SANT JORDI D’ESTIU

Sant Jordi d'estiu: recomanacions de no-ficció

El coronavirus ja ha començat a generar assajos, tot i que encara hauran de passar uns mesos abans que la temàtica pandèmica mani a les llibreries. Ara com ara la no-ficció manté relats confessionals, memòries, viatges, cartes als fills, reconstruccions documentals i, esclar, anàlisis sobre el Procés

Les prestatgeries de no-ficció desmereixen el monocultiu. Tot i el degoteig de publicacions de llibres de polítics i sobre polítics, les llibreries ofereixen un ampli ventall assagístic. De tots els títols que apareixen en el recomanador en línia de l’ARA, aquí n’hi ha una tria: dels viatges per la Mediterrània física i sentimental de Rafel Nadal a l’imprescindible assaig de Bill Bryson, de les memòries de Jordi Llovet a les preocupacions feministes de Thaïs Gutiérrez.

El Sant Jordi d'estiu és de les llibreries

‘Mar d’estiu’, de Rafel Nadal

Univers

A Mar d’estiu, Rafel Nadal explica diversos viatges per la Mediterrània -a les illes Cíclades gregues, a les Eòlies sicilianes i a Xipre- connectant passejades i apunts culturals amb la memòria íntima. El veiem meravellar-se amb una erupció del volcà Stromboli, buscant un hort al centre de Naxos que amaga estàtues monumentals i recordant una trobada fortuïta amb Leonard Cohen a Bèlgica per parlar de la temporada que el cantautor va viure a l’illa grega d’Hidra escrivint poemes, novel·les i cançons com l’enlluernadora So long, Marianne.

‘Guillem’, de Núria Cadenes

Amsterdam

Núria Cadenes recrea la història de Guillem Agulló i Salvador, que va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993. Aquest noi tenia divuit anys i una vida per davant. Cadenes retrata la impunitat amb què actua el feixisme a València, en connivència amb la policia, el sistema judicial i la premsa. Aquesta novel·la documental, que s’alimenta del sumari del cas, és un cop sobre la taula contra l’oblit i un crit d’alerta davant del feixisme creixent.

‘La dictadura de pedra’, de Sílvia Marimon i Queralt Solé

Ara Llibres

El Valle de los Caídos va ser dissenyat per projectar l’ombra de la dictadura franquista i perpetuar el poder dels vencedors sobre els vençuts. Com es va finançar la seva construcció? Qui eren els treballadors esclaus que van treballar-hi durant una dècada? De qui són les despulles que s’amunteguen a les criptes? Quin simbolisme amaga la seva arquitectura? Qui és i què pensa el desafiant prior de l’orde de monjos que custodia el monestir del Valle? Aquestes preguntes són les que responen Sílvia Marimon i Queralt Solé a La dictadura de pedra. El Valle de los Caídos.

‘El cuerpo humano’, de Bill Bryson

RBA

Bill Bryson és un dels grans divulgadors del panorama contemporani, amb mirades aprofundides i amenes a la ciència ( Breu història de gairebé tot), a la intimitat ( A casa) i, ara, al cos humà. El nou assaig ha coincidit amb la pandèmia, i es llegeix encara amb més interès que quan es va publicar en anglès, ara fa més d’un any. Bryson dedica una vintena de capítols a parts del cos com ara el cor, el cervell, la pell i els pulmons, però també a aspectes com el dolor, l’equilibri, el sistema immunitari, l’alimentació i el son. També hi ha un capítol molt il·lustratiu sobre el jo microbià, on parla de bacteris, virus, fongs, protists i un llarg etcètera de microorganismes que habiten el nostre cos.

'Pandèmia', de Slavoj Žižek

Anagrama

“Només per mitjà d’aquesta amenaça mortal” que representa el coronavirus es pot “concebre una humanitat unificada”. Aquest bri d’esperança que llança Slavoj Žižek a 'Pandèmia' queda esmicolat quan cita unes paraules recents de Bruno Latour: segons el filòsof francès, la crisi del coronavirus és una mena d’assaig general de la crisi climàtica imminent, “la nova crisi, la que ens posarà a tots davant del repte de reorientar les condicions de vida i també cada detall d’una existència diària que caldrà anar resolent amb molta cura”. Cal recordar que a diferència de l’expansió del virus, que no té cap altra motivació que la reproducció en cèl·lules d’altres cossos, l’ésser humà ha alterat conscientment “les condicions de vida de tots els habitants del planeta” amb la seva “terrible virulència”.

Sant Jordi d'estiu: recomanacions de ficció

‘Ni forts, ni valents’, de Thaïs Gutiérrez

Bridge

El nens, com les nenes, tenen dret a plorar, poden tenir por, poden mostrar debilitat. Però ¿de debò que poden? Un article de l’ARA sobre masculinitats va ser la llavor d’aquest llibre i també la confirmació de l’autora, la periodista Thaïs Gutiérrez, que el que havia estat observant com a mare de dos nens era un problema endèmic que calia abordar amb urgència. Ni forts, ni valents és un llibre per trencar estereotips i canviar el món impulsant una transformació que alhora alliberi els nens del que se’ls ha inculcat fins ara que ha de ser un home.

‘Els mestres’, de Jordi Llovet

Galaxia Gutenberg

Jordi Llovet fa un homenatge als seus mestres, que van ser decisius per conformar-lo com a persona i intel·lectual. Retrata Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas. Són aproximacions molt vives, plenes d’anècdotes sucoses i alguna tafaneria, escrites amb sentit de l’humor i de la ironia, que contenen alhora reflexions profundes sobre l’art d’ensenyar, el que són les humanitats i el que hauria de ser l’ensenyament universitari. I una reivindicació apassionada d’aquella “confraria sàvia i dialogant, incardinada en la vida social de la ciutat i del país i dedicada a alguna cosa més que a la transmissió de sabers arxivats”.

‘Parlant amb tu d’amor i llibertat’, d’Oriol Junqueras

Ara Llibres

Després de dedicar als seus fills Contes des de la presó, Oriol Junqueras comparteix ara les paraules que l’han ajudat durant els últims mesos. Es tracta d’un viatge pels paisatges de la memòria, de la literatura i de l’art. Davant l’oblit, Junqueras vol oferir una lliçó sobre els textos que al llarg de la història han definit els nostres sentiments. Convoca, entre altres noms, Petrarca, Shakespeare, Joan Margarit i Txarango.

'El món, el nostre món', d'Ágnes Heller

Arcàdia

El conflicte entre la llibertat i la felicitat s'ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d'aquest volum. La quotidianitat i la tradició, l'art i la música, l'ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l'humor i l'espiritualitat, la metafísica i la ideologia, les emocions i la imaginació, les desigualtats i les lleis... són només alguns dels temes que tracta aquí però que també han estat motiu de la seva reflexió filosòfica al llarg dels anys. El llibre recull les lliçons que la filòsofa hongaresa va donar l'any 2005 a la Càtedra Ferrater Mora de Girona.

‘Principi de realitat’, de Jordi Muñoz

L'Avenç

El nou assaig del politòleg Jordi Muñoz, Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés, indaga sobre les causes de la revolta democràtica catalana, analitza la resposta que ha obtingut de l’Estat, es pregunta per què Catalunya no és un estat independent a hores d’ara i reflexiona sobre el futur. Muñoz fa un balanç crític i compromès amb rigor i la intenció de no deixar indiferents els lectors.

Sant Jordi d'estiu: recomanacions de literatura infantil i juvenil

‘Tots els camins’, de Joan Francesc Mira

Proa

Tots els camins, segon volum de les memòries de Joan F. Mira, arrenca quan l’autor descobreix als 14 anys la crida de Déu i emprèn el camí religiós. El llibre és la crònica d’aquella fascinació i del desencís posterior, de la descoberta de l’amor, del compromís amb els ideals de la socialdemocràcia i dels primers passos com a antropòleg. L’autor, que no publicava cap llibre de narrativa des d’ El tramvia groc, en què reconstruïa la seva infantesa, fa arrencar el nou volum amb una premissa insòlita: l’objectiu de ser sant. “Per arribar-hi, seguint el camí que tenia a l’abast de la mà, el camí que coneixia de prop, havia de ser sacerdot escolapi, exactament com els del col·legi del carrer dels Carnissers”, escriu.

‘La nació en portada’, d’Antoni Bassas

Rosa dels vents

Amb l’auditori ple i més de 90.000 reproduccions a YouTube, la conferència d’ Antoni Bassas al Círculo de Bellas Artes de Madrid del setembre passat és, probablement, un dels actes més rellevants a l’hora de traslladar una perspectiva catalana sobre l’etern problema de l’encaix territorial. Aquella ponència, que analitzava com les primeres pàgines dels diaris han tractat els últims 40 anys el concepte de nació, és el nucli de L a nació en portada, un llibre que evidencia la persistència catalana a l’hora d’exigir el reconeixement de la sobirania del país.

‘El món us espera’, d’Ignasi Aragay

Empúries

Ignasi Aragay es despulla a El món us espera, un relat en forma epistolar dedicat als seus fills que troba les paraules per dir el que a vegades sembla difícil dir. Hi parla de l’educació, de l’estil de vida, de la felicitat de les petites coses, de l’actitud davant dels altres, del compromís amb nosaltres mateixos, de la paternitat, dels avis, de la necessitat de rectificar i de dubtar, dels perills de viure sense aturar-nos un moment a pensar i a estimar.

‘Galeries del record’, de Narcís Garolera

Edicions de 1984

El catedràtic de llengua i literatura catalana Narcís Garolera evoca en aquest volum el seu recorregut vital i professional marcat per una vocació: la filologia. Tot i que en principi el text no estava escrit per a ser publicat, sinó com una mena d’apunt personal de records, Garolera l’ofereix ara al lector perquè faci memòria d’una època en què va tractar amb personalitats com ara els escriptors J.V. Foix, Gabriel Ferrater i Llorenç Villalonga, o bé estudiosos com Joan Coromines o Martí de Riquer.

‘La Canuda i el comerç del llibre vell’, de Manuel Llanas

Comanegra

La llibreria Canuda de Barcelona, que va abaixar la persiana per última vegada el 23 de novembre del 2013, després de 66 anys d’història, a causa d’un augment desproporcionat del preu del lloguer, reviu ara gràcies a les pàgines lluminoses i precises i amb la dosi justa de nostàlgia d’un petit volum editat per Comanegra i signat per Manuel Llanas, filòleg i estudiós de la història de l’edició a Catalunya.

Llegir per reconnectar

'La inteligencia artificial', d'Éric Sadin

La Caja Negra

El francès Éric Sadin és, ara per ara, un dels assagistes europeus més crítics de les formes tecnològiques contemporànies des d'una mirada propera a l'antic humanisme filosòfic. Si primer s'havia abocat a la manera en què les noves tecnologies fomentaven un assistencialisme personalitzat i restrictiu per agafar l'experiència i tot seguit havia treballat el nexe entre aquestes suposades tecnologies de la llibertat i els idearis llibertaris de segle XX, ara afronta el concepte d'intel·ligència artificial a partir de la història de les idees i d'una fenomenologia dels aparells per avaluar quins canvis radicals s'estan donant en la manera de construir la realitat.

‘Memòria vintage’, de Vicenç Pagès Jordà

Empúries

Entre l’arribada de l’home a la Lluna, el 1969, i l’estrena de la pel·lícula Pulp fiction, de Quentin Tarantino, el 1994, s’escola tota una vida feta de paraules, records i un ventall de referents culturals que Vicenç Pagès Jordà endreça a mode de diccionari personal i intransferible. És un retrat sui generis de les dècades dels setanta i els vuitanta que va més enllà dels tòpics que ens ha inoculat Hollywood. Vicenç Pagès Jorda ha procedit com els fotògrafs, allunyant i acostant el zoom de la seva càmera literària per fixar personatges, llibres i discos que van fer història.

'Pseudohistòria contra Catalunya', coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo

Eumo

Un grup de vuit historiadors coordinats per Vicent Baydal i Cristian Palomo han decidit baixar a l'arena per combatre les tergiversacions que des de fa anys es difonen des del nacionalisme espanyol i des de l’Institut Nova Història. Els primers, per exemple, afirmen que Espanya ha sigut una nació castellanocèntrica des de temps imperials i la resta de pobles no han existit mai; els altres, que la nació catalana existeix des de fa 2.700 anys.

Els 10 millors versos de la poesia gastronòmica

‘Carregades de raons’, de Dolors i Montse Bassa

Ara Llibres

La lectura de llibres com el de Dolors Bassa i la seva germana Montse, Carregades de raons, ens recorda que la presó és una experiència traumàtica que genera dolor i desconcert. No en va és un mètode punitiu utilitzat des de temps immemorials per deshumanitzar l’adversari, per treure-li la dignitat, per derrotar-lo. En aquestes pàgines el lector trobarà un relat cru i sincer, sense edulcorants, d’una persona que mai va pensar que es trobaria en aquestes circumstàncies.

El + vist

El + comentat