Sostenibilitat

Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves.

Sent, per tant, com a vigents els drets d'unes persones que encara no són aquí per defensar-los i estén la solidaritat al regne dels fantasmes.

Fer-ne una definició universal que tothom accepti és impossible perquè els seus objectius són massa complexos i intangibles. I no falten els que la perceben com la típica paraula que diem per sentir-nos bé i que els polítics fan servir per ennoblir els discursos sense lligar-los a cap compromís quantificable.

D'altres hi veuen un ideal tan inassolible i necessari com els de la llibertat i la justícia, i s'estimen més concebre-la com un diàleg de valors que va canviant amb el temps.

Per a alguns ecologistes, quan hi ajuntem la idea de desenvolupament fem un oxímoron perquè consideren que és impossible créixer sense una certa degradació del medi ambient.

Sigui com sigui, hauria de marcar un abans i un després en la nostra manera d'entendre la vida i vacunar-nos contra una publicitat que, amb notables excepcions, és una constant apologia de comportaments insostenibles.

Pressuposa que el motor de l'economia no pot ser el consum sinó la qualitat de vida, i que no treballem per ser rics sinó feliços. És tan utòpica i kumbaià com urgent i imprescindible. I és que, com a espècie, no sembla que tinguem cap més camí per sobreviure.