Publicitat
Publicitat

LA HISTÒRIA D'UNA REVOLTA

Grups com Obrint Pas i cantants com Feliu Ventura i Miquel Gil donen veu a un País Valencià que emergeix

La banda sonora de la 'primavera valenciana'

A cap d'ells els ha enxampat per sorpresa. "Aquest País Valencià ja existia fa anys, el que passa és que ara és visible", explica Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas. Aquesta opinió la comparteixen altres músics, com Feliu Ventura i Miquel Gil, que veuen la primavera valenciana com un reflex del fàstic de la societat que ha anat en augment en els últims anys i que ara ha esclatat gràcies a les protestes estudiantils. I encara que sigui ara quan ha florit, ells fa anys que perceben aquest sentir al qual han donat veu i que han transmès des dels escenaris.

Tots tres defugen acceptar el paper de ser la banda sonora de la revolta. Prefereixen fer extensiu el mèrit a tots aquells que des de l'anonimat "treballen dia a dia per anar guanyant petites batalles", assenyala Sarrià. Tot i això, el mateix Feliu Ventura reconeix que "la seva condició els ha permès donar a conèixer un altre País Valencià", que amb els anys ha anat cobrant força. "I que ara és impossible amagar", afegeix Sarrià. El mèrit que no poden eludir és que ells i molts altres grups de música valencians han estat els primers a percebre i anunciar que un dia aquesta primavera arribaria. Per exemple, Feliu Ventura, en la seva cançó Torn de preguntes : "Les nostres preguntes són revoltes que les vostres respostes no saben ofegar. […] Les nostres preguntes són la força que les vostres respostes no saben aturar".

El millor exemple de la incidència social que té la música s'ha vist en les manifestacions d'aquesta setmana. Alguns estudiants han il·lustrat les pancartes amb estrofes de cançons d'aquests autors que conformen la segona edat d'or de la música en valencià. Per exemple, amb els versos del poeta Vicent Andrés Estellés, que han popularitzat els Obrint Pas gràcies a la seva cançó La flama : "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu". Però a més d'aquesta cançó, convertida en gairebé un himne, el cada vegada més nombrós públic permet afegir a l'imaginari col·lectiu lemes del panorama musical. Com l'estrofa de Pau Alabajos de la cançó Utòpics, idealistes, ingenus : "D'acord, nosaltres som els il·lusos guardians de causes perdudes, inconformistes tossuts. Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos darrere de les paraules, ara passem a l'acció".

Música i teixit social

Un altre dels factors que han fet possible que hagin cantat el ressorgir del País Valencià és que estan ficats en tots els fregaos , com diria Miquel Gil, cantautor i exmembre d'Al Tall. "Som gent compromesa i això es reflecteix en les nostres lletres. No fem cançó protesta, expliquem les nostres vides", afegeix. I és veritat que la cançó valenciana forma part indissoluble del teixit social del país. Sense excepció, els cantants són militants en alguna causa.

Però alguns s'han significat en una causa determinada. El cantant de Torrent Pau Alabajos ha fet seva la lluita dels familiars que van perdre algun ésser estimat en l'accident de metro del 2006 per aclarir el que va passar. Ha ofert la seva música en diferents ocasions a l'associació de víctimes i, fins i tot, va compondre la cançó Línia 1 en homenatge als 43 morts. Miquel Gil ha estat al costat dels veïns del barri mariner del Cabanyal. Els enderrocaments de l'any passat i les càrregues policials que van patir defensors de les cases van donar fruit al tema De la mar , inclòs en el disc recentment estrenat Per marcianes .

Definir una causa en la qual hagin estat implicats Obrint Pas i el seu cantant, Xavi Sarrià, és difícil. Resultaria més fàcil dir a quina no han donat suport. Però en destaca la feina al barri de Benimaclet en favor del centre social Terra i en contra de les agressions que hi ha hagut de grups d'extrema dreta. I de tot això i moltes altres coses, l'elenc musical n'ha anat fent una crònica cantada de la realitat del País Valencià. El mateix Ventura relata sarcàsticament la relació entre Francisco Camps i el Bigotes a la cançó El nus de la corbata , del seu disc Música i lletra . Malgrat estar abocat a "l' underground ", com diu Xavi Sarrià, pel "nul" suport institucional que rep, la música en valencià ja és un clam que ningú pot fer callar. I més quan aquests dies de protestes estudiantils els alumnes han servit d'altaveu d'aquest País Valencià que Obrint Pas, Feliu Ventura i Miquel Gil canten des de fa diverses primaveres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT