L’Horta de Lleida, candidata a lluitar contra “una dinàmica urbana inevitable”

LleidaUn estudi recent de la Universitat de Lleida (UdL) conclou que l’Horta de Lleida és un dels espais candidats a rebre ajudes europees en favor de l’agricultura periurbana, aquella que es practica al voltant de les ciutats. Es tracta d’un informe inèdit encarregat pel departament d’Acció Climàtica, en el marc de la Programació Rural 2023-2027, que planteja accions específiques per revitalitzar l’agricultura d’aquests territoris a través de fons europeus. L’estudi ha prioritzat nuclis de més de 25.000 habitants i conclou que el 80% del terreny català susceptible de rebre aquestes ajudes s’ubica a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la demarcació de Lleida, només l’Horta hi és candidata, i representa només l’1% del conjunt de Catalunya.

La decisió de recomanar l’Horta i obviar molts altres espais periurbans de ciutats menors, com a les Borges, Tàrrega, Balaguer i Mollerussa, respon a uns criteris tècnics basats en una dotzena d’indicadors, com la densitat i el creixement demogràfics, la dimensió de la taca urbana, la mida de les parcel·les cultivades o el pes relatiu dels habitatges.

Una dinàmica inevitable

Aquest treball de la UdL, titulat Delimitació de l'agricultura periurbana a Catalunya, conclou que “la proximitat urbana genera pressions sobre els preus del sòl i pertorba la seva activitat quotidiana”, i afegeix que “el petit parcelari heretat genera sobrecostos i dificulta la modernització”.

Els dos autors de l’estudi, els geògrafs Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, constaten la preocupació de la Generalitat per la pervivència de l’agricultura periurbana, perquè sofreix la pressió urbanística i industrial. “Són terrenys més barats i ubicats molt a prop de la ciutat”, recorda Josep Ramon Mòdol. El seu company Ignasi Aldomà adverteix que anar contra la dinàmica urbana actual és molt difícil. “Es tracta d’unes inèrcies fortes, d’ampliació de les ciutats i d’intensificació de l’agricultura, que difícilment canviaran”, reconeix Aldomà.

L’Horta de Lleida és un “cinturó verd” d’un radi de cinc a deu quilòmetres al voltant de la ciutat. Tot aquest espai ocupa prop de 20.000 hectàrees de sòl agrícola i de regadiu, on també es practica l’activitat ramadera. Es tracta d’una de les àrees agrícoles més grans de Catalunya dins un terme urbà amb un dels volums més alts de pagesos. “Una Horta activa, endreçada i activa garanteix una entrada amable a la ciutat i beneficia l’economia de proximitat”, defensa Mòdol.

En un altre estudi del 2008, Aldomà ja va explicar que “el futur de l’Horta es juga en l’ordenació de la transició entre el camp i la ciutat, que actualment presenta conflicte a causa de la confluència dels processos d’expansió urbana”. Aldomà recorda que l’Horta era abans on s’obtenia la renda més elevada per hectàrea, “era un espès univers de bancals i petites finques” beneficiat per “la demanda i les estretes relacions amb els consumidors i comerciants de la ciutat”. Però a partir dels anys seixanta la dinàmica va canviar. “La mà d’obra es gira cap a la indústria i el comerç, s’imposa la mecanització del camp i s’obren els mercats dels productes agraris”, descriu Aldomà, que proposa com a mesures correctores l’ordenació de la pressió urbana, una multifuncionalitat de l’espai periurbà i impulsar el valor dels productes de l’Horta.

Productors reivindicatius

Xavier Purroy és un agricultor de l’Horta de 29 anys. Hereu de cinc generacions de pagesos, Purroy conrea fruita dolça en 35 hectàrees de regadiu, quan els seus avantpassats van començar només amb dues. “El meu repadrí va venir a l’Horta un cop acabada la Guerra Civil i va començar fent recapte”, recorda Purroy, que denuncia la manca de suport administratiu per evitar l’abandonament dels petits pagesos. “Molts s’estan fent grans i no continuen per la manca d’ajudes”, afegeix aquest jove, que ha hagut d’anar a viure a Alcarràs per la impossibilitat de construir un habitatge dins l’Horta. “Jo m’hi he criat i hi tinc la meva feina, però ara em veig obligat a viure fora”, lamenta Purroy. La llei urbanística actual restringeix la construcció d’habitatges i equipaments. Recorda que l’Horta “està donant un servei a la ciutat”, protegint-la dels incendis forestals i de les plagues i aportant una activitat econòmica “viva i ordenada”.

La granja Pifarré, dedicada principalment a la cria de vaques i vedells, és també una empresa activa en el foment i promoció de l’Horta. L’estiu del 2018 va crear amb una vintena de productors de la zona l’Associació per a la Interpretació de l’Horta de Lleida, que vol oferir “una nova oferta agrària i pedagògica per ensenyar la seva història d’una manera autèntica i en un entorn ben significatiu”. Visites guiades, un museu de tractors, tallers de conserves, producció de cervesa artesana, experiències de floració, concerts, teatre, jocs de pistes i, des de fa set anys, un laberint de panís són algunes de les activitats de la família Pifarré per tal de dinamitzar la seva granja i, per extensió, tota l’Horta. “Cal buscar-hi complicitats per potenciar-la, ens toca fer-la ben visible perquè és un dels tresors de la ciutat i l’hem d’ensenyar des d’una visió de qualitat productiva i agricultural”, va escriure recentment Joan Pifarré, un dels tres germans que actualment porten la granja.

Impuls municipal

Joan Queralt va ser a l’anterior legislatura, amb l’alcalde republicà Miquel Pueyo, el regidor de l’Horta, a més de dur l’àrea de Medi Rural i Sostenibilitat. El nou alcalde socialista, Fèlix Larrosa, l’ha mantingut com a assessor en el mateix àmbit. “Ser al capdavant de la gestió de l’Horta de Lleida –diu Queralt– va més enllà d’una pura relació vinculada amb l’agricultura, és més aviat una qüestió de serveis i d’infraestructures”.

Inventariar uns 600 quilòmetres de camins, facilitar el transport veïnal a demanda, estudiar la creació d’un banc de terres, impulsar una marca per distingir els productes de l’Horta i redactar un pla d’usos. Són algunes de les intervencions que ha impulsat darrerament la Paeria amb els seus propis recursos, a part d’algunes ajudes de fons europeus, de la Diputació de Lleida i de la fundació municipal Lleida 21. “La resta d’administracions haurien d’implicar-s’hi més”, reclama Queralt, que recorda que l’Horta, a més de ser un espai sensible a la invasió urbanística i industrial de la ciutat, està molt fragmentada en petites finques de propietaris molt envellits. “L’Horta té un gran vincle amb la ciutat, i penso que un regidor no pot deixar passar l’oportunitat d’implicar-s’hi plenament”, reclama Queralt.