Una rectora per liderar la tercera generació d’universitats
LleidaLa universitat més antiga de Catalunya –fundada el 1300 com a Estudi General– té avui rostre de dona. La lleidatana Maria Àngels Balsells Bailón és la primera rectora de la Universitat de Lleida i una de les tres que hi ha en tot el sistema universitari català. Ella defuig l’èpica individual i ho atribueix a "un avenç col·lectiu". "Desitjo que algun dia això no sigui notícia i simplement es parli dels mèrits", diu.
Però aquesta catedràtica de pedagogia és conscient que el sostre de vidre en el seu àmbit també persisteix. La presència de la dona en les capes més elevades dins la carrera acadèmica continua sent minoritària, a diferència d’altres esglaons, com el de la docència. Però "estem progressant" tant en els càrrecs de deganat i direccions de departament com en els grups de recerca. "Jo crec que veuré una majoria de dones", sentencia una rectora que cada dia per entrar al seu despatx passa per davant dels retrats de quatre dels cinc homes que han portat les regnes de la UdL des de principis dels noranta.
Forma part de la primera generació de docents contractats per la Universitat de Lleida refundada el 1992, i hi ha ocupat pràcticament tots els llocs de l’auca: professora, recercadora, vicedegana, primera dona degana d’Educació, directora de l’Escola de Doctorat i ara rectora amb més del 80% del suport ponderat. "Això et dona més responsabilitat, però també molta força", constata. Primer es va abocar a la docència amb passió; i recorda quan va ser partícip de la gènesi de la titulació d’Educació Social, de la qual va ser coordinadora. Després vindrien quinze anys intensos de recerca. Ara ha arribat el moment de "retornar tot el que he anat aprenent durant la meva carrera a la Universitat de Lleida i oferir-ho en un sentit més comunitari".
Els números a vegades són capritxosos i els seus primers cent dies de govern coincidiran amb el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. En aquest lapse breu ja ha traçat algunes línies clares, entre les quals hi ha una nova convocatòria per captar talent i afrontar el difícil relleu generacional de la UdL, un compromís per al qual està decidida a teixir aliances amb institucions, entitats i sector empresarial. "Estem treballant molt per crear a Lleida un ecosistema atractiu", assegura.
A primera divisió
En el mapa universitari mundial, la Universitat de Lleida figura en el rànquing de Shanghai i competeix, per tant, a primera divisió. Les xifres internes també reforcen la seva posició social: cada curs augmenta la demanda i s’enfilen les notes de tall. "La preferència de la UdL com a primera opció creix any rere any en totes les titulacions", destaca la rectora. L’excel·lència de la universitat de Ponent és reconeguda, "però encara ho pot ser més".
Des de la seva convicció pedagògica, d’aquí a sis anys –al final del seu mandat–, Maria Àngels Balsells s’imagina una UdL "al capdavant de la tercera generació d’universitats en diferents àmbits interdisciplinaris" amb la transferència de coneixement i el compromís amb el territori com a missions principals. Sosté que els reptes socials no es resolen únicament des d’una disciplina i, en aquest sentit, "una universitat generalista, amb tots els àmbits de coneixement, i petita com aquesta està preparada per al diàleg entre diverses disciplines". La rectora remarca que "totes les noves titulacions ja hi arribaran amb aquesta mirada", com el nou grau en ciència de l’enginyeria de dades.
De tarannà ponderat, Maria Àngels Balsells s’explica amb la serenor que dona el solatge sedimentat durant més de trenta anys de dedicació a tots nivells. Quan vol desconnectar del pes institucional estotjat entre els murs de l’antic seminari diocesà, camina per la muntanya i es refugia en la lectura. Les seves històries de capçalera les protagonitzen dones que esbotzen motlles: des del feminisme interseccional de Chimamanda Ngozi Adichie fins a les heroïnes turbulentes de les germanes Brontë, Tolstoi o Flaubert. El seu lideratge no és un gest d’autoritat, sinó una perseverança sostinguda. Set segles després del naixement a Lleida del primer barri universitari d’Europa, la medalla rectoral penja, per primer cop, d’un coll de dona. I ella no vol ser excepció, sinó precedent.
