Publicitat
Publicitat

EL DEBAT PRECONGRESSUAL AL PSC

L'actual vice-primer secretari és l'home més ben situat per rellevar Montilla, però haurà de pactar

Tot esperant Miquel Iceta

El 22 de febrer, el sector obiolista del PSC va saltar a l'arena precongressual socialista omplint la sala d'actes del Col·legi d'Advocats. Entre els assistents, la crema del socialisme catalanista, però dues sorpreses no habituals en aquesta mena d'actes: Jordi Hereu, que estava de campanya, i Miquel Iceta, que també està en campanya. Està en campanya no per ser candidat el 2014, sinó per ser el pròxim primer secretari del PSC, un cop José Montilla ja va anunciar que no repetiria en el càrrec. Com tot el que fa el vice-primer secretari del partit, és una campanya discreta, a base de moviments, gestos o de presència en determinats actes per guanyar perfil transversal.

A diferència d'altres, no ho ha dit mai públicament, ni ho dirà. Si hi arriba, serà a base de reunions discretes i pactes de despatx. L'objectiu d'Iceta és no ser de cap sector, no estar adscrit a cap família, per aparèixer com la solució de consens en el congrés del PSC de la tardor com a nou primer secretari. El seu lema podria ser el canvi tranquil. No trenca amb el passat però és prou hàbil per aparèixer com a renovador, tot i que ha estat tota la vida al servei del partit.

No ho té fàcil. El mateix Ernest Maragall el posava aquesta setmana en la llista de dirigents a jubilar, al costat de Montilla i de José Zaragoza. El problema de l'anomenat sector catalanista, que completen Antoni Castells i Montserrat Tura, és que no té tropa. Tenen ressò mediàtic, però no tenen delegats, i els congressos es guanyen a base de sumar delegats. En canvi, els obiolistes sí que en tenen, no per guanyar un congrés, però sí per assolir un percentatge a tenir en compte.

Qualsevol moviment precongressual es fa amb sordina abans de les municipals, en primer lloc per no introduir elements que distorsionin la campanya i en segon lloc perquè el resultat dels comicis condicionarà el recorregut polític de molts alcaldes. Un alcalde que hagi perdut difícilment es podrà postular per a primer secretari o president del partit. I la llista d'alcaldes que s'han ofert és llarga: Àngel Ros, Pere Navarro i Josep Fèlix Ballesteros, entre d'altres. Aquests són els que han parlat, però n'hi ha d'altres de més discrets, com Manel Bustos, que sempre esperen el seu moment des del silenci disciplinat.

Cada cop més va quallant la idea que cal diferenciar la tria de la direcció del partit de la del candidat a les eleccions al 2014. La primera tasca és urgent, la segona pot esperar. Per la qual cosa el nou primer secretari i el nou president del partit no tenen perquè ser els caps de llista a les autonòmiques. Aquesta separació també ajudarà a rebaixar la tensió precongressual, que es posarà en marxa l'endemà de les eleccions municipals.

Presidència simbòlica

El disseny de la direcció actual és que la figura d'Iceta acabi apareixent per si sola com la solució unitària i de consens, sense haver de fer campanya. I la presidència podria recaure simbòlicament en un alcalde, com el mateix Ros de Lleida, per tenir content el lobi municipal, sense que això comporti automàticament que hagi de ser candidat. Si el congrés es compliqués, la direcció no descarta recuperar la figura de José Montilla com a president, que difícilment trobaria opositors. I el gran sacrificat del triumvirat que mana ara al PSC seria Zaragoza, que deixaria la secretaria d'organització.

Aquest full de ruta és compartit pel grup de quadres al voltant de l'anomenat New PSC , integrat per una generació de joves entre els quals destaquen l'excap de campanya, Jaume Collboni; l'exsecretària del Govern, Laia Bonet; la diputada Rocío Martínez, i el diputat a Madrid Francesc Vallès, entre d'altres. No són crítics amb la direcció, però volen renovació de persones i continguts i se situen en l'equidistància entre el sector catalanista i l'espanyolista, que lideren Carme Chacón i Celestino Corbacho. El seu objectiu principal és evitar que el congrés es converteixi en un debat entre les dues ànimes del PSC, perquè ells creuen possible la síntesi. Per aconseguir-ho, si cal, no descarten presentar un candidat propi a la primera secretaria, que podria ser el diputat Francesc Vallès.

La gran incògnita és saber què farà el sector catalanista, dividit entre els barons mediàtics del maragallisme, els franctirados com Montserrat Tura i Antoni Castells, i el grup que s'agrupa al voltant de Nou Cicle, que lidera Raimon Obiols. La unitat de tots els catalanistes és difícil. Els obiolistes reclamen un canvi radical en el pròxim congrés, tant de persones com de model de partit, i són els que més clarament aposten per la constitució d'un grup parlamentari propi al Congrés. Tot i pivotar al voltant d'Obiols, no descarten presentar un candidat jove a la primera secretaria, que seria l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, però es decidirà en funció de les negociacions precongressuals i en funció de quin grau d'acceptació tinguin les seves propostes. Entre altres coses, volen que el candidat a les eleccions del 2014 sigui escollit per primàries. El vaticini d'Obiols és que "no hi haurà alternativa el 2014 sense un PSC renovat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT