Publicitat
Publicitat

Els socialistes retiren l'esmena a la totalitat però avisen que pot ser inconstitucional

El PSC fa marxa enrere i no posa traves a la llei de consultes

Pas enrere del PSC per facilitar el consens. Aquesta és la justificació de Laia Bonet per retirar l'esmena a la totalitat que el PSC havia presentat a la llei de consultes. Tot i això, avisa que "divideix".

La llei de consultes populars va iniciar ahir el seu tràmit parlamentari, que promet ser mogut, veient les reticències que van expressar alguns grups. Aprovada pel Govern el 27 de gener, ahir va rebre l'aval del Parlament, després que el PSC retirés l'esmena a la totalitat que havia presentat, i ara s'obrirà el tràmit en comissió. La defensa de la norma per part del Govern va anar a càrrec de la vicepresidenta, Joana Ortega, que va destacar l'aprofundiment democràtic que comporta, ja que permetrà escoltar "la veu dels ciutadans" i acostar la política a la gent. La prudència d'Ortega va contrastar amb la contundència de Dolors Batalla, que en la seva intervenció va deixar clar que el projecte de llei servirà per reforçar el dret a decidir dels catalans i per lluitar contra aquells que "ens volen en silenci, com els anyells".

Els socialistes van carregar durament contra la llei, insinuant que potser és inconstitucional i que és un "vestit a mida" per a Artur Mas per poder fer una consulta quan fracassi el pacte fiscal. La diputada Laia Bonet, encarregada de defensar l'esmena, va advertir que una consulta pot "dividir" la societat, però, tot i això, al final de la seva intervenció va anunciar la retirada de l'esmena per afavorir el consens a la llei, tot i que la va titllar d'instrument de propaganda del Govern. També amb un to crític però més constructiu, la portaveu d'ICV, Dolors Camats, va lamentar que la llei es quedi curta pel que fa a la participació i ho va atribuir al fet que està elaborada amb "por i limitacions". Pel seu grup és una oportunitat perduda i va criticar que doni el dret de veto a l'alcalde o al president de la Generalitat, cosa que va anunciar que esmenaran.

La "hipocresia" del PSC

El diputat Pere Aragonès va intervenir en nom d'ERC i va titllar la llei d'oportuna, tot i que està limitada pel marc constitucional -que reserva a l'Estat la competència per autoritzar referèndums-. Aragonès va desmentir el PSC assegurant que una consulta "mai divideix un poble" i, dirigint-se als bancs socialistes, va celebrar la retirada de l'esmena a la totalitat però va lamentar la "hipocresia" que suposa haver aprovat una llei de consultes quan governava el tripartit i, a Madrid, haver avalat des del govern central portar-la al Tribunal Constitucional.

Pel que fa al PP, el diputat Santi Rodríguez va qualificar la llei d'"ambigua" pel que fa a l'abast i va advertir que no ha de servir per fer consultes sobre la independència o sobre el pacte fiscal. Ciutadans va dir que es tractava d'una llei feta a mida per al president Artur Mas, perquè li dóna el dret a veto, i que té com a objectiu fer referèndums d'independència. El diputat de SI, Alfons López Tena, va tancar el debat assegurant que la llei no és de consultes sinó de "plebiscits" i va retreure al Govern que doni "gat per llebre". El notari la troba limitada perquè exclou el Parlament com a convocant i també els immigrants extracomunitaris com a possibles electors.

La llei de consultes regula el règim jurídic i el procediment de les convocatòries de consultes populars diferents dels referèndums, que tenen com a objectiu conèixer l'opinió ciutadana sobre actuacions o polítiques públiques tant en l'àmbit nacional com municipal. D'acord amb el projecte presentat pel Govern, poden convocar aquestes consultes el president de la Generalitat i els alcaldes, segons quin sigui l'àmbit competencial objecte de la consulta. També es poden fer per iniciativa dels ciutadans, que hauran de recollir un mínim de signatures de suport que variarà d'acord amb l'àmbit territorial de la consulta. Per demanar-ne una en l'àmbit de Catalunya, caldran un mínim de cinquanta mil signatures. Les consultes no tindran caràcter vinculant i prendran el padró municipal -i no el cens electoral- com a base per definir el dret a votar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT