AntropòlegGrècia va ser el primer país europeu que va ser intervingut, el maig de l'any passat, pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE). Un any després, la situació no ha millorat, i a l'espera d'un nou "rescat", caracteritzat per l'augment dels impostos i les retallades, la població del país pateix els efectes d'una política econòmica neoliberal.
Un sector públic tocat i més control fiscal
La retallada del nombre de funcionaris per tal de reduir la despesa pública va ser un dels primers objectius del govern entrant de Iorgos Papandreu el 2009. Una mesura que l'FMI, el maig de l'any passat, es va encarregar de ratificar. D'aquesta manera, l'accés a la funció pública es va convertir en una quimera en un país on fins ara més d'un milió de persones eren treballadores de l'Estat. I que es va sumar a la retallada del 20% dels salaris.
Els primers a notar els efectes d'aquestes reformes han estat els ajuntaments. Des de les eleccions municipals del novembre, Grècia compta amb menys poblacions amb una administració pròpia. S'han mancomunat els governs locals de tot el país, i s'han creat grans corporacions municipals, amb grans extensions de terreny i/o milers de contribuents per atendre, amb les dificultats que això comporta.
D'altra banda, el govern es va compromentre a endurir les mesures de control fiscal. Una de les més peculiars, i que en la declaració de la renda d'enguany s'ha aplicat per primer cop, ha estat la presentació dels tiquets de qualsevol compra. La mesura vol potenciar el consum i obliga els establiments a expedir el comprovant dels diners que reben i combatre l'economia submergida.
A més, en un context de por a la possible fallida, una gran quantitat de gent hauria començat a retirar els diners dels seus fons d'estalvis. Notícies recents assenyalen la fugida de 280.000 milions d'euros a bancs suïssos.
La caiguda del consum i la xenofòbia
L'augment dels impostos -amb una pujada de l'IVA fins al 23%-, els preus dels carburants en alça i una taxa d'atur que voreja el 17% han portat Grècia a una baixada del consum. El malestar social creixent per la situació econòmica ha comportat un augment dels actes de xenofòbia, que l'últim mes s'han vist contrarestats per l'aparició del moviment dels indignats .
Els efectes en el sector l'ensenyament
D'aquí dues setmanes s'espera que el govern aprovi la nova llei d'ensenyament, que implica una reducció del 30% dels professionals dedicats a l'educació. De cara al proper curs, també suposarà la unificació de molts centres escolars, cosa que afectarà les poblacions més petites, les escoles de les quals desapareixeran. Les conseqüències seran unes classes atapeïdes, amb una mitjana de 30 alumnes per aula. Al mateix temps, les escoles que fins ara feien un horari partit, amb servei de menjador inclòs, s'eliminaran, i només es mantindran les d'horari intensiu. Això s'afegeix a la ja precària situació de l'ensenyament públic en general i a unes condicions laborals pèssimes del professorat.
La situació a les universitats és molt similar a la de l'educació obligatòria. La majoria de facultats del país pateixen dèficits estructurals des de fa anys, i el govern no ha fet res fins ara per millorar-les.
Els efectes negatius en la salut de les persones
Els països intervinguts per l'FMI han tingut una disminució de l'esperança de vida entre 5 i 10 anys, unes estadístiques que confirma l'ONG grega Metges del Món, que parla de "crisi humanitària" al centre d'Atenes. Això no fa més que agreujar la malparada sanitat, submergida de sempre en la corrupció, en el que popularment es coneix com a fakelaki ( sobre , en grec), i que consisteix a donar diners directament al personal sanitari.
A més a més, la desocupació, el deute i la pobresa han afectat directament l'esperança de la població en un futur millor: l'augment d'un 25% dels suïcidis i dels avortaments en els últims anys no en deixa dubte.
En una conferència a Atenes, el filòsof Alen Badiou resumia així el context actual: "Les crisis se solucionen a través de mesures impopulars i antisocials que poden ser mortals. Així controla el capitalisme la situació. El seu problema, però, és com accepta la gent les mesures. Per això necessita la violència".
