Publicitat
Publicitat

Llibres

L'escriptora publica 'Ara, escric', una declaració d'intencions

Lolita Bosch: "Barcelona, en literatura, és poc moderna"

El títol 'Ara, escric' (Empúries) és una "declaració d'intencions". Significa que és un llibre sobre l'escriptura, que "només" vol parlar del fet d'escriure. Lolita Bosch (Barcelona, 1970) tenia moltes ganes de fer un assaig.

Durant un temps "molt difícil", segons l'autora, en què no va ser capaç d'escriure conscientment, Bosch va anar fixant alguns trossos de vida que, al final, reunits narren el que li va passar durant aquest temps posterior a La família del meu pare (Empúries, 2008), un homenatge al pare absent. Lolita Bosch és una escriptora atípica: "La relació amb els meus llibres s'acaba quan els publico", ha afirmat. Li "flipa" Deseo de ser piel roja de Miguel Morey, un llibre que reflexiona sobre la manera que té l'autor d'escriure's la vida. Per això potser Lolita Bosch ha publicat aquest Ara, escric un "assaig estructurat a partir de la ficció". Segons l'autora, la ficció és la "manera d'explicar les coses", que en aquest cas són autobiogràfiques, i l'eina que tens per "posar lògica a la memòria, perquè a vegades no en té".

És filla d'una cuinera que s'aixeca a les 6 del matí des de fa 40 anys, es va criar en un poble i va créixer al tercer món, per això mai no s'atrevirà a dir que la de l'escriptor és una feina dura. Però reconeix que escriure és "complicat i difícil, has d'aprendre moltes coses i a vegades no te'n surts". "Et fa mal, però és un mal intel·lectual-emocional, no pertorba la teva vida quotidiana, és un dolor interessant i constructiu".

Ara, escric sembla un llibre trist i Lolita Bosch reconeix que en part ho és perquè reflecteix un temps (durant el qual no va poder escriure) que ho va ser, però és una "tristesa artística". De fet, Bosch diu que va escriure aquest llibre sense adonar-se'n, és a dir, és fruit de la unió de les poques paraules que va ser capaç de plasmar durant aquest temps i que, al final, totes juntes construeixen un relat que explica un tros de vida. Potser perquè aquesta ha estat l'única vegada que ha escrit un llibre sense ser-ne conscient, ara li té molt afecte, se l'estima.

L'autora que no signa per Sant Jordi
A l'FNAC es va trobar una senyora que comprava un llibre seu, Qui vam ser, s'hi va acostar i li va dir que n'era l'autora. La senyora va quedar encantada de conèixer-la. Ella, però, li va demanar si li podia regalar un llibre bo i després, si volia, ja la llegiria a ella. I així ho va fer, Lolita Bosch va comprar Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a aquella lectora desconeguda, que li va demanar que li dediqués. "No és necessari que llegeixin res meu", així de contundent és Bosch. Perquè a ella li agrada escriure, però no entén "perquè les editorials confien que li poden anar publicant".

Lolita Bosch no pensa ni en les crítiques. La seva editorial s'estalvia la feina de fer-li un recull de premsa al cap de l'any, perquè li és igual. Demostra tot el respecte del món pels periodistes (a més, ella en fa), però reconeix que només té una crítica guardada. És una crítica d'Andreu Sotorra sobre el llibre de Bosch M i resa així: "Preferiria que em condemnessin en una cambra fosca a repetir la lectura de les 4.000 pàgines escrites fins ara de Harry Potter que caure en la trampa de creure'm que M és una novel·la que et capbussarà en els problemes d'una família amb reaccions violentes del pare". Li va fer tanta gràcia que no va poder evitar emmarcar-la i penjar-la a casa seva.

No signa llibres per Sant Jordi, no mira mai si hi ha els seus volums a les llibreries, i no sap les xifres de vendes dels seus textos. Aleshores, per què Lolita Bosch escriu llibres si no es preocupa per res més del món que els envolta? Doncs perquè li "agrada molt fer llibres, editar-los, antologar-los, tocar-los i olorar-los" just quan arriben de la impremta.

En el fons li és igual si la llegeixen o no. "La meva relació amb els llibres s'acaba quan els publico", ha sentenciat. Ha afegit, però, una sola excepció: "Si la gent que ja et coneix et llegeix, potser t'entén més", ha reconegut, referint-se, per exemple, al seu Qui vam ser, sobre la separació d'una parella seva a Mèxic.

Sis anys a Barcelona

Tot i això, ella reconeix (i no s'atrevirà mai a queixar-se) que des que va aterrar a Barcelona, ara ja fa sis anys, amb una maleta plena de manuscrits engendrats a Mèxic, l'han tractada "de l'hòstia" i li ha anat "molt bé". Bosch està segura que ho ha tingut més fàcil perquè és "tia, simpàtica i mexicana", "un bitxo rar que poden portar per tot arreu", segons ella mateixa.

Això sí, per a ella Barcelona "en literatura és molt poc moderna", es fixa en aspectes literaris que no tenen a veure amb la literatura contemporània. Per això, quan va arribar es va llegir un centenar d'autors de la seva generació, i per això l'any passat va publicar l'antologia Veus.

No acaba d'entendre com funciona el món literari català i sovint li dóna la sensació que no té a veure amb la literatura, sinó amb altres qüestions, com el fet de ser català. "Moltes vegades té més prestigi un premi que un bon escriptor, però a vegades el més visible no és el més bo", ha advertit. Bosch, però, ha romput una llança a favor de Catalunya en reconèixer que aquí la cultura és molt democràtica i que tasques com la de la Institució de les Lletres Catalanes són "excepcionals" i naturalment el surt l'equitat. "A Catalunya, amb això som sorprenentment avançats", ha dit referint-se a l'equitat.

Lolita Bosch treballa molt. Escriu religiosament fins a les dues del migdia (fa quasi set anys que treballa en la història d'un narcotraficant mexicà); porta el Col·lectiu Fu que fa festivals literaris, biblioteques a l'estranger, artefactes literaris i pensament literari; fa columnes d'opinió; imparteix un taller de tres anys de pensament de la novel·la; fa xerrades a escoles sobre les obres infantils; i dedica quatre hores al dia al portal Nuestra aparente rendición, dedicat a la violència a Mèxic.

Més continguts de