Treball de camp i memòria oral
‘Girones’ és l’última publicació de Gavarres, una editorial que ja suma cinc capçaleres
GironaEn aquests temps de fluxos d’informació accelerats i gairebé instantanis, de veus simultànies i caòtiques que sovint repeteixen missatges poc elaborats, les 68 revistes publicades en els últims 12 anys per les cinc capçaleres de l’editorial Gavarres aporten un contrapunt basat en el treball de camp reposat i minuciós, en la documentació exhaustiva i, sobretot, en una atenció extrema a la memòria oral. Els 25 números que acumula la revista Gavarres, apareguda per primer cop el juny del 2002, i els dos que tot just du Girones, que va néixer al mes d’abril i ha obtingut el premi Carles Rahola al millor projecte sobre comunicació, són els dos extrems temporals d’unes publicacions creades amb l’objectiu de deixar “un testimoni escrit i gràfic d’un espai, una gent i un temps”, afirma Àngel Madrià, director d’editorial Gavarres.
Cinc revistes i 500 col·laboradors
Entre totes cinc revistes - Gavarres, dirigida per Pitu Basart; Cadí-Pedraforca (Carles Pont); Les Garrotxes (Ramon Esteban); Alberes (David Pujol), i Girones (Gerard Bagué)- sumen des dels inicis més de 500 col·laboradors. La periodicitat semestral ja indica que es tracta d’una feina gairebé artesana, feta amb rigor i sense presses, destinada a perdurar i convertir cada revista “en un fascicle col·leccionable de la nostra història més pròxima”, indica Madrià.
Testimonis del barraquisme
El segon número de Girones, per exemple, ofereix un extens dossier amb informació sobre el barraquisme a la ciutat i recull nombrosos testimonis d’immigrants que entre els anys 50 i 60 es van veure obligats a viure en barraques. Entre molts altres continguts, també inclou una conversa amb l’escultor Paco Torres Monsó, un retrat de família dels botiguers Pujadas de la Rambla i una ruta a peu per la muntanya dels Àngels. “Ens importa molt de què s’escriu, però encara més com s’escriu, com s’expliquen les coses”, recalca Àngel Madrià. “No fem publireportatges disfressats d’informació”, afegeix. L’estructura de les revistes, que actualment cobreixen gairebé tot el territori gironí, permet que puguin ser llegides a glopets, assaborint cadascun dels articles. El fet que es tracti de temes atemporals facilita encara més aquesta filosofia de la calma, de la lectura curosa i pausada. Un dels grans al·licients de les revistes és la proximitat amb els lectors: és fàcil que se sentin protagonistes, que hi trobin familiars, amics o veïns.
Aquest any l’editorial tindrà un estand al certamen que se celebra durant les Fires de Girona.
Petjades, rutes amb esmorzar
L’editorial Gavarres, amb un equip de set persones, té la seu a Cassà de la Selva. Un dels seus últims projectes són les Petjades, unes visites guiades “per connectar el contingut de la revista amb espais vius”, aclareix l’editor. “Es tracta de viure sobre el terreny els temes que desenvolupem al paper, sempre amb guies excel·lents i amb el valor afegit d’uns esmorzars magnífics amb productes de la terra”. De moment ja s’han fet una dotzena de Petjades, amb una assistència mitjana de cinquanta persones. Als Aiguamolls de l’Empordà, per exemple, el guia va ser el naturalista Jordi Sargatal. Ara preparen una visita als escenaris del barraquisme a Girona que es farà al novembre.
