Publicitat
Publicitat

No són els Boixos Nois

El meu amic sindicalista creu que segueixo massa en Duran. Ai. En una campanya anterior, al cinquè dia de seguir un mateix candidat ja vaig experimentar indicis de la síndrome d'Estocolm. Els caps de llista treballen tant, van tan amunt i avall, han d'encaixar tantes mans, han d'empassar-se tants micròfons ("madre mía, ¡se va a comer la alcachofa!", exclamava dissabte una dona), que els acabes planyent, o fins i tot admirant. Jo prou que intento dir-me que aquest ritme només el suporten quinze dies, que les mares que fem dobles i triples jornades arrosseguem una creu més pesada i durant més temps, hi hagi o no comicis a la vista. Però, ves, no puc deixar d'admirar-los.

Diumenge em vaig autoreceptar un allunyament preventiu del líder d'Unió, i vaig decidir que dilluns seguiria les passes de Chacón. Però la candidata socialista va anul·lar la campanya per anar a Afganistan, i volar no entrava en els meus plans. A sobre, en plena repatriació del soldat mort, potser em vindrien temptacions de fer pujar a l'avió de tornada els soldats que continuen vius, i encara em fotria en un merder.

La solució és el cara a cara entre Rubalcaba i Rajoy. A can PSC, al carrer Nicaragua, el miren entre canapès, pa amb tomàquet i cafès Nespresso, descafeïnats i de color lila. Aquí més aviat detecto símptomes de la síndrome Hem-viscut-temps-millors, tot i que ho dissimulen rient molt les gràcies de Rodríguez (perdó, Pérez) Rubalcaba. "Agafa la Ronda de Dalt, a veure si es col·lapsa, no hi arribes i tot això que t'estalvies!", m'ha aconsellat una escriptora via Twitter. Però hi he anat amb metro, que no falla. "Porta'ls mocadors de paper", m'ha suggerit algú. Però me'ls quedo per a mi: aquest coi de tardor plujosa em fa plorar. "Serà com veure el Barça amb els Boixos Nois", m'ha comentat l'amic sindicalista. Però la campanya té un to moderat, i ni Montilla (amb una corbata com la de Rubalcaba) ni Hereu (que durant els anuncis recorda un debat de cinc alcaldables amb el Cuní) ni Iceta no exerceixen pas de hooligans. Ja saben d'entrada que tenen el partit perdut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT