L’HORARI ESCOLAR DEBAT OBERT

Les escoles públiques pressionen per fer jornada intensiva

Ensenyament allarga fins al curs que ve la prova pilot dels sis centres que ja fan horari continuat

Ensenyament va obrir la porta a la jornada intensiva en centres d’educació primària públics el curs 2012-2013. Ho va fer amb una prova pilot en cinc escoles del Baix Empordà i una del Baix Llobregat que inicialment acabava aquest juny, però que finalment s’allargarà fins al 2015-2016. En els últims dos anys, però, el nombre de peticions per implantar aquest horari ha augmentat fins al punt que més de 60 escoles, agrupades a través de les seves associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) en una coordinadora, ja han demanat a la conselleria d’Irene Rigau que s’apliqui l’horari de 9 a 14 hores als seus centres. Ja ho han aprovat totes per consell escolar.

Segons ha pogut saber l’ARA, representants de tres dels centres que formen part de la coordinadora -un de Santa Coloma de Gramenet, un d’Olivella (Garraf) i un altre de Barberà del Vallès- es van reunir el 14 de juliol a Barcelona amb tres representants d’Ensenyament, entre els quals hi havia el director general de centres públics, Antoni Llobet, i la directora general d’atenció a la família, Meritxell Ruiz, per fer-los la petició. La coordinadora va argumentar que amb la jornada continuada els nens que es queden a dinar a escola sortirien a la mateixa hora que amb l’horari partit (ja que dinarien i farien les extraescolars a partir de les 14.00) i els que mengen a casa seva no haurien de tornar per una hora i mitja de classes a la tarda. La coordinadora va deixar clar que en cap cas pretén aplicar la jornada intensiva a totes les escoles de Catalunya, sinó només als centres que ho sol·licitin. Els portaveus de la conselleria van recordar als representants de l’entitat que s’està aplicant la prova pilot i que, quan se’n faci “l’avaluació” -al mes de juny-, estudiaran si es pot estendre o no a la resta d’escoles. Alhora, van animar els centres que ho vulguin a fer-los-ho saber.

El departament d’Ensenyament ha decidit, de moment, allargar la prova pilot en les sis escoles que ja la fan, i que són les tres que hi ha a Castell - Platja d’Aro, les de l’Esclanyà i Vall-llobrega (Baix Empordà) i la del Papiol (Baix Llobregat). La directora general d’infantil i primària del departament, Carme Ortoll, els va comunicar el curs de pròrroga en una reunió el 10 de febrer a Barcelona. Portaveus del departament justifiquen aquesta decisió perquè ja estava previst -la prova pilot durava tres anys amb la possibilitat d’allargar-la dos cursos més- i sobretot perquè, durant les preinscripcions escolars -que es faran al mes de març-, els centres han de concretar als pares quin horari tindran els seus fills el curs que ve.

Tot i que portaveus d’Ensenyament mantenen que “en cap cas” es plantegen estendre la jornada intensiva a primària, de portes endins el departament s’ha mostrat més flexible en les dues reunions, segons ha confirmat aquest diari amb diverses fonts. En la trobada del 10 de febrer, Ortoll, a banda de comprometre’s a fer el balanç del juny, va posar sobre la taula analitzar com s’està aplicant aquest horari en països estrangers i en altres comunitats espanyoles i, a partir d’aquí, elaborar una sèrie de criteris que haurien de complir les escoles que vulguin adherir-se a aquest model. Les illes Balears, Andalusia i una part de Madrid són algunes de les comunitats que fan jornada compactada a primària a l’Estat.

Defensors i detractors

Tot i la pressió de les escoles, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, sempre ha rebutjat implantar aquest horari als centres de primària, a diferència del que ha fet el seu departament amb els de secundària. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) només ho veuria amb bons ulls si l’èxit educatiu del centre es manté, si no hi ha una fugida d’alumnes a altres escoles i si hi ha més d’un 90% dels pares que ho demanen. Tot i així, el president, Àlex Castillo, no ho considera ara una prioritat. En canvi, el sindicat majoritari del sector educatiu USTEC-STEs s’hi mostra a favor.

Entre els pedagogs, la mesura també té defensors i detractors. Gregorio Luri creu que s’ha de deixar la màxima llibertat als mestres. “Pot funcionar mentre el grup de docents tingui un pla de treball clar”, assegura. Luri insisteix que en els sistemes educatius “mai s’ha de ser talibà”. La Fundació Bofill, en canvi, s’hi mostra en contra. El seu director, Ismael Palacín, argumenta que no hi ha estudis que demostrin que millora el rendiment escolar ni que tingui avantatges socials. Una opinió que també comparteix l’educador Jaume Funes. “És una aberració i pedagògicament és absurd”, alerta. Segons ell, no funcionaria per les “corbes de cansament” de l’alumnat. Tot i així és partidari de repensar seriosament quins són els horaris “més sensats” per als infants. “Podrien ser més flexibles”, verbalitza. El problema, segons afegeix, recau en quants mestres i pares estarien disposats a posar el seu horari en benefici del que pedagògicament és correcte.

Sense escoles privades

Tant en el cas de les 60 escoles que formen part de la coordinadora, que en els últims mesos han rebut peticions de 30 més, com de les sis on s’aplica la prova pilot, la proposta ha sortit de les AMPA. L’entitat demanarà una altra reunió amb Ensenyament abans d’acabar el curs per impulsar la seva petició. En els municipis on ja s’està fent, a més, no hi ha cap escola privada.

La mesura no ha repercutit en els horaris dels alumnes que es queden a dinar al centre, ja que el menjador es fa de 14.00 a 16.00 i, a partir d’aquesta hora, es duen a terme les activitats extraescolars que es feien abans de fer aquest horari. En el sistema educatiu català hi ha gairebé 800.000 alumnes que estudien en escoles de primària que depenen d’Ensenyament; aproximadament un 60% ho fan en escoles públiques i l’altre 40% en concertades.

Més continguts de