Xoc pel model de finançament de l’esport escolar

LleidaL’esport escolar està en perill. Ho adverteixen els seus organitzadors, la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), que han denunciat el finançament deficient de la Generalitat. Les entitats asseguren que si no hi ha un canvi de rumb de l’administració, 15.000 joves esportistes de tot Lleida (200.000 al conjunt de Catalunya) perdran la seva oferta esportiva a partir d’aquest mateix setembre.

L’organització assegura que no es tracta sols d’endarreriments en el cobrament de subvencions passades (des de la temporada 2020-2021), sinó també d’un model de finançament que consideren injust, perquè situa l’esport escolar en un estat de greuge comparatiu amb el federat. “Pràcticament rebem la meitat dels diners”, assegura Jaume Domingo, el president d’una organització que a la demarcació de Lleida mou un pressupost anual de 2,5 milions d’euros.

La Generalitat, a través del Consell Català de l’Esport, respon el contrari. Assegura que en els últims dos exercicis s’han concedit partides de fins a 6 milions d’euros anuals per desenvolupar programes escolars a tot Catalunya. “Mai s’havien atorgat quantitats tan altes”, asseguren portaveus de l’administració, que prometen liquidar aviat els endarreriments en les transferències. “No és una tramitació fàcil, però hem agafat el compromís de posar-nos al dia”, argumenten.

Membres de la UCEC no volen debatre sobre el que consideren “una guerra de xifres”. Indiquen que aquests 6 milions d’euros del Consell Català inclouen programes com Esport Blanc (destinat als esports de neu) que no aboquen diners directament als consells. “No ens interessa ara disseccionar i analitzar cada partida que s’està atorgant –afirma Domingo– per acabar concloent que l’esport escolar no està ben finançat”.

Lamenten que la manca de voluntat política està posant en perill un model d’esport que reivindiquen en igualtat de condicions amb les competicions federades. Cros, atletisme, BTT, bàsquet, futbol, tenis, natació, gimnàstica i patinatge són algunes de les modalitats esportives escolars organitzades cada any a través d’aquests consells. Molts són programes que convoca la Generalitat, però que gestionen la dotzena de consells esportius lleidatans (43 a tot Catalunya).

A Ponent hi ha contractades més de 200 persones, hi ha implicades mig miler d’entitats esportives i prop de 200 ajuntaments. La manca de liquiditat dels consells esportius està posant en perill el pagament de les nòmines i dels seus proveïdors. Al tancament d’aquesta publicació, encara quedaven pendents les subvencions concedides la temporada passada (2022-2023), així com gran part del 20% dels cursos previs. “Si no millora el finançament, tot això pot acabar desapareixent”, avisa Domingo. “Estem enfonsant el dret dels infants a practicar esport”, denuncia.

Campionats d’esport popular

En paral·lel a l’esport escolar, els consells esportius també reivindiquen l’anomenat esport popular. Des de fa uns quants anys, la UCEC promou la participació d’atletes catalans aficionats en els campionats internacionals. Segons l’entitat, l’any 2017 va rebre un ajut del Govern d’uns 75.000 euros per enviar un centenar d’esportistes als campionats de Riga (Letònia) i el 2019 Tortosa va acollir uns campionats amb més de 300 esportistes catalans que va comptar amb una subvenció de més de 300.000 euros. Aquest setembre hi ha prevista una altra cita, aquest cop a Cervia (Itàlia), però la UCEC no disposa de finançament per participar-hi. “Estem molt decebuts”, lamenta Domingo.

L’esport popular ofereix competicions amateurs no federades, que busquen fomentar els hàbits saludables, la inclusió, la no discriminació, la igualtat d’oportunitats i el foment de valors de responsabilitat social i comunitària. Pretén facilitar l’accés del públic adult a la pràctica esportiva com més diversa millor sense necessitat de tenir unes determinades capacitats o experiència. Actualment, cada consell esportiu s’autofinança per organitzar activitats comarcals d’aquesta mena.

L’esport popular va tenir a Catalunya una gran efervescència durant la Segona República. Barcelona va impulsar les Olimpíades Populars del 1936, que es van haver de cancel·lar per culpa de l’esclat de la Guerra Civil. Aquella convocatòria feia bandera de l’esport aficionat i reivindicava la participació tant de la dona com de totes les ètnies i confessions, sobretot la jueva (en contra dels Jocs Olímpics de l’Alemanya nazi). L’Olimpíada Popular trencava també amb el model de representació exclusivament estatal.

Un cop va arribar la dictadura, la política esportiva va quedar sotmesa als dictats del règim franquista, sols centrat a reivindicar les competicions federades. Restablerta la democràcia, l’esport popular no sembla haver-se recuperat. “El finançament del Govern és pràcticament nul”, denuncia Domingo.e