Com un Son Goku qualsevol, amb la Bulma sempre ben a la vora, m’embarcaria sense pensar-m’ho a la recerca de les llegendàries boles de drac, un total de set, cadascuna amb les seves respectives estrelles. Cridaria amb totes les meves forces el núvol Kinton, sobre el qual s’acomodarien esponjosament els meus peus per tal d’iniciar una llarga travessia per un món màgic de colors intensos però més just que el nostre, menys màgic i més gris.
Certament, els enemics d’en Goku eren d’una perfídia sense parangó, horribles i terribles alhora, mancats de qualsevol atribut humà, tant físic com mental. Però els enemics de l’univers d’Akira Toriyama almenys els veies venir a quilòmetres de distància. Al món real, en canvi, els enemics es disfressen de corders d’aparença innocent però d’intencions feridores. Partits polítics amb més sigles que escrúpols, presidents i primers ministres que no valdrien ni per a una comunitat de veïns, jutges poc judiciosos, banquers que vetllen exclusivament pels seus interessos i policies que disparen abans de preguntar, entre altres rèmores, esdevenen els nostres enemics del dia a dia, els mateixos que es fan passar pels nostres fidels servidors.
Així, després de diversos encontres amb enemics de tot tipus, des d’un porquet entremaliat amb calcetes al cap a mode de gorra fins a l’Exèrcit de la Cinta Vermella (una mena de PSC en l’àmbit de les arts marcials), la Bulma i jo reuniríem les set boles per convocar el drac Shenron, capaç de concedir qualsevol desig. ¿Recordeu que quan aquest s’havia complert, les boles es repartien novament per tot el globus terraqüi i es convertien en pedra durant un any? La lluita i el sacrifici per complir un desig hi eren implícits. Perquè amb lluita i sacrifici tot era possible, a diferència del nostre (infra)món, que premia la incompetència i castiga l’esforç i l’intel·lecte.
Un any més per tornar a començar la cerca de les boles al llarg de tot el món i aplegar-les de nou, missió gairebé impossible sense el radar de les boles de drac inventat per la Bulma. Jo me’n vaig fer un, però no va funcionar mai. I és quan t’adones que les boles de drac no existeixen que prefereixes seguir dormint i cridant el núvol Kinton en somnis. I què li demanaria al drac Shenron si aconseguís reunir les set boles de drac? Ni més ni menys que continuar somiant, però ara despert, sisplau.
