La vaca que s'ho menja tot (i és un excel·lent mètode antiincendis)

Dos vaquers de la vall del Corb inicien un projecte de criança de ramats que, malgrat una producció de carn poc rellevant per al consum i no proporcionar llet, pasturen els sotaboscos per evitar focs

Albert González Farran
4 min
La vaca de l’Albera s’alimenta de coscollars, arços, lligabosc, heura, argelagues i matolls, l’autèntic combustible dels boscos de la plana de Lleida.

CiutadillaA Catalunya hi ha tres races de vaca autòctona. La vaca bruna, originària dels Pirineus, molt productiva i consumida; la vaca pallaresa, considerada una relíquia, amb tan sols una vuitantena d’exemplars, però amb la confiança de ser comercialitzada en el futur, i finalment la vaca de l’Albera (entre l’Empordà i el Rosselló), que també està en perill d’extinció, amb poc més de 3.000 exemplars a tot el país. Aquest últim és un animal molt poc competitiu en el sector boví europeu. Presenta una carn poc rellevant per al consum, la seva producció de llet sempre és molt limitada, tarda molt de temps a procrear i no es deixa tancar en estables. Però té una bona peculiaritat: s’ho menja tot. Pastura el que es troba i, principalment, els sotaboscos. I aquest és el tret que la fa una vaca molt valuosa avui en dia.

Dos ramaders de la vall del Corb, entre les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà, han iniciat una petita explotació de setze vaques albereses, acompanyades d’un toro de la mateixa raça per anar mantenint la seva puresa. Els promotors del projecte, David Sandoval i Miquel Bofarull, es fan dir els Vaquers del Corb i ja han iniciat l’adaptació del seu petit ramat en una primera finca de 25 hectàrees entre els municipis urgellencs de Guimerà i Ciutadilla. Des de fa uns mesos les vaques estan demostrant ser capaces d’eliminar gran part del sotabosc d’aquesta zona de secà. Coscollars, arços, lligabosc, heura, argelagues i matolls garriguencs són l’aliment més comú d’aquestes vaques i alhora són el combustible sec amb més càrrega que tenen els boscos de la plana de Lleida. Un autèntic perill per a la propagació del foc. Si durant aquest estiu la pastura d’aquestes vaques es demostra eficaç per a la prevenció dels incendis, els dos vaquers proposaran ampliar el seu projecte a altres finques de la comarca.

“Hem de potenciar que hi hagi més ramats que netegin uns boscos que es troben en una situació límit”, reivindica el ramader David Sandoval. Ell és dels que pensen que el despoblament rural i la manca de relleu generacional a la pagesia estan sotmetent les terres de Ponent a un estat de deixadesa perillós davant dels incendis. “Aquest procés d’abandonament va començar als anys setanta –recorda Sandoval–, i ara ja no es pot ni anar a buscar bolets perquè els nostres boscos han quedat impracticables”. Hi ha tanta biomassa que qualsevol petit incident pot cremar-ho tot en molt poca estona, com ja ha passat les últimes setmanes amb incendis en boscos de la Noguera, el Solsonès i l’Alt Urgell.

Una ajuda o una paga?

A part de la possible comercialització de la vaca de l’Albera com a carn ecològica, que serà minsa, els dos vaquers estan treballant per acollir-se pròximament a ajudes públiques que justifiquin el paper dels seus animals en la prevenció dels incendis. De fet, a molts no els agrada parlar d’ajudes, “sinó d’un pagament per un servei que els ramaders estan fent a la nostra societat”, argumenta Marc Arcarons, tècnic en silvopastura i responsable de la xarxa Ramats de Foc, que difon i promou els animals que pasturen als boscos de Girona.

De fet, Arcarons va ser qui va facilitar les vaques de l’Albera als dos ramaders de la vall del Corb, i ara està estudiant la possibilitat d’estendre la marca Ramats de Foc també per les comarques de Lleida. Arcarons lamenta que les explotacions ramaderes de races com la de l’Albera siguin de rendibilitat molt limitada i adverteix que les subvencions públiques poden obrir una porta a la seva supervivència. Actualment el departament d’Acció Climàtica concedeix ajuts de fins a un màxim de 140 euros per hectàrea pasturada als boscos on existeix un risc potencial d’incendi.

La Generalitat actualitza cada any la cartografia de les zones amb més perill d’incendis. Ho fa a partir dels informes dels mateixos bombers forestals (els GRAF). Precisament, tres membres dels GRAF de Lleida van visitar recentment la finca dels Vaquers del Corb i en van fer una valoració molt positiva. Un d’ells, Josep Farran, diu que “la tasca d’aquestes vaques és molt efectiva a l’hora de disminuir la càrrega de combustible del bosc”. El mateix Farran, que reconeix que els GRAF no estan especialitzats en gestió de pastures, entén que “el recurs dels ramats és limitat i per tant s’ha de fer una bona feina de prioritzar quins boscos són més propicis per a aquesta pràctica”.

Però les ajudes públiques no arriben si els ramaders no aporten també dades fiables que demostrin que les vaques fan bé la feina. “Per optar a les línies públiques, els ramats han d’haver consumit com a mínim el 90% de l’estrat herbaci i el 30% dels arbustos”, diu Arcarons. Natasha Filippi, membre de l’Associació de la Vall del Corb, explica que estan “mesurant l’impacte d’aquesta ramaderia extensiva i la seva utilitat en la gestió forestal”. L’associació, encarregada de donar suport tècnic i divulgatiu a iniciatives com la dels vaquers, treballa perquè acabi sent també sostenible econòmicament. L’entitat va crear el projecte Territori de Vincles, un ambiciós programa per donar eines als habitants de la vall del Corb de cara a l’accés a l’habitatge, el relleu agrari, l’accés a la terra, la transició energètica i la gestió de boscos. L’objectiu comú, tant de ramaders, pagesos, nouvinguts i artistes com també d’emprenedors, passa per “dinamitzar el territori amb noves oportunitats econòmiques”.

stats