Salvador Giménez Valls: “Quan hem actuat malament, la gent s’ha allunyat de l’Església”

LleidaSavador Giménez Valls creua passejant tot Lleida diàriament per prescripció mèdica. “El metge em va dir que he de caminar cada dia i que no mengi el que no toca”, confessa. Li encanta pujar fins a dalt de la Seu Vella i considera la plaça de Sant Llorenç un dels llocs més bonics de la ciutat. No vol xofer perquè “per tot allò que puc fer sol prefereixo no recórrer a ningú”, tot i que admet que “els que m’envolten m’ajuden molt”. El seu llibre de referència és la Bíblia, “font principal de la vida”.

La Bíblia no menciona quin dia va néixer Jesús ni que haguem de celebrar el seu aniversari. Però ho fem igualment...

La festa central del cristianisme és la Pasqua, però commemorem el naixement de Jesús per alliberar-nos i, al mateix temps, obtenir la gràcia del perdó i la salvació definitiva. Perquè la figura de Crist resulta alliberadora per als cristians. A més, paraules com solidaritat, companyonia o amistat tenen sentit perquè vivim en societat, per això cal celebrar tant el naixement de Jesús com la resta de naixements.

L’Advent és, per excel·lència, el temps d’esperança dels cristians. Quin missatge esperançador li agradaria donar a la societat?

L’home és lliure i pot forjar-se en societat, però necessita un Déu que l’ajudi a viure i conviure amb els altres. N’és un exemple el segle XX, temps de molts avenços tecnològics gràcies als homes, així com de moltes guerres i, consegüentment, molts morts per culpa dels homes. Déu és el missatger, i la gràcia de Déu, el missatge.

Enfront del creixent laïcisme, amb la retirada de pessebres d’alguns consistoris i escoles, és possible viure el Nadal reconeixent-ne les arrels cristianes?

Per a la gent que ha perdut la fe, el Nadal es redueix a un consumisme desaforat, però les arrels cristianes hi continuen presents. Mentre els ajuntaments il·luminen carrers i places per fomentar el consumisme, nosaltres optem per donar a conèixer l’austeritat de la vida cristiana.

Li desagrada, per tant, que Nadal hagi esdevingut una festa merament comercial?

Allò que realment em desgrada és la pèrdua de fe. A mi em sembla un error voler eliminar la petjada del cristianisme; moltes obres d’art, simfonies o elements arquitectònics que formen part del món occidental no s’entendrien sense el cristianisme. Per què hauríem de voler renunciar a tot això?

És en èpoques com aquesta que li preocupa més l’actual crisi de fe?

Hi ha una teoria segons la qual creure en Déu és minimitzar l’autonomia de l’home. Quan això es repeteix sovint i es diu que l’home és lliure, fa la sensació que Déu sobra, perquè no es considera un acompanyant, sinó un rival. Força preocupant, oi?

L’Església té un problema, doncs?

El missatge que tenim és poderós i molt bonic, però no sabem comunicar-lo. Així mateix, hi ha moltíssima gent que el rebutja perquè alguns dirigents actuals de l’Església no compleixen els seus postulats. Per no parlar dels abusos a menors, entre d’altres. I és que quan hem actuat malament, la gent s’ha acabat allunyant de l’Església.

Personalment, li molesta que la institució sigui protagonista sempre per temes com la pederàstia o polèmiques com la protagonitzada per l’exbisbe Novell?

Em molesten algunes coses, òbviament. Per exemple, avui hi ha 13.000 religiosos treballant al Tercer Món i predicant la paraula de Déu. Això té una gran importància, però no se’n fan ressò els mitjans de comunicació. Ara bé, si un religiós comet un delicte, se’ns posa a tots al mateix sac en comptes d’accentuar les responsabilitats individuals de cadascú.

I com valora la gestió de l’Església envers aquestes qüestions?

Moltes persones dins de la institució opinen el contrari que jo, però penso que no hem comunicat prou ràpid ni prou bé aquests temes i tants d’altres. O comencem a comunicar-nos més i millor, o a la gent cada cop li costarà més entendre’ns.

Per tal de netejar la imatge de l’Església, també existeix la possibilitat d’empoderar laics, tal com ja s’ha fet, per exemple, en petites comunitats de les Garrigues.

Cal buscar noves fórmules per adaptar-nos als nous temps. De fet, el laicat sempre ha tingut una gran importància, però els clergues no hem sabut donar-los un paper rellevant. Avui els laics podrien portar perfectament tota la qüestió material i administrativa de les parròquies.

Maria és un referent cristià, sobretot en el marc d’aquestes festes. Creu que se senten ben representades totes les Maries del món dins de la institució eclesiàstica?

Crec que la dona té un paper similar a l’home quant a dignitat dins de l’Església, però hem d’aconseguir que també ho sigui quant a servei. Malgrat tot, actualment hi ha un feminisme radical al món, i nosaltres no pretenem entrar en aquesta guerra de sexes.

Què farà el bisbe de Lleida durant les festes nadalenques?

Romandré a la casa sacerdotal amb la resta de clergues, tant la nit del 24 com el migdia del 25. A més, dirigiré la missa de Nadal, que té lloc a la catedral de Lleida, i visitaré alguna residència de gent gran, segurament la d’Aitona. Ah! I també tinc pensat anar uns dies a Alacant per celebrar-ho amb la família, com mana la tradició.