El sector del peix blau busca solucions per sortir de la crisi

TarragonaL’any 1993 es van pescar a la costa tarragonina més de 8,2 milions de quilos de peix blau; les captures de sardina i seitó l’any passat no van arribar als 250.000 quilos. Tot i l’increment recent en captures i mida del peix les últimes setmanes, la sardina i el seitó registra des de fa mesos preus molt baixos i s’ha estancat en una mitjana de menys d’un euro el quilo. El peix blau viu una situació límit i, cosa que és pitjor, el sector no veu una sortida clara a aquesta situació. El president de l’Associació del Peix Blau de Tarragona, Agustí Rillo, avisa que en poques setmanes algunes de les 18 barques d’encerclament que surten al peix blau des de Tarragona i Cambrils podrien quedar-se a port, perquè els ingressos per la venda del peix no cobreixen les despeses (gasoil, Seguretat Social...). A més, els mariners estan cobrant una mitjana de 40 euros a la setmana, una xifra impossible per viure. Del sector del peix blau a Tarragona en viuen unes 600 persones, les 200 famílies d’armadors i mariners, i representa un 50% del sector pesquer de la ciutat.

Cal un estudi científic

Una de les principals demandes dels pescadors tarragonins és un estudi científic que determini la causa o les causes d’aquest espectacular descens de les captures de peix blau a les costes tarragonines, però Rillo és poc optimista: “Fins passat l’estiu, com a molt aviat, no començarà i els resultats no els tindríem fins passat un any i escaig. L’estudi s’hauria de fer a través de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, però els recursos han de venir del ministeri, de Madrid”. Les causes de la caiguda del peix blau poden estar relacionades amb el canvi climàtic, l’augment de la població de tonyines o el descens del plàncton per l’efecte de contaminants, però són conjectures. Sí que es disposa d’un estudi fet pel govern francès que parla d’un canvi mediambiental a la Mediterrània que estaria afectant de ple aquesta espècie, que està veient reduïda la seva vida de 6 a 3 anys”, explica Rillo, que té clar que la sobreexplotació no és la causa, ja que actualment són menys les barques que surten a pescar seitó i sardina que fa 30 anys, quan n’hi havia una quarantena.

La realitat és molt complicada i ni l’augment del pes del peix que es captura les últimes setmanes convida a l’optimisme. “Aquest any hi ha dues barques menys a la flota d’encerclament de Tarragona, que va acabar la veda el 15 de febrer. Una està embargada per Hisenda, per no poder pagar la Seguretat Social, i l’altre armador ha tingut mes sort, la va poder vendre i ara pesca a Múrcia”, explica Rillo, que assenyala que el preu de la sardina i el seitó encara ha baixat més respecte als últims anys i la mitjana és de 0,95 euros el quilo. El 2014 arribava a 1,80.

El seitó, massa curt

Xavier Domènech, secretari de la Confraria de Pescadors de Cambrils i al mateix temps de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, explica que “des de la tardor del 2014 la situació a la flota d’encerclament tarragonina és molt complicada per la baixada dràstica de les captures i la mida tan petita del seitó, de 9 centímetres, al límit de la mida legal i amb un preu al mercat més baix, ja que només serveix per a fregits”. Un contrast amb les bones campanyes al Cantàbric.

Domènech va assistir a Catània al mes de febrer a un congrés sobre pesca al Mediterrani i s’hi va abordar aquest problema, que es dóna en diferents punts d’aquest mar. “Esclar que alguna cosa passa. El seitó busca altres aigües més fredes i sembla que ha avançat la seva maduresa sexual. Cal un estudi per determinar les causes de la situació actual”, considera.

Però la crisi va més enllà del peix blau. La flota d’encerclament també s’ha reduït dràsticament els últims anys i a Cambrils ha passat en 25 anys de 32 barques a les 13 actuals. Només el 2015 quatre barques van abandonar l’activitat. El nombre de pescadors ha baixat en un quart de segle de 6.000 a 3.000 persones. “No hi ha relleu generacional i en els últims deu anys totes les noves incorporacions són pescadors magribins i senegalesos. Només algun fill d’armador s’ha embarcat els últims anys amb la perspectiva d’agafar el relleu del pare. En el sector de la pesca no hi ha un sou fix i els ingressos depenen de les captures i en el peix blau s’ha encadenat gairebé un any i mig molt dolent”, comenta Domènech.

La clau la té el ministeri

El director general de Pesca de la Generalitat, Sergi Tudela, explica que a l’última reunió amb el secretari general espanyol de Pesca, a finals d’abril, van obtenir tres compromisos del govern espanyol. El primer és tirar endavant l’estudi científic que demanen els pescadors tarragonins, seguint el model francès al golf del Lleó: “Actualment ja es fa un seguiment a través de l’Institut Espanyol Oceanogràfic, però cal anar més enllà i investigar elements aliens a la pesca”. La segona mesura és explorar la diversificació pesquera amb una campanya pilot de bonítol del nord, i la tercera és intentar augmentar les compensacions per la veda, que actualment és només de 15 dies pels dos mesos d’aturada.

S’avancen les ajudes per la veda

El departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ha decidit aquest mes avançar el pagament dels ajuts a la paralització temporal d’activitats pesqueres, per l’última veda, d’acord amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), centralitzat, però, a Madrid a través del programa operatiu FEMP 2014-2020. Atesa “la urgència del sector pesquer”, la Generalitat ha avançat l’import d’1,6 milions d’euros dels pressupostos del DARP per poder tramitar la convocatòria d’ajuts amb la màxima celeritat possible. El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 7 de juliol i en poques setmanes cobraran. El sindicat CCOO, majoritari entre els mariners catalans, ha destacat que per primer cop els mariners, i no només els armadors, poden accedir a aquests ajuts, però Rillo apunta que molts mariners han cobrat l’atur, que és incompatible amb aquesta ajuda. Pel que fa als armadors, considera els ajuts insuficients: “Ingressarem una mitjana de 3.000 euros, quan fa uns anys eren entre 8.000 i 11.000. Les despeses són molt més altes. I recordem que fa dos anys que no cobrem ajuts per les vedes”.

Tudela també aposta per millorar la comercialització del seitó que actualment es pesca, que és molt curt i per això la Generalitat ha encarregat un estudi per millorar la comercialització i la valoració del seitonet, amb l’objectiu d’augmentar-ne el preu, que ara és molt baix. La Generalitat està ultimant el pla de mesures del sector de la llum i una de les possibilitats que apunta per utilitzar més bé els fons europeus és la creació d’organitzacions de productors pesquers (OPP) o la regionalització del peix blau de Catalunya i el golf del Lleó, amb una pla de gestió comunitària, però la decisió correspon als estats espanyol i francès.

Sobre la reclamació del pagament retroactiu de les vedes d’anys anteriors que el ministeri no ha complert, el director general recorda que el Govern ho ha demanat diversos cops, però han trobat “una paret”. L’eurodiputat independent Francesc Gambús també ha denunciat, amb una pregunta a la Comissió Europea, el no pagament de les vedes als pescadors catalans, la qual cosa “els ha portat a patir greus pèrdues”. A més, Gambús ha fet palesa “la diferència en l’aplicació de la normativa europea respecte a Itàlia o França, on sí que s’abonen aquestes compensacions econòmiques”. Per aquest motiu, l’eurodiputat català ha reclamat la retroactivitat de les vedes i ha denunciat que, “dos anys després, el govern espanyol ha comunicat als armadors que no cobrarien les vedes dels anys 2014 i 2015”.

Brussel·les hi té molt a dir, ja que atorga els ajuts al sector. Gambús ha fet més preguntes a la Comissió Europea sobre el tema i en una de les respostes la CE es va comprometre a demanar assessorament científic addicional per desplegar un paquet de mesures pel preocupant descens de població de peix blau al Mediterrani occidental, que, com hem vist, afecta especialment els pescadors tarragonins.