JOAN SAGUÉS: “Volem que la Universitat d’Estiu sigui una porta per arribar a més llocs”

L’edició passada de la Universitat d’Estiu de la UdL va comptar amb 900 matriculats, una de les millors xifres obtingudes des dels seus inicis, 25 anys enrere. Aquesta 26a edició, tal com ens explica Joan Sagués, el seu coordinador, pretén mantenir, més o menys, aquesta excepcional xifra, dins d’un àmbit que, a Catalunya, tendeix a la baixa aquests últims anys.

La resistència no violenta i Les sexualitats subversives són dos dels cursos que oferiu aquest any a la Universitat d’Estiu. ¿Heu decidit oferir-los aquest any per alguna raó en especial?

El curs sobre resistència no violenta és nou d’aquest any i el que pretén és abordar la manera com la ciutadania, en diversos moments històrics, ha treballat per guanyar drets exercint estratègies no violentes. A més, aquest curs el fem al campus d’Igualada en format presencial -cosa que ens fa una il·lusió especial- i en versió virtual. D’altra banda, el curs de les sexualitats subversives no és el primer any que el fem. És de la mateixa temàtica, però tots els professors que tenim són nous i aporten nous punts de vista. Es tracta d’ajudar l’alumne a plantejar-se preguntes sobre com actuem davant de persones que plantegen una sexualitat diferent i de com estan sorgint nous conceptes que estudien noves problemàtiques, com per exemple l’homonacionalisme, que consisteix a criticar, des de posicions occidentals, comunitats estrangeres de països on hi ha menys tolerància cap a aquestes persones i, amb l’excusa que són menys tolerants, el que fan és assenyalar els estrangers, utilitzant aquesta excusa per atacar-los. Es tracta d’un món que ofereix una gran quantitat de noves preguntes.

Amb aquests cursos col·laboreu amb l’associació lleidatana d’LGBTIQ Colors de Ponent. ¿Representa això una obertura de mires de la UdL?

Sí, són els que han fet la proposta i buscat els ponents. Ja va ser així l’any passat. A través de la Universitat d’Estiu el que volem, tant pel que fa al perfil de matriculats com a la presència al territori, és que sigui una porta a través de la qual la universitat pugui arribar a més llocs. Tenim un perfil ampli de matriculats, des d’una part molt important d’estudiants de la casa fins a una part petita però igualment significativa d’estudiants d’altres llocs de Catalunya, i també una altra part, al voltant del 51%, de persones que no són estudiants universitaris, des de preuniversitaris fins a gent gran o professionals que busquen ampliar coneixements en una setmana, o gent que simplement els agrada el tema.

Quines altres novetats hi ha en l’edició d’aquest any?

Aquest any tenim un curs que està repartit entre l’Hípica Arca d’Alcoletge i La Manreana i dirigit als professionals que tracten amb persones amb discapacitat funcional perquè aprenguin a millorar les funcions d’aquestes persones amb l’ajuda dels animals. Per això els cursos, tant teòrics com pràctics, es fan en aquestes instal·lacions, perquè d’aquesta manera es podran fer activitats directament amb els animals, concretament amb cavalls i gossos. D’altra banda, sempre havíem fet cursos de fotografia, però aquest any el fem d’una manera diferent. Es tracta d’un curs curt, de deu hores, però és de fotografia nocturna. Finalment, aquest any a la Seu hi ha un curs de fotografia que impulsa l’aula de poesia de la UdL i que combinarà sessions als matins, més d’aula, en què els poetes parlin amb els estudiants del procés creatiu de la seva obra, i sessions a les tardes obertes al conjunt de la ciutat en què els autors faran lectura de les seves obres. Entre d’altres hi participa l’Enric Casasses.

Tots els cursos es fan a la demarcació de Lleida, excepte en el cas d’Igualada, que s’hi ha afegit aquest any. Per què?

Fa un parell d’anys vam fer-hi un curs, però va ser molt diferent. Ara Igualada, tot i ser a l’Anoia, forma part de la UdL. Per tant, ho fem allà per enfortir encara més aquesta unió.

Quin pes tenen els cursos online?

Sempre ens mantenim entre els sis i els vuit cursos en aquesta categoria. La idea principal és facilitar la formació a gent que, pel motiu que sigui, no el poden fer presencialment. La intenció és que la universitat sigui present a tot arreu, més enllà dels edificis pròpiament universitaris.

Quina previsió d’alumnes hi ha per a aquest any?

És difícil de dir, l’any passat vam tenir una xifra molt bona, de 900 estudiants. Si ens quedem amb cent menys ja estaré content, perquè 900 van ser molts. Home, si ho superem, encantats de la vida! Però el més previsible és que quedem una mica per sota. Xifres així estan molt bé, sobretot quan les universitats d’estiu d’altres universitats catalanes tendeixen a estancar-se.