Publicitat
Publicitat

L'endemà del 20 de novembre

Les eleccions del 20-N podrien acabar esdevenint una pedra en el camí del Govern. Totes les previsions apunten a una forta davallada del PSC, però en el context general d'esfondrament del PSOE, guanyar de nou les eleccions a Catalunya podria ser suficient per fer tornar una mica d'esperança a un partit socialista que encara no s'ha refet de les patacades de novembre i maig. L'absència d'una oposició organitzada i creïble és un dels grans actius polítics amb què compta, ara com ara, Artur Mas i podria començar a perdre'l si els socialistes agafen una mica d'aire i resolen bé el seu congrés.

Per contra, CiU veu perillar el segon lloc, si més no en nombre de vots. La possibilitat, petita però real, que el PP acabés com a segona força, posaria en dificultats un govern que, onze mesos després, es veuria relegat a la tercera posició en unes eleccions.

Però més enllà de la digestió del resultat, que pot ser més o menys pesada, el principal problema per al govern de Mas serà l'endemà. Un PP amb majoria absoluta farà inviable el pacte fiscal, la gran aposta política de Mas per a aquesta legislatura. Sense horitzó polític, l'executiu català corre el risc d'acabar sent vist només com el govern de la tisora.

Ara bé, el gran dilema de CiU l'endemà del 20-N serà optar per una estratègia de confrontació oberta amb el govern espanyol o bé per la recerca de pactes en l'estretíssim marge que deixi l'onada blava. La confrontació i el resistencialisme són contraris a l'ADN convergent, i als desitjos explícits d'influents sectors econòmics i mediàtics, però al carrer Còrsega coneixen prou bé el preu del pacte amb el PP, sobretot quan té majoria absoluta a Madrid i una posició clau al Parlament de Catalunya. Estaran disposats a tornar-lo a pagar?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT