Crònica 21/12/2011

SICUSCARBONELL: "El nostre codi ètic diu que enganyar és de mal gitano"

Rumba vital La periodista Cinta Bellmunt signa les vivències de Sicus Carbonell (Barcelona, 1974) a 'Sicus, 20 anys amb sabor de rumba' (Cossetània Edicions) . Un llibre intens i sincer que, més enllà de la música, és un recorregut vital

Elisenda Roca
4 min
Sicus Carbonell està preparant un nou disc amb Sabor de Gràcia i té previst fer un musical gitano.

Va créixer al barri Gràcia al costat dels germans Amaya, de Moncho, de Peret, del Pescaílla, de Gato Pérez… La seva és una vida de rumba però també una història amb llums i ombres. Un gitano que podia haver anat pel pedregar i que, gràcies a la fe, va aconseguir aixecar-se i tornar a viure per ser avui raonablement feliç.

Com has canviat, eh?

M'havia convertit en el Sicus cregut, que li agradava figurar, orgullós. Arran de coses que m'han passat a la vida i de conèixer Déu, ja no busco l'èxit. Abans tenia enveja i afany de protagonisme. Crec que tot el que tinc a la vida és prestat. Déu m'ha donat una dona, uns fills, una família, un do que és cantar, una bona relació amb els amics.

Al llibre no amagues res, ensenyes totes les cartes.

Per què amagar les veritats? Si expliques la veritat la gent et creu. La mentida té les cames molt curtes i acaba sortint. Sincerament, no em penedeixo de res del que he fet si m'ha servit per arribar on sóc ara. T'ho dic amb el cor a la mà: ara sóc feliç. No dono valor a les coses materials, els calés van i vénen.

Encara sents que et rebutgen per ser gitano?

Hi ha dos tipus de rebuig. El de primera mà és veure un gitano i desconfiar, canviar de vorera. Després hi ha un rebuig de doble moral: "Que macos que són, que bé que canten i toquen, quina gràcia que tenen, però jo no el vull de veí a l'escala, eh?" A mi m'ha passat.

La societat gitana és tancada?

El gitano no vol perdre la seva cultura, una cultura que potser no tothom entén. Per exemple, les gitanes arriben verges al matrimoni sense cap obligació. Moltes hi arriben verges i moltes no.

Però el teu primer casament va ser una boda gitana, amb mocador i tot.

I, com explico al llibre, després no va servir per a res. Em vaig casar molt jove i va anar com va anar. En canvi, la meva dona actual no em va donar cap mocador i tant de bo ens haguéssim conegut abans!

Què diràs a les teves dues filles quan siguin grans?

Que facin el que elles creguin. Que es casen amb un gitano? Bé. Que es casen amb un no gitano? Bé. Si s'estimen… Quan hi juga l'amor no t'hi pots ficar. Una persona gitana farà feliç a una no gitana i de vegades dos gitanos poden ser infeliços junts.

Dius no gitano en comptes de dir paio o paia.

És una paraula que no m'agrada. Paio vol dir desconegut. Jo no et puc dir la paia Elisenda perquè et conec de fa molts anys. I és una paraula que també diem en català, no només en caló.

Creus que es pot acabar amb l'absentisme escolar de joves gitanos i gitanes?

Encara hi ha pares que els treuen de l'escola, no et diré mentida. He fet un documental, Gitanos catalans , on faig una volta per tot Catalunya i per la Catalunya Nord, parlant amb avis i àvies i ho contrasto amb la situació actual. Avui hi ha nenes que van a l'institut. La filla d'un cosí meu de Tortosa ha començat la universitat a Reus. Parla sis idiomes!

Per què creus que segueix passant?

Per la mentalitat de cada pare. Les meves filles i els meus fills van a una bona escola i abans deixo de menjar que ells deixin els estudis. Vull que estudiïn i que triïn. Si volen anar a la universitat, endavant! Amb els estudis s'ha de ser seriós, com a mínim han d'acabar l'institut. Després ja veurem què volen fer.

El teu pare et va treure de l'escola molt jove.

I m'agradava estudiar. Tinc una hèrnia discal de carregar bultos de cinquanta quilos al mercat. Però el meu pare m'ha ensenyat valors, a formar-me com a persona i a saber-me guanyar la vida, a no dependre del papa i de la mama. Hi ha gitanos que encara viuen a casa els pares o els sogres i tenen trenta anys! Això no pot ser.

Vas ser mediador social?

El meu avi Manel, l'onclo Manel, ja feia de pont entre l'administració i la població gitana. Ell és el segon gitano, després de Peret, que té la Creu de Sant Jordi. Encara el recordo com va plorar quan li van donar.

En què consisteix la feina?

Imagina que ets de l'ajuntament i has de fer una actuació en un barri, però saps que no et faran cas perquè ets una estranya i no et creuran. Si hi vaig jo, no els enganyaré. El nostre codi ètic diu que enganyar és de mal gitano, els vells em poden cridar l'atenció de manera molt dura. Pel fet de ser gitano no puc trair-te. Saben que defenso els seus interessos. És una feina dura però poder ajudar la teva gent és una gran cosa!

Què estàs preparant?

Amb Sabor de Gràcia preparem nou disc. I faré un musical gitano. Li vaig explicar al Joan Pera que volia fer un musical sobre una família gitana i es va entusiasmar. Ell farà de gitano! També he fet tornar els Amaya i estan contents. Ara gravarem el disc, si Déu vol. Hi haurà uns quants temes seus, com Vete o Caramelos , on cantaran amb gent com Macaco o Pau Donés, i versions com una impressionant Chiquitita dels Abba.

stats