Publicitat
Publicitat

RETALLADES, EL DEBAT AUTONÒMIC

Sanitat estudia establir un descompte d'entre el 20% i el 60% segons el nivell econòmic de cada ciutadà

La renda podria fixar el preu dels medicaments

Sanitat estudia que els assalariats paguin una part dels medicaments receptats en funció del nivell de renda. Ara mateix el descompte és del 40%. Proposa un interval d'entre el 20% i el 60%.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha aconseguit imposar a mitges la seva tesi d'establir un pagament progressiu en la sanitat pública en funció de la renda. El ministeri de Sanitat "descarta totalment" la proposta de De Guindos que les rendes superiors als 100.000 euros paguin per les prestacions sanitàries, però sí que veu amb bons ulls que el cost dels medicaments es pagui en funció de la situació econòmica de cada ciutadà per evitar desigualtats com ara que jubilats amb pensions altes no paguin i mileuristes sí.

Es tracta de reformar un sistema de copagament farmacèutic que s'ha quedat obsolet, segons els experts. Actualment quan un assalariat entrega en una farmàcia una recepta de la Seguretat Social paga un 40% del seu cost, mentre que un pensionista no paga res. La proposta que està estudiant l'executiu implicaria que els descomptes per als assalariats fossin d'entre el 20% i el 60%, segons el nivell de renda. Des del ministeri de Sanitat admeten, però, que l'aplicació seria "difícil" perquè les dades fiscals, que són confidencials, haurien d'estar detallades en la recepta per aplicar la rebaixa. Una altra de les mesures que estudia el ministeri per retallar 7.000 milions d'euros en sanitat -la resta es retallarien d'educació- és establir una cartera de serveis bàsics que les comunitats hauran de finançar obligatòriament. El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ja va dir que no acceptaria la incorporació de cap nova prestació que no anés acompanyada de la partida pressupostària corresponent.

Tisora a les operacions d'estètica

També se serà "més selectiu" i "més rigorós" en la prestació dels serveis sanitaris. Per exemple, en els tractaments de fertilitat es donarà prioritat als pacients que se'ls fan per primer cop. "No es faran a persones que ja han fet molts tractaments i tenen probabilitats nul·les", va dir fa uns dies un portaveu de Sanitat.

El secretari de Sanitat del PP, José Ignacio Echániz, també va avançar, a més, que la sanitat pública deixarà de pagar operacions d'estètica i podria fer el mateix amb les de canvi de sexe.

Altres mesures inclouen establir una central de compres de productes sanitaris i de medicaments per tractar d'aconseguir millors preus i revisar el turisme sanitari .

Sanitat té la "reforma bastant elaborada" i espera presentar-la en dues setmanes. El ministre De Guindos va dir que la reforma començarà a fer efecte entre els pròxims cinc i deu anys, i va negar que s'hagi presentat sobtadament per acontentar els mercats.

La proposta, però, no la va fer el titular d'Economia sinó el d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Tot i això, De Guindos surt reforçat l'endemà que el PP el desacredités públicament, ja que la mesura es basaria en la seva idea inicial. "No em considero en absolut desautoritzat", va dir ahir.

La comunicació dels nous ajustos de 7.000 milions en sanitat que han de dur a terme les comunitats autònomes és força sorprenent: els ministres econòmics del govern espanyol s'ajuden mútuament i imposen les seves tesis, mentre la titular de Sanitat, Ana Mato, es manté en silenci. Tampoc hi va voler fer cap referència ahir el president Mariano Rajoy quan el PSOE l'hi va preguntar al Senat. De fet, Rajoy va acabar sortint per una porta secundària per evitar les preguntes dels periodistes sobre els nous ajustos i les turbulències financeres. A més, la mesa del Congrés va vetar la compareixença extraordinària del president que havia demanat el PSOE.

Fonts de Sanitat van explicar a l'ARA que el pagament progressiu de les receptes és una "possibilitat" i que la decisió final s'adoptarà el pròxim dia 18 en la trobada que mantindrà Mato amb els seus homòlegs autonòmics. En la reunió del Consell Interterritorial, l'executiu i les autonomies exposaran les seves propostes -hauran de ser noves- per reduir "despeses supèrflues" i adoptar "solucions compartides" per mantenir la "gratuïtat" de la sanitat.

De fet, l'aprovació del nou decret de les llistes d'espera a Catalunya que modifica els temps de garantia per a les operacions més comunes, s'ha ajornat a l'espera del que es decideixi en aquesta reunió per evitar contradiccions, ja que Sanitat també podria presentar una normativa respecte a la qüestió.

La retallada de 7.000 milions d'euros no es repartirà per comunitats autònomes sinó que és una xifra "total", tot i que haurà d'"estalviar més qui més despesa té". La despesa mitjana en sanitat per habitant a Espanya va ser el 2010 de 1.331 euros. Catalunya, amb 1.355 euros, és de les més baixes i està molt per sota dels 1.704 euros del País Basc, que encapçala la llista.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT