Publicitat
Publicitat

LA REFORMA FINANCERA

El Banc d'Espanya defensa la reforma davant dels analistes que han d'accelerar les concentracions

La banca mitjana enfila les fusions

Ibercaja, Banca Cívica i BMN hauran de guanyar dimensió amb la reforma del ministre De Guindos. El Popular pot comprar més entitats, igual que el Sabadell. I Bankia és el peix gros en joc.

S'ha obert la veda i totes les combinacions per fusionar bancs i antigues caixes semblen possibles. Hi ha una cosa clara: el ministre d'Economia, Luis de Guindos, té pressa per consolidar el sector financer espanyol. Ha donat un any de temps perquè el sector capti 50.000 milions addicionals en provisions, un termini que s'amplia a dos anys si hi ha integracions.

Però el senyal més nítid d'aquesta celeritat és que ahir mateix el director de regulació del Banc d'Espanya, José María Roldán, va promocionar la reforma en una reunió amb els representants dels bancs d'inversió (Deutsche Bank, Nomura, Lazard, Merril Lynch, entre d'altres), les entitats que han de preparar les ofertes de compra i gestionar les possibles fusions.

1. Quin és el problema?

Els actius immobiliaris i els crèdits al sector promotor en els balanços dels bancs van arribar als 323.000 milions el juny del 2011. D'aquesta quantitat, 175.000 presenten problemes de morositat. I d'aquesta última xifra, uns 88.000 milions estan dipositats en sòl, un tipus d'actiu que en alguna ocasió ni se sap el valor que té en l'actualitat.

2. I la solució?

A totes les provisions (els diners que guarden els bancs per a casos d'impagament) que s'han fet fins ara, el consell de ministres hi ha afegit els 50.000 milions ja citats, cosa que suposarà que la cobertura dels riscos immobiliaris pujarà del 31% al 80% en el cas del sòl; del 27% al 65% en les promocions iniciades, i del 25% al 35% en els casos d'habitatge acabat. A més, gran part d'aquestes provisions s'han de seguir compensant contra beneficis, com s'ha fet habitualment els últims anys. Per això, el sector ja s'ha acostumat a les caigudes trimestrals dels beneficis de fins al 30%. D'aquesta manera, el govern entén que el sector immobiliari deixarà d'arrossegar el bancari.

3. Quin pot ser el resultat?

Doncs que algunes entitats comencin a aflorar pèrdues per les fortes dotacions previstes. Si la reforma plantejada funciona, el mercat financer netejarà els balanços, equilibrarà el capital i podrà tornar a prestar crèdits. Però hi haurà bancs en números vermells. Paral·lelament, el sector immobiliari recuperarà el pols i com a mínim els pisos tornaran a tenir un valor. Amb tot, els analistes consultats posen en dubte que les entitats obrin un altre cop l'aixeta del crèdit, com a mínim durant els pròxims 24 mesos, el termini màxim fixat per De Guindos per consumar possibles fusions. Els bancs estaran més pendents de la seva pròpia supervivència que d'escoltar els clients particulars, empreses i administracions que demanin préstecs. Tampoc hi ha unanimitat a l'hora d'avaluar si el mercat immobiliari tornarà a una certa normalitat, a causa de la gran quantitat de promocions acabades pendents de vendre i de l'escassa demanda que hi ha.

4. Per què els bancs es plantegen fusions?

Precisament per evitar generar pèrdues. Amb la integració amb una altra entitat es guanya en dimensió i en marge de maniobra per subsistir. Luis de Guindos ha ampliat el termini per fer les provisions necessàries d'un any a dos per a les entitats que optin per protagonitzar una fusió. Aquest detall és remarcable, perquè permet guanyar 12 mesos de temps per buscar els diners que puguin faltar. Això pot animar moltes entitats a plantejar-se algun tipus d'integració.

5. Quins seran els protagonistes?

La banca mitjana, especialment les entitats que s'han format amb la suma dels actius d'antigues caixes, un segment que s'ha reduït dràsticament. De 45 caixes fa dos anys, s'ha passat a un total de 14 grups. Aquesta xifra encara es pot reduir. Ibercaja, Banca Cívica i BMN (hi participa Caixa Penedès) pertanyen a aquest segment i amb tota seguretat mouran fitxa, segons expliquen els analistes. Poden ser entitats compradores o comprades, depenent de la seva iniciativa. Les entitats intervingudes o adquirides pel Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) poden ser la solució, perquè el govern les vol vendre com sigui. Estem parlant del Banc de València, NovacaixaGalicia, CatalunyaCaixa i Unnim. Però pot ser que no sigui suficient i que Cívica, Ibercaja i BMN hagin d'iniciar integracions entre elles o ampliar les adquisicions.

6. Qui comprarà?

Davant dels rumors d'una fusió entre CaixaBank i Bankia, sembla que aquesta última entitat pot ser més una víctima que un comprador, per la seva exposició al sector immobiliari. El futur de Bankia és, segurament, el nus del problema, van assegurar les mateixes fonts financeres. Cal no oblidar que el banc que presideix Rodrigo Rato -a més del Santander, BBVA i CaixaBank- ha hagut de buscar capital addicional (26.000 milions), perquè l'Associació Bancària Europea (EBA, en anglès) va dictaminar al novembre que el capital de màxima qualitat ha d'arribar el juny d'aquest any al 9%. Així doncs, els principals actors per consolidar el sector són Banco Santander, BBVA i CaixaBank. Aquesta vegada, el banc presidit per Isidre Fainé no podrà passar de puntetes i haurà d'adquirir alguna entitat a Espanya.

En tot aquest mapa hi falten dues fitxes importants: el Banco Popular i el Sabadell. Les respectives absorcions en marxa de Banco Pastor i la CAM podrien no ser suficients per passar el tall de la reforma. La millor defensa pot ser un bon atac.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT