Els Jocs que van mostrar el fet casteller al món

Les colles castelleres recorden com la cerimònia inaugural de Barcelona '92 va esdevenir el primer gran aparador per donar a conèixer la seva activitat arreu

Avui fa 25 anys d'un moment molt especial per a setze formacions castelleres. La cerimònia inaugural del Jocs Olímpics de Barcelona obria al fet casteller les portes del món. A través de dotze construccions, les colles havien de simbolitzar el creixement dels dotze estats que llavors formaven la Unió Europea però enlloc d'això aquelles estructures humanes van deixar bocabadada una audiència d'entre 2.500 i 3.500 milions d'espectadors d'arreu del món.

El 1991 el món casteller estava format per poc més d'una vintena de colles de les quals només set descarregaven el quatre de vuit i només cinc completaven el tres. Els castells de nou pisos es trobaven a l'alçada de les actuals construccions de gamma extra, estructures que es veien puntualment a plaça i que comptaven amb un índex de sinistralitat francament alt. Per exemple, l'any abans dels jocs olímpics només es va descarregar un tres de nou amb folre i se'n va carregar un altre dels dotze intentats. El 90% dels intents van fer llenya i no es va registrar cap intent desmuntat. És per això que l'organització va decidir que les colles participants només podrien provar construccions de set pisos, ja que calia garantir que la imatge que es traslladava al món sobre el fet casteller fos positiva.

A causa de desacords amb rerefons polítics i socials, propiciats per la manca de reconeixement del Comitè Olímpic Català, cinc colles castelleres van declinar la seva participació a la cerimònia. Els Castellers de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Minyons de Terrassa, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus van preferir no participar en l'acte. Si bé van alçar-se dotze castells, finalment van ser setze les formacions que van prendre part de l'exhibició. Els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Xiquets de Tarragona, els Xiquets de la Vila d'Alcover i els Vailets de Gelida van alçar construccions de sis i de set pisos de forma individual mentre que els Castellers de Castelldefels i la Colla Jove de Vilanova, els Castellers de Cornellà i els Xicots de Vilafranca, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo, i els Nois de la Torre i els Xiquets de Vilaseca van col·laborar en la construcció de quatre castells de germanor.

La importància dels Jocs Olímpics en el creixement del món casteller

Son moltes les veus que troben una relació entre l'efecte olímpic i el boom dels ‘90 que viuria el món casteller. Durant la temporada 1993 arribaria el primer castell de gamma extra de l'era moderna i en els 10 anys següents al jocs es fundarien gairebé una quarantena de noves formacions. El cert, però, és que no podem atribuir tota la responsabilitat a aquells minuts de glòria doncs l'efecte mediàtic ja havia centrat la seva atenció en les torres humanes l'any 1990, quan comencen les retransmissions regulars de castells a TV3, i cal dir que a nivell local la repercussió va ser força minsa ja que el Canal Olímpic, coproduït per TVE i TV3, va decidir programar un segment publicitari durant l'execució de l'actuació castellera.

Colles com els Castellers de Cornellà recorden avui amb nostàlgia a través de les xarxes socials la seva participació a la cerimònia inaugural, tot explicant com van completar el seu quatre de set de germanor, juntament amb els Xicots de Vilafranca, després d'un mes i mig de descarregar-ne el primer del seu historial. Els Castellers de Barcelona, en un article publicat al seu web, es remunten al 1985 per explicar la seva important implicació en els actes previs, i colles com la Jove de Sitges rememoren que uns mesos després de la cerimònia iniciarien els seus assaigs. És tan important l'efecte dels Jocs Olímpics que avui no han faltat ni tant sols els detractors que, 25 anys després, han celebrat que les seves colles decidissin no participar-hi.

Més continguts de