme destacat de Miquel Iceta, Núria Marín i José Montilla- i les pressions d’empresaris destacats de l’Estat i de Catalunya.

L’acord provocava l’esquinçament de la unitat interna del sobiranisme. A la crisi oberta del PDECat s’hi sumava la indignació d’ERC. Els republicans, alguns dels quals van marxar amb llàgrimes del Palau, seguien pressionant per totes les vies Puigdemont insistint-li que l’Estat l’enganyaria. El president els hi responia que tenia garanties de compliment, i a les 13.30 hores, quan es disposava a comparèixer davant la premsa per anunciar eleccions, el guió va començar a canviar: tres senadors del PP (el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol; Javier Arenas, i José Manuel Barreiro) van insistir que, tot i la imminent convocatòria d’autonòmiques, el 155 seguia endavant.

Puigdemont va endarrerir una hora la compareixença. La pressió pel flanc independentista s’incrementava, les mobilitzacions començaven a la plaça de Sant Jaume i a la seu del PDECat, i el president va fer dues trucades per demanar explicacions per les declaracions: l’una a Urkullu i l’altra a Iceta. Els va insistir, a tots dos, que, després d’haver posat sobre la taula el fre del Procés, necessitava una garantia que no s’aplicaria el 155. No va obtenir resposta, i ni tan sols va poder parlar amb algú de la Moncloa. Després de suspendre per segon cop la seva compareixença, va tornar a citar Junqueras a Palau. El vicepresident era a la seu d’ERC quan va rebre la trucada: “Tornem al full de ruta marcat”.

Puigdemont compareixia al Palau, finalment, a les 17 hores, amb un guió totalment canviat. El president va reconèixer que havia “considerat la possibilitat d’exercir la potestat de convocar eleccions” després de moltes consultes i per “esgotar totes les vies per trobar una solució”. El president va citar la retirada del 155, l’aturada de la repressió i “l’absència de violència perquè unes eleccions s’haguessin pogut celebrar” com a condicions no admeses. “No hi ha cap garantia que justifiqui les eleccions al Parlament”, va afirmar. Davant d’aquest panorama, el president reobria la porta a la DUI -la deixava en mans del Parlament- i insistia a reprovar l’actitud de l’Estat: “Ningú no podrà retreure a la part catalana la voluntat de diàleg i de fer política, ningú no podrà dir que he estat disposat a sacrificis per garantir que es posarien totes les facilitats al diàleg. Una vegada més comprovem, amb molta decepció, que la responsabilitat només se’ns és exigida a uns, i d’altres, la seva irresponsabilitat”.

Amb les eleccions fora del mapa, el guió tornava a ser el previst. El Parlament iniciava un ple en què el president va renunciar a participar, deixant tot el protagonisme als partits. Junts pel Sí i la CUP van alinear-se en contra del 155 i a favor de proclamar la independència. Avui, a partir de les 12, es posaran a votació les propostes de resolució del ple, entre les quals hi pot haver la proclamació d’independència.

Al Senat tot va seguir com si el pacte no s’hagués estat a punt de produir. En un discurs molt dur, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va justificar el 155 com una “obligació” perquè a Catalunya “es respecti la convivència i la concòrdia”. Que el pacte era una quimera no només ho evidenciava el to, també els fets: el PP es negava a acceptar una esmena del PSOE que reclamava aturar el 155 si el Parlament convocava eleccions autonòmiques. La proposta socialista, però, arriba viva al ple d’avui, i es pot activar si el diàleg es reprèn. No es pot descartar res.

El guió d’avui

La pilota, doncs, és a la teulada de la Moncloa. Ahir Rajoy va haver d’atendre diverses trucades dels principals empresaris espanyols i catalans que li demanaven que atengués la mà estesa de Puigdemont. Les opcions, però, són minses. Així s’ho admetien mútuament el president Puigdemont i Iceta en una reunió que van tenir a última hora. La dimissió de Vila, a última hora, també demostrava que l’escletxa del diàleg està tancada: “La via del diàleg i la mediació que sempre he defensat novament ha fracassat i ha quedat deslegitimada. Els meus plantejaments han quedat desautoritzats per la realitat”, admetia un Vila resignat.

Avui el Parlament pot declarar la independència, però aquest és només un dels escenaris: tots segueixen oberts i tots aboquen a una situació encara més incerta que la que es va viure ahir, el dia amb més girs de guió de la història del Procés.

Més continguts de

El + vist

El + comentat