Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 24/12/2016

Diàleg, diàleg...

Diàleg: només de dir-ho ja t’agafa una agradable i beatífica sensació. Esclar que si toques de peus a terra et pots recordar de les transferències encara pendents de l’Estatut del 1979, la manca crònica de finançament i el “ café para todos ” (i a sobre ser tractats d’insolidaris), l’eix mediterrani que cap govern de la democràcia espanyola ha fet, els “ apoyaré ” i “ hemos pasado el cepillo ”, la recollida de firmes contra l’Estatut del 2006 i la posterior denúncia i retallada al TC, els atacs i boicots a la immersió i a la llengua catalana, Rodalies, l’AVE...

Segur que tots podem afegir una bona quantitat d’exemples similars de la bona fe contractual demostrada pels governs espanyols de tots els colors cap als ciutadans de Catalunya.

Com diu el proverbi: “Si m’enganyen una vegada, és culpa seva; si em tornen a enganyar, és culpa meva”. I si m’enganyen més vegades, és que sóc estúpid.

ALBERT MARTÍN BALLESTA

BARCELONA

Infants i publicitat

La nostra societat viu immersa en la publicitat. La trobem als carrers, a les revistes, a la ràdio, a la televisió... És en aquest darrer mitjà on la publicitat pot influir més directament sobre els infants, que es veuen exposats als seus efectes sobre l’educació.

L’exemple més clar el trobem en els anuncis de joguines, i molt més en aquesta època de Nadal. Els nens veuen per la televisió un anunci d’una joguina i la demanen als pares. La influència de la publicitat sobre els infants és inqüestionable, amb missatges que manipulen la seva capacitat de decisió.

Un altre exemple clar el trobem en les cartes que escriuen als Reis, plenes de desitjos influenciats pels anuncis que veuen a la televisió.

ANNA MEMBRIVE PÉREZ

CALLÚS

Estem de dol

Certament, estem a tocar de Nadal però estem de dol. Dol per les morts que les inundacions han causat a les Balears i a la costa llevantina; per l’atemptat a Berlín; per la situació a Síria; per les injustícies perpetrades per l’estat espanyol a les nostres institucions catalanes i als seus dirigents; per les violències masclistes que es van repetint pertot arreu; per les poques solucions que oferim als refugiats i immigrants. Són tantes les raons per estar de dol...

I als que vivim en pau i celebrarem el Nadal i el Cap d’Any, una ombra de tristesa ens aigualirà les festes.

Alguna cosa es fa, certament, per pal·liar tant de sofriment, per exemple amb les accions de les ONG. Però és tan minsa en proporció al mal que ens aclapara!

Haurem d’empènyer més els polítics.

MARIA ÀNGELS MANÉN

BARCELONA

A tocar del cel

El dia 20 de desembre vaig compartir dinar a l’ampla sala d’un hotel de Barcelona amb molts àngels. Amb els nostres esguards encara esperançats, tot i estar marcats a vegades pel sofriment de molts anys d’incomprensió i menyspreu, menjàvem amb gana i buscàvem àvidament les mirades càlides dels amics.

Després vam ballar valsos, rumbes, pasdobles, amb ritme i sense vergonya. Alguns seguíem les lletres de les cançons amb els llavis.

Molts rostres innocents emmarcats per cabells blancs d’homes i dones, als quals, en un breu instant d’irrealitat, ens va canviar la vida per sempre.

Molts àngels que, com jo mateix, hem d’agrair a la Fundació Malalts Mentals de Catalunya que, gràcies al seu altruisme, durant aquest Nadal hem estat a tocar del cel.

XAVIER MARTÍ GARCÍA

BARCELONA

2016, l’any de les sorpreses

En un resum de l’any, fent balanç dels esdeveniments a escala global, sorprenent és l’adjectiu que em ve al cap. I és inevitable destacar la victòria de Trump contra els pronòstics de les enquestes.

Precisament, si s’haguessin complert les enquestes al peu de la lletra el 2016 hauria estat força diferent. A Espanya el sorpasso de Podem que semblava a punt d’arribar no va tenir lloc. De la mateixa manera que al Regne Unit la idea del Brexit semblava que no havia de triomfar, i ara ja estem acomiadant, a poc a poc, el país de la Unió Europea.

També ha estat sorprenent la crueltat humana. Qui no s’ha preguntat com podíem arribar a extrems com els de l’atemptat de Niça o el d’Orlando?

Els invisibles han aconseguit tenir un paper molt important. És el cas dels refugiats que han aconseguit que algunes persones, com els voluntaris, mostressin la seva millor cara mentre altres actuaven de la manera més cruel.

Hem vist els Jocs Olímpics en un Rio vestit per a l’ocasió. I les xarxes socials han conquerit el món: bottle flip challenge, Pokémon Go...

El 2017 vindrà amb més sorpreses. Bon any nou!

NIL MARBÀ SALA

SANT POL DE MAR

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT