Publicitat
Publicitat

LITERATURA

L'acte de lliurament del guardó, instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, tindrà lloc al mes de juny al Palau de la Música Catalana

Albert Manent: "Sóc contrari als ploramiques. Estem millor que mai"

L'escriptor, filòleg i historiador, triat per al 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes "per la importància i l'exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans"

Albert Manent (Premià de Mar, 1930) ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural a una persona que per la seva trajectòria ha contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. L'escriptor, filòleg i historiador rep el premi "per la importància i l'exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

Manent, que ha assistit a l'acte en què s'ha anunciat el premi a la seu d'Òmnium Cultural, ha assegurat que estava "sorprès, content i agraït" per la distinció, ha estat acompanyat per personalitats guardonades en anys anteriors com ara Josep M. Espinàs, Jaume Cabré, Montserrat Abelló, Feliu Formosa i Antoni Maria Badia Margarit.

"Sóc molt contrari als ploramiques i als Jeremies, als que sempre tenen els mocadors als ulls, si estem tan malament, plega o ves-te'n al desert". Així de contundent s'ha expressat pel que fa a la situació de la llengua catalana, i ha recordat que, per exemple, amb la immersió lingüística s'ha fet "un salt gegant".

"Estem millor que mai", ha dit Manent referint-se a la cultura del país. El guardonat, que se sent "orgullós" sobretot dels seus llibres memorialistes, ha recordat que "mai no hi havia hagut tants novel·listes, tants poetes per metre quadrat, tants investigadors de la literatura, la història i la llengua, i tants memorialistes, un gènere que s'ha posat de moda".

Fill del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), que també va rebre aquest Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1985, Albert Manent ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa, l'assaig i la història.

Va ser un membre actiu de la resistència cultural contra Franco. Va formar part de la generació que va publicar des de la Universitat –on estudiava dret– l' Antologia Poètica Universitària, que als anys 50 es reivindicava com una nova fornada literària (amb Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud, etc.). Abans de complir els dinou anys publica el seu primer llibre, Hoste del vent, el maig de 1949. El 1950 s'afegeix a la revista Curial, aixafada per estar escrita en català, i suma a aquest cercle les lectures de poesia clandestines de Miquel Saperes, les tertúlies de J.V. Foix i Carles Riba i l'historiador Josep Iglésies. En aquesta època coneix Jordi Pujol,Joaquim Molas i Max Cahner. Després seria assessor del president de la Generalitat Jordi Pujol i tindria diversos càrrecs a l'administració convergent. Amb Max Cahner encetaria als 70 la carrera de Filologia Catalana i va ser un dels primers redactors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Als 60 va començar a escriure les biografies de personalitats del Noucentisme com Carles Riba, Josep Carner, Fèlix Millet, J.V.Foix i el mateix Marià Manent.

Va ser un dels fundadors de la revista Serra d'Or, va escriure en revistes de l'exili i va ser col·laborador de l'Editorial Joventut, a banda de diversos mitjans de premsa.  També ha rebut diversos premis literaris, com el Serra d'Or per Josep carner i el Noucentisme (1970), el Josep Pla per Solc de les hores: retrats d'escriptors i de polítics (1987) i el Ramon Llull per Marià Manent, biografia íntima i literària. I ha rebut el títol de Mestre en Gai Saber (1959) i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2003).





Més continguts de