POLÍTICA

Fèlix Larrosa estrena alcaldia trencant amb el rosisme

El nou paer supera Montse Mínguez a les primàries del PSC

Set anys anhelant un càrrec que a partir d’avui ocuparà oficialment. Fèlix Larrosa serà investit alcalde de Lleida en el ple d’aquest matí després d’imposar-se amb 161 vots a la primera tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda, Montse Mínguez, que en va obtenir 99, a les primàries socialistes de dilluns passat, la qual cosa el converteix també en l’alcaldable del PSC a les municipals del 2019. D’aquesta manera, Larrosa aconsegueix l’objectiu per al qual havia treballat en silenci al llarg dels últims anys juntament amb els seus col·laboradors de confiança.

El nou paer en cap, que ja ha comunicat a Mínguez que compta amb ella “per tirar endavant tots els reptes que ens puguem plantejar d’ara endavant”, ha remarcat que el seu és un projecte d’equip, amb capacitat de treball i prou generós per atendre les necessitats de la gent. I és que Larrosa assegura que la clau de l’èxit passa per “escoltar la ciutadania” i avisa que els socialistes són “batalladors’’ i treballaran per una ciutat “igualitària” i, sobretot, per tornar a guanyar les eleccions.

A l’ombra dels alcaldables

Fèlix Larrosa va iniciar la seva carrera política a les files socialistes l’any 2007, quan va ser nomenat director general de Turespaña, al ministeri d’Indústria. L’any següent va abandonar aquest càrrec, després de ser elegit diputat per la circumscripció de Lleida al Congrés. Finalment, durant els últims set anys ha ocupat diverses àrees dins de l’equip de govern d’Àngel Ros fins a assolir la segona tinença d’alcaldia a l’inici de l’actual legislatura.

Home tranquil i discret, Larrosa ha esperat pacientement la seva oportunitat tot i no comptar amb el favor d’Àngel Ros, que va apostar per Montse Mínguez després de la sortida de Josep Presseguer i el suïcidi polític de Marta Camps, destituïda per Ros el febrer del 2015 com a conseqüència d’haver-s’hi enfrontat públicament. Tanmateix, el nou paer en cap s’havia convertit en el protegit de Teresa Cunillera, actual delegada del govern espanyol, en el marc d’una pugna interna entre Ros i Cunillera.

Revés a Ros

La victòria de Larrosa sobre Mínguez s’ha interpretat en el si del socialisme lleidatà com un dur revés a catorze anys de rosisme. De fet, les diferències polítiques entre els dos paers eren notòries i ja s’havia fet palesa anteriorment. De fet, mentre Ros i Mínguez havien donat suport a Pedro Sánchez i Miquel Iceta, Larrosa havia dirigit la campanya d’Eduardo Madina a Lleida i havia jugat al costat de Núria Parlon. Aquestes desavinences, però, no es van traslladar a l’opinió pública.

Poc favorable a l’acord de cartipàs amb Ciutadans per mantenir la preponderància socialista a la Paeria, Larrosa sembla disposat a trencar amb els antics vicis dels anteriors alcaldes, Antoni Siurana i el mateix Ros. D’entrada, tot apunta que no li tremolarà el pols a l’hora de cessar Oriol Oró com a director de Fira de Lleida i de donar un paper rellevant al director de l’EMU, Guillermo Hervera, un dels principals damnificats de l’era Ros. Ara bé, l’entorn del nou alcalde tem que la continuïtat del PSC al capdavant de la Paeria a partir del 2019 passi per un pacte de govern amb Cs i el PP.

D’alcalde a ambaixador

Àngel Ros va anunciar que plegava el passat mes de juliol després de ser nomenat ambaixador a Andorra pel govern de Sánchez. Malgrat tot, l’exalcalde marxa amb la feina feta, i és que l’aprovació inicial del nou POUM de la ciutat i el nomenament del seu gendre i cap de gabinet com a subdelegat del govern espanyol a Lleida constaten que l’ombra de Ros es continuarà allargant més del que alguns voldrien. Com Larrosa.

Més continguts de