L’ENTREVISTA

AIDA FLIX: “El Me Too arriba a tot arreu, però a Itàlia els productors encara ho intenten”

Actriu

Després d’unes quantes pel-lícules i havent treballat en dues de les sèries de més èxit a l’estat espanyol, Amar en tiempos revueltos i El secreto de Puente Viejo, la lleidatana Aida Flix viu des de fa dos anys a Roma, on compagina l’aprenentatge de l’italià amb diversos projectes, tant d’aquí com d’allí.

On et podem veure pròximament?

Estic a punt d’estrenar dos projectes italians: una pel·lícula alternativa del director Davide Cosco, Psychèdelique, i la sèrie A.L.I.C.E., que s’estrenarà a l’abril a Amazon Prime. I també un projecte de la meva terra, Neu, de la directora lleidatana Marta González.

Com és ser dona, actriu i tenir 30 anys?

És molt difícil, i et diré per què. Fa poc vaig decidir canviar de representant, i en vaig conèixer una que em va preguntar quants seguidors tenia a Instagram. La seva resposta va ser que amb 30 anys i tants pocs seguidors seria molt difícil que m’agafessin. Aquestes paraules em van lapidar. I penso en les noies de la meva edat que potser encara no han pogut aconseguir coses que jo sí, i que somien, com jo, que encara somio, per descomptat. És molt trist.

Per què vas decidir marxar a Itàlia?

El secreto de Puente Viejo va ser un boom a Itàlia i vam fer-hi molta promoció. Aprofitant aquest èxit, una representant italiana em va agafar, i vaig pensar que seria absurd tenir representant a Itàlia i no saber parlar l’idioma. Va ser per això que em vaig traslladar a Itàlia: com a experiència personal, però sobretot per intentar obrir-me mercat aquí aprofitant que era coneguda per la sèrie.

I com ha sigut l’experiència fins ara?

Ha sigut com l’Erasmus que mai vaig fer. M’ha agradat molt. Com a Espanya, s’ha de picar molta pedra per arribar a la pantalla, amb l’agreujant que aquí en produccions de mitjà i petit format tens moltíssimes més probabilitats d’aconseguir un paper si coneixes el director o el productor.

En quin punt està el moviment Me Too a Itàlia?

Fa uns quatre mesos que les dones han començat a replantejar-se coses que nosaltres ja fa molts anys que ens replantegem. De fet, estic a punt d’anar a la primera reunió d’una plataforma creada a través de Facebook, anomenada Mujeres nel Cinema, i tinc moltes ganes d’escoltar-les, crec que em poden aportar moltes coses.

Has experimentat alguna situació d’aquest tipus?

Recordo una vegada que un productor em va dir si volia fer un cafè i li vaig dir que no, però que potser la meva companya sí que volia. Ella se’m va quedar mirant i quan el productor va marxar em va dir que veia que era de fora i que havia de tenir present que quan un productor et diu això és perquè està intentant lligar amb tu. El Me Too ha pogut arribar a tot el món, però a Itàlia els productors i directors encara ho intenten.

Tornaràs?

I tant. A part que no me n’he desvinculat mai ni ho vull fer, la meva intenció no és quedar-me a Itàlia. Vull tornar a Espanya i treballar a la meva terra.