Publicitat
Publicitat

FOC EN UN SÍMBOL

Un home de 65 anys entra a la sagristia de la cripta, roba peces i hi provoca un incendi

Les flames a la Sagrada Família atien el debat sobre la seguretat

Poc abans de dos quarts d'onze del matí, un home de 65 anys va decidir calar foc a la Sagrada Família. Es va encendre la sagristia, però també totes les alarmes sobre la seguretat del temple.

Poc s'imaginava Joan Rigol que en plena Setmana Santa, cinc mesos i mig després que Benet XVI dediqués la basílica de la Sagrada Família, les flames amenaçarien el temple. El rostre de Rigol -i el de desenes de turistes que visitaven l'espai- no podia dissimular l'ensurt. El president del Patronat, que ahir al matí era a les oficines del carrer Sicília, a pocs metres de la basílica, va ser un dels primers que va arribar a la Sagrada Família després que es propagués el foc. L'incendi encara cremava la sagristia i el fum s'escampava per la nau central. Rigol va tenir temps per poder veure el presumpte autor del foc, un barceloní de 65 anys a qui va qualificar, des del primer moment, de "pertorbat".

Set visitants que en aquell moment eren a la cripta van retenir l'home perquè no fugís. Un cop detingut, la policia va constatar que José María L.S. portava a les butxaques dos encenedors, un esprai d'oli, cinc jocs de claus de les guardioles de les almoines, i una petita campana de coure i plata que s'utilitza per a la consagració. Els Mossos d'Esquadra li van imputar un presumpte delicte d'incendi i un altre de furt.

La detenció no tanca el debat. ¿Es prenen les mesures de seguretat suficients per controlar els 12.000 visitants que diàriament trepitgen la Sagrada Família? Fonts del Patronat van expressar ahir mateix que són les adequades, tot i que, després de l'ensurt, anunciaven que faran una anàlisi més detallada i no tancaven la porta a possibles canvis. El temple compta actualment amb un servei de seguretat subcontractat que treballa durant les 24 hores del dia, repartit en diferents torns. Per controlar tots els espais del recinte hi ha instal·lades 69 càmeres de vigilància.

Cal millorar la seguretat?

Malgrat que el missatge transmès pel Patronat i l'alcalde Hereu -que la vigilància és curosa i en cas d'incident s'actua amb rapidesa, tal com ho demostra el fet que el foc d'ahir s'extingís en 45 minuts-, el debat sobre la fragilitat de l'espai més emblemàtic de Barcelona està obert. Va alimentar-lo l'alcaldable per CiU, Xavier Trias, que com l'alcalde, Jordi Hereu, uns moments abans, va voler comprovar en primera persona l'abast de les flames. Trias va instar a "extremar la seguretat" amb la "màxima discreció", sobretot a les "zones sensibles" de la basílica. Però la seva petició no és senzilla. A la zona afectada pel foc s'hi pot accedir lliurement perquè en els horaris de missa (a les nou del matí i a les set de la tarda), les portes estan obertes als feligresos, que, a més, disposen d'uns minuts més enllà de la missa per entrar a la cripta o fer-hi les seves oracions. Això sí, des de la cripta no es pot accedir a la resta del temple. Aquest recorregut s'ha de fer seguint les rutes establertes i fent el previ pagament de l'entrada, ingressos que permeten finançar les obres.

Foc a la sagristia, fum a la cripta

Treballadors del temple consultats ahir per l'ARA admetien que el control als turistes que paguen entrada tampoc és excessivament rigorós. "No s'acostumen a mirar les bosses dels visitants", apuntava un treballador. L'incendi es va declarar a la sagristia (on es guarden els ornaments dels sacerdots) a tres quarts d'onze del matí, després que el capellà Lluís Bonet oficiés la missa del matí. El presumpte autor del foc, que, segons fonts policials, "no va ser capaç d'articular un discurs coherent sobre el que havia fet ni el perquè", va intentar cremar els armaris de fusta i les casulles. El resultat va ser devastador a la mateixa sagristia: una superfície d'uns deu metres quadrats va quedar destruïda i el fum va envair la totalitat de la cripta. Els prop de 1.500 visitants que en aquell moment visitaven la Sagrada Família van ser desallotjats de manera tranquil·la i ordenada, segons explicaven els visitants que es congregaven a les portes del temple.

Les flames no van malmetre el patrimoni de Gaudí, un apunt en què va insistir Joan Rigol. De fet, preservar els vitralls al preu que fos va ser un dels punts que més va dificultar els treballs dels bombers, que van haver d'utilitzar ventiladors per conduir el fum cap a les sortides, davant la possibilitat de fer malbé els vitralls a l'hora d'obrir-los. Per aquest motiu, el fum va quedar tancat durant hores a la cripta. El temple va poder reobrir les portes al públic a tres quarts de cinc de la tarda. Encara no hi ha data per a la reobertura de la cripta. Les tasques de neteja i recuperació de l' espai duraran, com a mínim cinc dies, segons el Patronat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT