La Fira Mediterrània amagava una sorpresa: DakhaBrakha

Manresa¿S’imaginen mirar una pel·lícula en una llengua estranya i sense subtítols, i sortir del cinema meravellats? Doncs més o menys això va passar a les poc més de 200 persones que dissabte a la nit van ser a la sala El Sielu de Manresa, al concert del quartet ucraïnès DakhaBrakha. Des que van aparèixer a l’escenari, elles vestides de núvia i ell amb una túnica negra, fins que van marxar enarborant la bandera del seu país, ningú no es va moure de la cadira.

“Pau i amor, prou guerra i stop Putin”, van dir per acomiadar-se. Van ser de les poques paraules comprensibles d’uns ucraïnesos que gairebé no parlen anglès tot i haver ofert 500 concerts pels cinc continents, sobretot en festivals especialitzats en les anomenades músiques del món. La seva plataforma de llançament va ser el festival Womex del 2012, tot i que l’èxit no els va agafar de sorpresa. Fa onze anys que recuperen peces tradicionals ucraïneses i els donen nova vida, entre minimalista, teatral, sagrada i contemporània. Tan aviat acaricien amorosament el violoncel que els acompanya com gemeguen bestialment. Se’ls sent udolar, et fan sentir el so de la nit i del vent, i xiuxiuegen cançons d’amor.

En un moment en què els estudis de gravació fan miracles i s’arriba més lluny amb un bon community manager que amb talent, DakhaBrakha ofereixen una d’aquelles experiències que cal percebre en directe, fins ara inèdites a Catalunya. Avui tornen a volar cap a Kíev després que ahir a la nit també fossin a la sala Apolo de Barcelona. “Amb el temps hem après a tocar millor”, bromejava Marko Halanevych després del concert, fatigat pel llarg viatge. “La veu té un paper molt important, la tractem com si fos un instrument més. Anem guanyant confiança i ara també ens atrevim a rapejar”, diu del grup. S’autodefineixen com a etnocaos.

La nova generació

Fent un balanç de proximitat, la Mediterrània també ha servit per a almenys dues coses. D’una banda, per testimoniar el pas endavant que ha fet el cantautor solsoní Roger Mas, en la presentació del seu nou disc, Irredempt. “Fa olor de clàssic”, deia ahir satisfet el director artístic de la fira, David Ibáñez. “Hem notat molta expectació, es nota que es mereix un lloc destacat en la música del país”, explicava el responsable d’un mercat professional amb 1.115 acreditats, el 76% dels quals catalans.

D’altra banda, la Mediterrània també ha servit per constatar que existeix una nova fornada de músics fascinats per la cultura popular i tradicional que cada cop tenen més nivell.

És el cas del garriguenc Marçal Ramon i Castellà, que va estudiar acordió diatònic a l’Esmuc. Té 23 anys però ha actuat en diverses ocasions a la fira i ha gravat dos discos. En aquesta ocasió estrenava un espectacle a mig camí entre la dansa tradicional i la dansa contemporània. Una delicada desconstrucció d’elements que van coreografiar la ballarina flamenca Montse Selma i els germans Joana i Magí Serra, fills bessons del coreògraf Joan Serra, mort fa dos anys.

El resultat es diu Esvorell popular i està apadrinat per un músic sènior, el Marcel Casellas, que n’ha fet els arranjaments per a violí, tenora i acordió diatònic. Al pati del teatre Kursaal hi van instal·lar un pal de cintes per ballar una jota, un fandango i L’hereu riera a la seva manera.

La Mediterrània era, per tant, el millor lloc on fer l’estrena. “És una fira brutal, un aparador fantàstic”, explicaven suats després de l’espectacle. Doncs ja hi ha data per a l’any vinent: del 6 al 9 d’octubre.