Publicitat
Publicitat

MÓN ÀRAB LES REVOLTES

El govern de l'Estat i el rei Joan Carles avalen la revolta a Líbia i obliden la connivència amb el dictador

Espanya es desmarca ara de l'amic Gaddafi

El president espanyol va reunir ahir a la tarda un gabinet de crisi per analitzar la greu situació de Líbia. Abans, la ministra de Defensa va fer autocrítica per haver estat massa tous amb un dictador amic.

Les relacions entre Moammar al-Gaddafi i els governs espanyols, tant del PP com del PSOE, fan olor de petroli. L'alta dependència energètica que Madrid té de Trípoli ha anat travant unes bones relacions diplomàtiques entre els dos països que no s'haurien trencat sense les revoltes internes que amenacen seriosament el dictador libi, un líder amb vocació panafricanista i un dels més influents al continent. Ara, però, la tempesta prodemocràtica ha obligat l'executiu espanyol a replegar-se i a prioritzar tímidament la denúncia ètica per sobre dels interessos comercials. El rei Joan Carles va referir-se ahir a "les aspiracions legítimes dels pobles" del món àrab i la ministra de Defensa, Carme Chacón, va assegurar que ara és l'hora "d'empènyer en la bona direcció" i va admetre que han estat "massa benevolents" amb "alguns que són el que ja semblava que eren". Tot plegat mentre el president Zapatero convocava un gabinet de seguiment a la Moncloa.

El cert és, però, que el govern de l'Estat té un llarg currículum de connivència política i econòmica amb el règim de Gaddafi.

Un vell amic
L'any 2003, l'aleshores president espanyol José María Aznar es va convertir en el primer dirigent europeu que es reunia amb el líder libi després que l'ONU li hagués aixecat les sancions per l'atemptat de Lockerbie. Era l'època en què calia buscar suports a la lluita contra el terrorisme internacional i el dictador provava de netejar el seu currículum i apropar-se a Occident. Aznar, amb excel·lents relacions amb l'administració Bush, podia ser un bon aliat. El clima d'entesa d'aquell primer viatge va quedar immortalizat en el Llampec del Líder, el cavall que Gaddafi li va regalar.

En aquells moments, la balança comercial ja era significativa i desequilibrada a favor de les importacions, marcades per la dependència en hidrocarburs. Segons dades del 2001, l'Estat importava 1.900 milions d'euros, mentre que les exportacions es quedaven en 100 milions. L'any 2008, la tendència es mantenia pràcticament inamovible: 1.622 milions davant de 94 milions. Durant els últims 20 anys, Espanya ha estat el tercer client de Líbia, una dada que explica moltes coses.

Si l'any 2003 l'oposició socialista va criticar el viatge d'Aznar, un cop el PSOE va arribar al poder les actituds no van canviar. De fet, el 2007 Moammar al-Gaddafi va visitar Espanya, una estada que va ser considerada la normalització definitiva de les relacions entre els dos Estats. Acompanyat d'un seguici de 300 persones, aquell viatge li va servir per oferir el seu territori com a plataforma d'inversions a altres estats del nord d'Àfrica i per blindar acords per frenar la immigració il·legal. És a dir, el mandatari libi desplegava un altre cop el seu anhelat paper de sobirà d'una àmplia regió, que ell aspirava a controlar. Zapatero va correspondre a la visita l'any passat, quan va viatjar a Trípoli. Amb Gaddafi també han coincidit, però, altres vegades, com a la cimera de la Unió Africana, reunida a Etiòpia, en què el president espanyol va ser convidat a intervenir-hi.

Madrid ha acceptat resignat el caràcter imprevisible i capritxós del dictador. Un bon exemple és la visita que va fer el ja exministre Miguel Ángel Moratinos a Trípoli l'any 2008. Gaddafi el va fer gruar fins a l'últim moment, portant-lo d'un lloc a un altre per a la reunió, fins que el va rebre de nit i en una platja solitària, per parlar precisament del futur del Mediterrani.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT