Les queixes pel “silenci” de Tajani marquen el ple de l'Eurocambra

BarcelonaEl Parlament Europeu va donar dimarts el tret de sortida a la nova legislatura en una sessió constitutiva breu i marcada per l’absència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Tres fotografies amb les seves cares van simbolitzar els escons que faltaven per completar el total de 751 diputats de l’Eurocambra, i l’única intervenció que es va fer en els prop de trenta minuts que va durar el ple va ser per denunciar l’absència dels tres representants independentistes. El president de la cambra en funcions, Antoni Tajani, va advertir que els únics pronunciaments que permetria serien referents a l’elecció del seu successor, que es votarà aquest dimecres, però el diputat irlandès Matt Carthy, del Sinn Féin, va esquivar el veto per clamar contra la vulneració de drets dels tres exmembres del Govern. Una denúncia que no va rebre resposta.

“Tres representants del poble català han vist negat el seu dret a representació”, va dir Carthy, entre crits i aplaudiments, i va advertir que “si l’Eurocambra no valora els vots dels catalans, la seva credibilitat es veurà perjudicada”. “Aquesta casa ha de defensar la democràcia i els drets humans [...] Us demano que feu una declaració sobre els eurodiputats electes d’aquesta institució”, va reclamar a Tajani l’eurodiputat del Sinn Féin i membre de la plataforma Diàleg UE-Catalunya. El polític italià, que havia negat la paraula a la diputada d’ERC Diana Riba -segons va denunciar la també parella de Raül Romeva-, va fer cas omís al representant irlandès i va donar continuïtat a la sessió. Un silenci “eixordidor”, segons va denunciar posteriorment Carthy en declaracions a l’ACN, que no es va estar de denunciar la “hipocresia” dels líders europeus. Segons el seu parer, són els mateixos que estarien donant “lliçons” si el veto a tres eurodiputats “fos a Sud-amèrica o al Pròxim Orient”. Eurodiputats de diferents grups i països es van sumar al suport a Puigdemont, Junqueras i Comín a l’exterior, amb parlaments en la manifestació del Consell per la República i les entitats sobiranistes. “No us doneu per vençuts. Espero que els polítics de la UE s’adonin que hi ha alguna cosa antidemocràtica a Espanya quan es nega el dret dels catalans”, va dir l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl.

La condemna del veto a Puigdemont, Junqueras i Comín no només va arribar al Parlament Europeu a través de declaracions públiques. Segons va explicar en roda de premsa la líder d’Els Verds europeus, Ska Keller, ella mateixa va plantejar el tema, que considera “molt problemàtic”, a la conferència de presidents, que reuneix els caps de files de les diferents formacions a l’Eurocambra. I la seva intenció, va afegir, és insistir al pròxim president de la institució perquè hi busqui una “solució”. “Es tracta de defensar els drets dels escollits”, va afirmar a preguntes dels periodistes. Keller, en tot cas, va voler diferenciar el cas del líder d’ERC -membre del grup d’Els Verds-, al qual se li va impedir acatar la Constitució al Congrés.

Una qüestió de “competències”

Sigui com sigui, cap de les crides perquè la “casa de la democràcia” -tal com la va definir Tajani- mogués fitxa a favor dels polítics independentistes va rebre una resposta favorable de la institució, que es va espolsar la responsabilitat. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, va al·legar que la cambra “no té competències” per decidir si Puigdemont, Junqueras i Comín han de ser eurodiputats o no. “Està en mans de la justícia”, va dir, recordant que serà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui tindrà l’última paraula sobre si poden ocupar finalment l’escó. Duch, a més, va treure ferro a la situació i va deixar clar que “no serà ni la primera ni l’última vegada” que l’Eurocambra funciona amb normalitat sense la totalitat dels representants electes. L’única cosa que cal fer, va sentenciar, és ajustar el percentatge de la majoria absoluta.