Publicitat
Publicitat

LA REVOLTA A LÍBIA

Tajoura, un barri de la capital, cau en mans de l'oposició i creix l'aïllament del règim

Trípoli espera l'alliberament

"Estic tancat a casa i sento trets. Hi ha mercenaris africans pel carrer que maten la gent", explicava ahir per telèfon Sami, un treballador del petroli de Trípoli. Poca cosa més podia dir: els habitants de la capital havien rebut al matí un SMS al mòbil amenaçant-los que els telèfons estan controlats i que si parlen amb algú de fora seran detinguts. Salem, que viu en una zona residencial del centre de la ciutat, va respondre a la trucada... per dir que no ens podia ajudar.

El coronel Gaddafi ha quedat aïllat a Trípoli i l'oposició controla pràcticament tota la resta de ciutats del país. Els habitants del districte obrer de Tajoura van aconseguir ahir expulsar les forces de seguretat. Però no serà fàcil que Gaddafi es rendeixi. Si no és que un cop des de dins del mateix règim l'enderroca en les pròximes hores, caldrà esperar que les forces de l'oposició avancin des de l'est per alliberar Trípoli. Tot apunta que el coronel que ha governat Líbia amb mà de ferro els últims 42 anys està amagat al búnquer que es va fer construir als anys vuitanta per una empresa japonesa: un gran complex protegit per tres murs, armat fins a les dents, amb reserves d'aigua i central elèctrica autònoma i des d'on controla les comunicacions i les bases militars. És difícil que la ciutat pugui assaltar el búnquer amb les seves pròpies forces. Els comitès que s'han començat a organitzar a les ciutats alliberades, sobretot a l'est i des d'ahir a l'oest, es preparen per avançar cap a la capital, però el moviment encara necessitarà uns dies.

En la seva última aparició a la televisió estatal, a la plaça Verda del centre de Trípoli (el lloc és clarament identificable, el rostre de Gaddafi, no, i ja hi ha qui parla de possibles dobles a l'estil de Saddam Hussein), el coronel va exhortar els centenars de fidels que l'acompanyaven: "Podem esclafar l'enemic: obrirem els arsenals per armar el poble i les tribus líbies". Poc probable, si no vol que les armes es girin contra ell.

Periodistes a la capital
L'última maniobra propagandística del règim se li ha girat en contra: el grup de periodistes "convidats" pel seu fill Saïf a Trípoli no ha trigat a explicar com personal de neteja intentava esborrar els grafits contra el dictador, mentre recollien testimonis de Tajoura denunciant que a la manifestació de divendres van ser atacats per franctiradors i armament antiaeri. Com a mínim 15 morts. Els metges afegien que les forces pro Gaddafi s'enduien cadàvers i ferits dels hospitals.

Són els testimonis de l'horror provocat per les brigades de Khamis, fill del coronel, una de les forces d'elit que Gaddafi va començar a organitzar arran del destí del seu amic Saddam a l'Iraq, amb l'únic objectiu de garantir la protecció del règim a l'interior. És el batalló més poderós del país, amb soldats contractats de l'estranger i un equipament molt més modern que el de l'exèrcit, a qui Gaddafi mantenia en segon pla, primer davant la por que (com ell mateix va fer el 1969) es produís un cop d'estat, i més tard, veient del poc que li van servir a Saddam els seus militars. La base aèria de Trípoli, que va ser construïda pels EUA, podria haver caigut ja del costat de l'oposició.

La ciutat de Misrata, a 200 quilòmetres a l'est de Trípoli, també ha estat alliberada, segons explicava un home que arriba a la frontera amb Tunísia. En entrar s'embolica amb una de les banderes de l'antiga monarquia derrocada per Gaddafi, símbol de les forces de l'oposició. La base militar aèria de la ciutat ha estat controlada pels opositors, però les últimes informacions d'ahir a la nit asseguraven que franctiradors del règim atacaven els rebels des d'helicòpters.

Saïf al Islam -que en català vol dir Espasa de l'Islam-, fill de Gaddafi, va tornar a aparèixer ahir a la televisió per amenaçar amb una guerra civil i assegurar que el país està "en calma". Va negar les informacions sobre la participació de mercenaris, tot i les imatges de nigerians i txadians detinguts a Bengazi, l'epicentre de la revolta. Ahir l'oposició de Kènia denunciava a la premsa del país que com a mínim cinc mil mercenaris contractats a través d'empreses de seguretat locals havien sortit en avió cap a Trípoli en els últims dies.

Guerra en tota regla
Testimonis que creuaven la frontera a Tunísia apuntaven que a Zawiya, la ciutat que acull una de les principals refineries del país, a 50 quilòmetres de Trípoli, l'oposició també ha aconseguit expulsar les forces de seguretat després de diversos dies de combat. "Però l'exèrcit envolta la ciutat des de fora", assegurava un treballador tunisià que acabava de creuar la frontera i no volia dir el seu nom per por a represàlies del règim. "Hi ha morts per tot arreu, és una guerra en tota regla", lamentava.

A l'est de Líbia, s'han format comitès de metges, advocats, caps tribals i militars desertors que han començat a omplir el buit de poder després que la dictadura hagi perdut el control de la regió. Khaled, un jove de Bengazi, explicava per telèfon que la gent està netejant els carrers i assegurava que la situació no pot tornar enrere. "Bengazi és lliure. Ara comencem a formar govern". A última hora de la tarda es va saber que serà l'exministre de Justícia, Mohamed Abud Ajleil, empresonat per Gaddafi i posteriorment rehabilitat, un dels primers a abandonar el règim, qui estarà al capdavant d'aquest nou executiu local.

La solidaritat tunisiana
Mentrestant, els refugiats que arriben a la frontera es compten per desenes de milers. Els metges tunisians voluntaris que els atenen parlen de caos, de desnutrició i deshidratació, però ahir no hi havia notícies de ferits per les bandes que els atacaven a la carretera de Trípoli.

El poble tunisià, que afronta una situació molt complexa al país, ha demostrat una solidaritat enorme. Un grup d'estudiants d'un institut de Médenine es van desplaçar 100 quilòmetres per oferir als que arribaven, carregats de maletes i mantes, entrepans i llet que havien recol·lectat entre les seves famílies. Milers de caixes d'aliments i medecines, que recull la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) arreu del país, també als pobles més empobrits de l'interior, arriben cada dia a la frontera. "Som aquí per ajudar els nostres germans. Esperem que la seva revolució també triomfi", deia un sindicalista mentre preparava entrepans a base de tomàquet i tonyina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT