Els regants de canal d’Urgell retarden la seva anhelada modernització

MollerussaEl projecte de modernització del canal d’Urgell, una obra faraònica calculada en mil milions d’euros i amb un pla d’execució d’aproximadament quinze anys, haurà d’esperar uns mesos més perquè els regants hi acabin donant la seva aprovació definitiva. Des que la comunitat de regants va presentar en assemblea el 2 de setembre la proposta d’acord de finançament i els nous detalls tècnics i econòmics de la modernització integral del sistema de regadiu, s'han succeït tota una altra cadena d’assemblees de col·lectivitats en què nombrosos regants hi han mostrat les seves reticències. Torregrossa, la Fuliola, Térmens, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Montgai… Les reunions, algunes especialment tenses, han fet sonar les principals preocupacions dels agricultors, com la necessitat de fer concentració parcel·lària prèvia, les ajudes als agricultors per preparar les seves finques i una temuda fusió amb el canal Segarra-Garrigues.

Davant la desconfiança que ha aixecat el projecte en aquests aspectes (i alguns més), la comunitat general de regants va decidir la setmana passada modificar el calendari original. La Casa Canal tenia inicialment previst convocar l’assemblea general a finals d’octubre perquè els 135 síndics (i els representants dels ajuntaments i els salts hidroelèctrics) votessin el projecte i tiressin endavant el pla d’execució i de finançament de la Generalitat, però la junta de la comunitat, reunida divendres passat, va decidir finalment ajornar els terminis fins al 21 desembre. “L’endarreriment respon a la voluntat d’oferir als regants més temps perquè puguin informar-se i valorar amb deteniment la proposta plantejada”, justifica el director general de la comunitat, Xavier Díaz.

“Hem estat més de vint anys parlant d’aquest projecte de modernització, ara no vindrà d’uns quants mesos més per fer les coses bé”, diu Jaume Perera, president de la col·lectivitat 13 i portaveu del grup Manifest del Gran Urgell, especialment crític amb el procés. “Sembla que hi havia un interès polític de començar les obres l’any que ve, però ens cal una proposta decent i sincera”, afegeix Perera.

Els principals esculls que frenen els regants per a una aprovació de la modernització són tres. Els crítics asseguren que del projecte tècnic i dels costos de l’obra principal no hi ha res a dir. Però és precisament en el que sembla ometre la proposta oficial on hi ha els dubtes.

Un ells és la concentració parcel·lària. Estem parlant d’un sistema de regadiu fins ara tradicional i molt fragmentat de gairebé 50.000 parcel·les. L’orografia del canal d’Urgell, amb aquesta segmentació i la presència de nombroses edificacions, granges i conjunts arbrats, fa realment difícil que es puguin generar extenses finques de regadiu. El Govern insisteix en la idoneïtat de potenciar la concentració parcel·lària voluntària, molt més ràpida que l’ordinària, però que una part dels regants consideren inviable. En qualsevol cas, la concentració de terres és un fet essencial per aconseguir que les parcel·les acabin sent competitives.

Ignasi Servià, secretari de la comissió de l'aigua del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, lamenta que el Govern no hagi previst el procés de concentració parcel·lària abans d'executar el projecte. “Com volem modernitzar, abans?”, es pregunta Servià, realment contrariat. Segons ell, la modernització ja va amb retard. Concentrar parcel·les és un procés que requereix anys (en el cas del canal Segarra-Garrigues es va trigar fins a una dècada en algunes col·lectivitats), però imprescindible per tirar endavant. “Sembla que molts ja s'estan oblidant de la sequera del 2023”, lamenta l’enginyer, que acusa la manca de celeritat en el procés. “S’ha de començar a caminar, si no, encara veurem un canal d’Urgell amb cultius de secà”, lamenta l’enginyer agrònom.

Reclamació d’ajuts

L’objectiu del projecte de modernització és passar de l’actual reg per inundació, que encara representa prop del 90% de la superfície, a un sistema pressuritzat a demanda, amb conduccions enterrades, 44 basses de regulació (7,8 hectòmetres cúbics), 20 estacions de bombament i 20 plantes fotovoltaiques, a més de 4.000 quilòmetres de canonades i uns 8.000 hidrants. Tot plegat per aconseguir un important estalvi d’aigua i energia, que segons l’estudi d’impacte ambiental sobre el projecte (encara en exposició pública fins al 3 d’octubre) podria ser d’uns 100 hectòmetres cúbics cada any. També es preveu augmentar la productivitat agrària i fer que el regadiu sigui més resilient davant sequeres com la que va patir la comunitat el 2023 i que va obligar a tancar el canal un mes després d’iniciar la campanya.

