Les fal·làcies de les crítiques al tercer sector
"Sentir els gossos bordar és senyal de bon caminar". Així és com ens prenem les entitats del Tercer Sector Social algunes crítiques de sectors molt ben instal·lats. Amb esperit constructiu volem plantejar alguns aclariments:
¿L'existència de milers d'entitats és causa d'ineficiència? Els que sostenen això no entenen que els més de 100.000 professionals i 245.000 voluntaris que treballen en les entitats socials del país, i les més de 4.000 entitats agrupades a la Taula del Tercer Sector Social, mostren la força de la societat civil catalana. Totes aquestes entitats són reflex del pluralisme i de la diversitat de la nostra societat. I la seva capil·laritat, la seva presència arreu del territori, multiplica l'acció dels serveis i dels fons públics, aportant cohesió social i impedint que hi hagi més pobresa.
Gràcies a l'existència d'aquest enorme i ric teixit d'entitats hem aconseguit que, fins ara, la crisi no esdevingui un esclat social.
La Taula del Tercer Sector coordinem la força de tot aquest conjunt d'entitats per defensar els drets socials i fer-los avançar. Impulsem que tots donem el millor de nosaltres mateixos: les persones, les entitats i les administracions. Unes administracions que han de prioritzar, racionalitzar i redistribuir la despesa amb un objectiu principal: preservar la cohesió social. Per aconseguir-ho Catalunya té molts actius, i un d'ells és el tercer sector.
Tenir aquesta societat civil forta, aquest coixí social, és una bona notícia.
¿Les entitats viuen de les subvencions públiques? Les entitats socials no viuen de les subvencions públiques. Aquestes subvencions, al contrari del que s'esdevé en altres sectors, sempre han estat precàries i han generat molta inseguretat a les entitats, als seus professionals i a les persones beneficiàries. El tercer sector fonamentalment se sosté amb la força del voluntariat. Les subvencions que rep són en concepte de contraprestació de serveis, i multipliquen l'impacte social dels fons públics. A més, les entitats han de buscar contínuament fórmules de finançament per avançar els diners de les subvencions i per gestionar els retards en el pagament de les administracions.
¿És exagerat dir que ens enfrontem a un desafiament humanitari sense precedents, semblant al de la postguerra? Malauradament som molts els que compartim que no és exagerada aquesta afirmació. Les dades d'atur, de desnonaments continuats, de dificultats de les famílies per arribar a final de mes, de fracàs escolar, de manca d'ingressos mínims i molts altres indicadors en són una prova. Persones tan qualificades com els premis Nobel d'economia Krugman i Stiglitz diuen que estem retrocedint als nivells en què ens trobàvem després de la Segona Guerra Mundial, abans de començar a construir l'estat del benestar. No es pot descriure d'una altra manera el fet que a la Unió Europea avui 114 milions de persones es trobin en situació de pobresa o d'exclusió social.
¿És insensat dir que les polítiques socials han de ser prioritàries per als governs? Des del tercer sector defensem que els objectius socials han de presidir qualsevol estratègia per fer front a la crisi. Perquè les polítiques socials són les que generen la cohesió social necessària per posar en valor tots els recursos econòmics i socials que ens hauran de permetre un nou desenvolupament. La mateixa Comissió Europea recomana textualment que "la lluita contra la pobresa formi part essencial de l'estratègia global per sortir de la crisi". Qui som els insensats? ¿Els que diem això, o aquells que amb les seves polítiques de reducció del deute i del dèficit a través de la reducció de la despesa social estan causant un estancament prolongat dels països afectats?
Hem de repensar l'estat del benestar en termes d'oportunitat, d'inversió social, de creixement econòmic, de compromís i de responsabilitat de la ciutadania. En un nou estat del benestar el tercer sector és imprescindible. Això és el que no entenen algunes persones que representen grups socials que busquen uns altres objectius.
