Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'En compliment d'un mandat democràtic'

"El pla per als tres pròxims mesos, doncs, és arribar al final fins a aconseguir el referèndum o fins que tothom vegi que l’Estat ha fet impossible continuar"

Junts pel Sí està buscant la manera d’ aprovar les lleis de desconnexió d’una manera prou ràpida perquè el TC no les pugui suspendre i això inclou haver de reformar el reglament del Parlament per a la tramitació exprés. I que està passant? Doncs que Ciutadans, Catalunya Sí Que Es Pot, PP i PSC no hi estan d’acord, ni en les lleis ni els procediments urgents de tramitació i ahir es van enfrontar en una reunió de la ponència.

Junts pel Sí va arribar a parlar de sancions “per deixadesa” als grups que no vagin a les reunions de la ponència, mentre que el PP i Ciutadans van dir que estudiarien presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per vulneració dels seus drets fonamentals.

La política és tensió entre interessos diferents i, davant de qualsevol qüestió, però més si és del gruix d’una independència, són inevitables aquest tipus de crispacions.

És comprensible que algú es pregunti si té gaire sentit fer una llei a corre-cuita per poder emparar legalment un referèndum d’independència. Tècnicament la resposta és “sí”. També al Congrés hi ha mecanismes per aprovar lleis escurçant els terminis. Però és que estem parlant de fer un referèndum per a la independència sense acordar-lo amb amb el govern de l’Estat. Políticament, la resposta és quina alternativa hi ha si l’Estat  espanyol no vol negociar res de res i al Parlament hi ha una majoria absoluta per a la independència. A Escòcia, amb una majoria més petita, Londres va donar permís a Edimburg per fer el referèndum. Quina alternativa hi ha, encara que això comporti una interpretació extrema (tot i que legal) del reglament? A sobre, et trobes que els que clamen perquè hi hagi debat són els mateixos que impedeixen que hi hagi debat o votacions al Parlament perquè ho impugnen davant el TC.

Els primers que saben que és impossible aprovar la llei de desconnexió, convocar el referèndum, fer la campanya, celebrar-lo i que tingui conseqüències legals sense que en cap punt d’aquesta seqüència l’estat espanyol hi intervingui, són els diputats de Junts pel Sí i la CUP però el seu missatge entenem que és el d’anar fins el final, forçar l’estat a moure’s, a entendre que té una majoria al davant que ha d’atendre, atraure les mirades de tot el món, especialment d’Europa.

Per segona vegada en menys de quatre mesos, diputats del Parlament de Westminster van denunciar la situació de persecució del debat i de les idees polítiques que l’estat espanyol exerceix contra els representants electes dels catalans. Ja sabem que els estats europeus no volen maldecaps, i s’estimem més dir que això és un afer intern, però l’afer intern cada vegada és més visible. I, per cert, que lamentable que Europa consideri que un conflicte que té lloc a Europa no és cosa seva. Sobretot quan és un conflicte democràtic i pacífic.

El pla per als tres pròxims mesos, doncs, és arribar al final fins a aconseguir el referèndum o fins que tothom vegi que l’Estat ha fet impossible continuar. Dit així, no és gaire concret ni té la formulació brillant d’un pla executiu. Ningú, ni aquí ni a Madrid, sap com acabarà. Però si l’alternativa és que no passi res, la conclusió és que alguna cosa cal fer en compliment d’un mandat democràtic.