L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Valents amb José Antonio, callats amb Pegasus'
Amb Franco i José Antonio s’hi veuen amb cor mig segle després. Amb convertir la prefectura de Via Laietana en un centre de denúncia de la tortura policial no. I amb investigar Pegasus, menys
Allò que en diem les notícies del dia és una barreja de notícies de debò i de soroll. I molt sovint hi ha més soroll que notícies.
A la categoria notícia pertany, per exemple, que el canal d’Urgell hagi donat per acabada la temporada de reg a causa de la falta d’aigua. I que tanqui l’aixeta. Només hi haurà aigua per abastir els pobles i el mínim de supervivència perquè els arbres fruiters no es morin. El Canal té 170 anys i, normalment, la temporada de reg durava fins a començaments d’octubre. I som a l’abril. No cal dir res més de la situació d’urgència en què ens trobem. La gestió de l’aigua ha de ser la prioritat política dels nostres temps, i és una gestió molt difícil perquè confronta territoris: l’interior (el Pla d'Urgell, la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Segrià) amb la costa, i enfronta sectors: la pagesia amb el turisme. Afecta el nostre rebost i tota la cadena econòmica que en depèn. Aquí tenim una urgència i el pitjor és que ho sabíem, sabíem que passaria.
Esclar, al costat d’aquesta notícia fa molta ràbia (no trobo una manera més clara que dir-ho) que la despesa militar europea es dispari al nivell de la Guerra Freda. La despesa dels Estats Units triplica la de la Xina. Espanya gastarà un 23% més en despesa militar que l’any passat. Aquí hi ha uns llestos que hi guanyen sempre: els del negoci de les armes i dels exèrcits, mentre ens diuen que no hi ha diners per a pensions o per a sanitat o per a educació.
Això són notícies. Al seu costat, que les restes de José Antonio hagin sortit del Valle de los Caídos és gairebé una nota a peu de pàgina.
Perquè permet dir que la fantàstica democràcia espanyola que ens vam donar entre tots ha trigat 45 anys a treure el fundador de la Falange del mausoleu on era. On era, per cert, utilitzat per Franco. Els recomano molt l’article de J.B. Culla que explica que José Antonio venia d’una família de señoritos de Jerez, que va fundar el principal partit feixista espanyol, que va ser assassinat pels republicans a la presó el 1936 i que Franco es va aprofitar del màrtir perquè, com diu Culla, era el partner ideal: un objecte de culte i veneració però mort i mut.
I tornem-hi: aquesta exhumació d’ahir és un acte de campanya electoral del PSOE. Amb Franco i José Antonio s’hi veuen amb cor mig segle després. Amb convertir la prefectura de la Via Laietana en un centre de denúncia de la tortura policial, no. I amb investigar Pegasus, menys.
Mirin, avui el nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda, entrevista l'eurodiputat que presideix la comissió Pegasus del Parlament Europeu. És holandès, es diu Jeroen Lenaers. “El govern espanyol no ha col·laborat prou amb la investigació. Si tens una mirada crítica respecte als altres estats, també has d’acceptar que els altres la tinguin sobre tu. I dir que investigar Pegasus és com la Inquisició és completament inacceptable”.
Treure José Antonio del Valle de Cuelgamuros està molt bé, però li surt molt barat al govern espanyol. Investigar l'espionatge als independentistes seria l’actitud autènticament democràtica, però per a això no hi ha valor, perquè els perjudicaria electoralment.
Per això és notícia, i no és soroll, el que va fer ahir Clara Ponsatí: plantar el Tribunal Suprem. És recordar-li que té immunitat i forçar el jutge Llarena a perseguir-la i a entrar en contradicció amb la protecció que Ponsatí té a Europa com a eurodiputada. ¿Ponsatí ho pot fer perquè Esquerra va negociar amb el PSOE la derogació del delicte de sedició? Sí. Però la derogació del delicte de sedició era una recomanació urgent del Consell d’Europa a l’estat espanyol després de la sentència de l’1 d’Octubre. Ponsatí ha triat la guerra de guerrilles, a l’espera de la batalla final entre el Regne d’Espanya i el president de la Generalitat a l’exili.
L'actitud de Ponsatí és incòmoda, també a Catalunya: ahir va dir covards als Mossos per haver-la detingut per “mostrar a l’amo que sou obedients”, i contrasta amb l’estratègia de defensa de l’ara consellera Meritxell Serret o d'Anna Gabriel, que sí que van anar a declarar al Suprem. I aquesta actitud de confrontació de Ponsatí continua i continuarà fent notícies.
Bon dia.
