Pere Calders, en un encertat vodevil fregolià

BarcelonaPere Calders no escrivia teatre, però les seves obres (sobretot els contes) treuen el cap de tant en tant als escenaris. Si l’estiu de fa dos anys va ser una versió musical d’ Aquí descansa Nevares, ara és una adaptació d’una de les seves grans novel·les, Ronda naval sota la boira (1966). Tot un repte que la companyia Els Pirates supera amb nota amb un meritori treball de dramatúrgia, interpretació i direcció que converteix el petit espai del Maldà en el vaixell Panoràmic. La novel·la parla d’un vaixell mercant engolit per una espiral de mar emboirada que l’acosta a l’inevitable naufragi, que el càpita vol que sigui impecable i gloriós, èpic.

Els set intèrprets es fiquen a la pell d’un munt de personatges còmics i exagerats i abonats al discurs de l’absurd. Una de les virtuts de la narració és contraposar la situació d’emergència amb la quotidianitat normal dels passatgers i membres de la tripulació, només alterada per l’obsessió normativa del capità. La formació d’una orquestra que toqui durant l’enfonsament n’és una i proporciona moments d’agraïda hilaritat en una funció on es difícil perdre el somriure. En aquesta nau de bojos en què tot és possible perquè res és real, emergeix el poderós humor de Calders, la seva parla il·lustrada i l’enginy irònic com a conductor d’un seguit de situacions ben filades i embolicades amb fragments musicals molt polits. Tot plegat esdevé com un vodevil amb ritme fregolià i amb la vivacitat d’un Feydeau. La direcció manté l’exageració en un to sostingut sense que grinyoli. Dintre de l’esforç general destaca el talent innat de Laura Aubert (imponent hipnotitzadora) per al joc teatral. I no podem deixar de pensar que amb els mitjans que li serien necessaris per neutralitzar les seves mancances, aquesta producció esdevindria una comèdia a l’abast del gran públic.