El pressupost de la xarxa de distribució puja a 991,2 milions d’euros i el model de finançament presentat estableix que una part de les infraestructures es considerin d’interès general, atès que generen un benefici directe a la resta d’usuaris de la zona, i el departament d’Agricultura, en aquest sentit, n’assumiria íntegrament el cost. Del pressupost restant, el departament i el ministeri n'aportarien a parts iguals el 70% i els regants el 30% restant (prop de 210 milions d'euros). En resum, els regants hauran de pagar 2.311 euros per hectàrea i executar la modernització de la seva finca en un màxim de cinc anys.

Però a part de la xarxa principal, faltarà que cada pagès assumeixi el moblament interior de les seves finques, és a dir, tot l’equipament necessari a partir de l'hidrant i la canonada que arribi a cada finca privada. Una inversió que ha de sortir exclusivament de les butxaques dels regants (amb ajudes exclusives per als agricultors professionals) i que puja a un total de 400 milions d’euros més. És en aquest darrer aspecte en què molts pagesos petits no professionals (el 75% del total, segons el Manifest del Gran Urgell) es mostren contrariats. Si no poden accedir a les ajudes, avisen que la rendibilitat de les seves finques serà nul·la durant diversos anys i, per a molts d’ells, amb una edat avançada i sense relleu, sembla una inversió sense sentit. Xavier Díaz assegura que la Casa Canal està negociant amb diverses entitats bancàries per aconseguir convenis de finançament que millorin les condicions d'aquests regants.

Diversos pagesos que han assistit a les darreres assemblees per col·lectivitats s’han mostrat reticents a accedir a crèdits de trenta anys per pagar aquest moblament i alguns plantegen que si l'operació la pagués la Casa Canal i després els cobrés un rebut (com fa amb l’aigua) seria més viable.

“El problema de tot plegat és que en el seu dia van vendre un pla de modernització massa barat”, comenta Ignasi Servià.

Una altra de les propostes que generen més recel entre els regants és la de compartir infraestructures inutilitzades de la Generalitat, com les del canal Segarra-Garrigues. L’objectiu és estalviar en la construcció de basses i estacions de bombament, garantint la cobertura del sistema dels dos canals amb una assumpció de part de l’amortització d’inversions del Segarra-Garrigues per part del canal d’Urgell i el pagament d’una tarifa de manteniment i explotació. Però compartir té una possible (i temuda) contrapartida: la fusió de les dues comunitats. L’article 81 de la llei estatal d’aigües indica que “les comunitats d'usuaris d'aigües superficials o subterrànies, la utilització de les quals afecti interessos que els siguin comuns, poden formar una comunitat general" i ”l'organisme de conca pot imposar, quan l'interès general ho exigeixi, la constitució dels diferents tipus de comunitats i juntes centrals d'usuaris". Els regants de l’Urgell no veuen amb bons ulls una fusió “amb un reg privatitzat i infrautilitzat i amb un preu d’aigua prohibitiu”, com denuncien algunes veus.

La votació final

L’aprovació final del projecte de modernització del dia 21 de desembre necessitarà els vots dels síndics que representin, com a mínim, dues terceres parts de totes les hectàrees presents a la votació. La junta ha establert que el projecte de modernització és prou rellevant per no haver-lo d'aprovar simplement amb una majoria absoluta (la meitat més un dels vots), tal com dicten les ordenances per a les votacions regulars. A més, molts demanen que la votació a l’assemblea sigui a cara descoberta (i no secreta, com diuen les ordenances), per comprovar si finalment els síndics voten el que van consensuar prèviament amb la seva col·lectivitat. Fonts de la Casa Canal avancen que serà molt probable que acabi decretant-se una votació a mà alçada.

Entitats com el Manifest del Gran Urgell demanen que l’aprovació del projecte compti amb el màxim suport possible abans de tirar endavant. “Si no aconseguim un consens important i s’acaba aprovant per mínims, acabarem trobant-nos molts més obstacles pel camí”, adverteix Jaume Perera.