La psicòloga Linda L. Davidoff afirma que als 8 mesos el bebè comença a sentir por. La il·lusió de realitat idíl·lica es dilueix, ja no som tan invencibles com ens pensàvem i se’ns desperta la consciència de fragilitat. Temem l’obscuritat, que reapareix cada dia després de la llum. Però la por ens fa sentir vius, ens consciencia sobre tot el que podem perdre: els pares, la seguretat del que és visible, la vida... La por, en definitiva, és allò que mou el món.
Tenim por de la inflació i de la consegüent crisi econòmica, de quedar-nos sense feina o de no trobar-ne, tanta por com la guerra entre Rússia i Ucraïna o les recents amenaces nuclears de Putin. Però és justament aquesta sensació tan natural com primitiva allò que ens fa sortir al carrer, manifestar-nos, lluitar, córrer, expressar-nos lliurement, superar-nos a nosaltres mateixos...
El món canvia, evoluciona pas a pas, la qual cosa esdevindria una utopia si no tinguéssim por, la por que ens humanitza i ens fa créixer com a persones. Quan una cosa ens espanta correm, però només si no fugim, si afrontem els nostres dimonis, el sol tornarà a lluir deixant la lluna a les fosques.
Tots tenim por. Ara bé, quan vam començar a mirar els terroristes cara a cara per fer-los saber que s’equivocaven, quan més de 2 milions de persones vam desafiar el govern espanyol perquè els nostres veïns entenguessin la diferència entre llibertat i repressió o quan vam deixar de canviar-nos de vorera cada vegada que ens creuàvem amb algú que tossia pel carrer, el món va fer un pas endavant. Quan l’administració entengui que crear llocs de treball és més rendible que inventar càrrecs de confiança, de ben segur que en farem un altre.
Jo també tinc por. Tinc por que la direcció de l’ARA decideixi prescindir dels meus serveis, em fa pànic la mort, fins i tot pateixo cada vegada que he d’abocar la meva matèria fecal en un bany aliè, però això no m’impedeix anar a treballar cada dia, fer-me una analítica de sang quan toca o viatjar sempre amb un rotllo de paper higiènic per forrar qualsevol tassa del vàter davant de possibles indisposicions digestives.
Quan el món és fosc, necessitem enfrontar-nos a les nostres pors més atàviques, sortir al carrer i comprovar que la realitat, per més horrible que resulti, és al mateix lloc on l’havíem deixat. Encara que no sigui tan meravellosa com quan érem bebès...
