L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Li convé a Esquerra fer alcalde a Collboni?'

Aquest matí hi ha tres perdedors. Ada Colau, Oriol Junqueras i Pedro Sánchez. Si a Barcelona era un referèndum sobre l’alcaldessa, ha guanyat el no a Colau. Ha quedat tercera (per un grapat de vots, però tercera). La gent volia canvi, Colau havia fet sentir malament massa gent a base de superioritat moral per poder guanyar. 

Si això havia de ser una continuïtat dels bons resultats d’Esquerra fa quatre anys (i del fet que per primera vegada des de Tarradellas, Esquerra havia tornat a la presidència de la Generalitat), resulta que Ernest Maragall ha anat de primer a quart, Esquerra no ha guanyat a cap districte de Barcelona, no ha competit a l’àrea metropolitana, on ha estat superat pel PSC, i ha perdut Lleida i Tarragona. Molt votant d’Esquerra s’ha abstingut. L’Esquerra que pacta amb el PSOE no emociona gens. Ho vam dir aquí fa uns dies: “Trias i Maragall brillen menys si per voler eixamplar la base no connecten emocionalment”. 

I si això era la primera volta de les espanyoles, ha guanyat el PP de Feijóo, que s’ha endut el País Valencià, les Illes Balears, Aragó. Com seran les proporcions de la derrota socialista? El País i La Razón ho adjectiven de la mateixa manera: “El PP arrasa”. Preparin-se, perquè tal com va això, al desembre Espanya pot tenir un govern del PP amb Vox o sense.

Hi ha altres perdedors, esclar. Ciutadans està en fase de liquidació. Però com diu avui en Salvador Cardús, “Ciutadans se’n va però el mal que hauran fet a Catalunya es quedarà”. El seu vot ultranacionalista espanyol i anticatalanista l’han recuperat el PP i Vox. Qui serà l’alcalde de Barcelona? Aquest matí, parles amb gent dels partits interessats i tothom està molt cautelós. Collboni i Colau poden collar Esquerra per fer un tripartit. Però el gran rival d’Esquerra és el PSC i si a sobre d’anar malament fan alcalde el segon, Collboni, no es fan cap favor. I cautela també al PSC, que al seu torn serà collat per Pedro Sánchez: si el PSOE arriba a la conclusió que li convé marcar distància amb el món dels Comuns, de Podem i de Sumar, Trias és una opció més d'ordre, però si el mot d’ordre és salvar els mobles amb Barcelona, a veure què farà.

Trias ha dit aquest matí a TV3: “Jo també em sento progressista”, i que “la gent demana un canvi i la gent demana un canvi”. El resultat de Trias té mèrit i té lògica. Si la gent volia canvi, Collboni no ho era i Maragall tampoc no gaire (li aprovava els pressupostos a Colau). A can Trias es queixen que hi ha hagut massa enquestes que només eren per intoxicar, perquè a moltes sortia que guanyava ell, però es tractava de no crear una onada guanyadora. 

Queden tres setmanes, com a molt, per sortir de dubtes. Els ajuntaments s’han de constituir el dissabte 17 de juny. Finalment, l’independentisme, que és un gran motor electoral, ha tingut el motor apagat aquestes eleccions. Molts votants de l’1 d’Octubre no han experimentat cap emoció i poc interès per aquestes eleccions. 

I, finalment, hi ha una onada cap a la dreta i la ultradreta a Espanya i a Europa. ¿N’ha quedat al marge, Catalunya? No del tot. De fet, a Catalunya el vot d’ordre, pro sistema, pro business i constitucionalista es diu PSC. El PSC és el vot conservador (del sistema) a Catalunya.  

Bon dia.