“Els passatges són la porta a un mapa secret de Barcelona”

BarcelonaEls lectors de Barcelona. El llibre dels passatges (Galàxia Gutenberg)Barcelona. El llibre dels passatges no es podran tornar a mirar un mapa de Barcelona de la mateixa manera. Per al seu autor, l’escriptor Jordi Carrión, els prop de 400 passatges que hi ha arreu de la ciutat no són una simple travessia entre dos carrers, sinó contenidors de memòria i de multitud d’històries. “Durant la Guerra Civil, el lloc més segur per refugiar-se era el passatge Méndez Vigo, perquè els avions que van bombardejar la ciutat eren italians i en aquest passatge ja hi havia la casa dels italians, l’actual Institut Italià de Cultura. La mare dels germans Goytisolo va morir a uns metres de distància, al passeig de Gràcia”, explica l’autor.

Jordi Carrión va viure el procés de recerca i escriptura d’aquest llibre, que es va prolongar durant tres anys, amb molta intensitat. “El que em va fer tornar boig és que els passatges són la porta a un mapa secret de Barcelona”, explica l’autor. Aquesta altra Barcelona és un pou de sorpreses. “És sota el mapa d’Ildefons Cerdà -afegeix-, és una ciutat màgica, rural, no geomètrica i no controlada pel poder”. En definitiva, Jordi Carrión els veu com “un lloc privilegiat” des d’on mirar Barcelona, gairebé com “una trinxera”.

Barcelona. El llibre dels passatges es pot llegir com un viatge per la història de Barcelona, des de l’antiga ciutat romana fins a l’actual, que ha de suportar estols i més estols de turistes, passant per la de la Revolució Industrial, la de Francisco Candel i la dels Jocs Olímpics. Però també com una reivindicació del valor patrimonial dels passatges. Després de presentar el llibre, Carrión es va emportar els periodistes a fer una petita ruta, una parada de la qual va ser el passatge Conradí, una excepció en el teixit de la ciutat perquè no travessa l’illa de cases pel mig sinó per l’extrem inferior. És un dels carrers més antics de l’Eixample, però se n’ha cegat un tram, que funciona com a aparcament improvisat. I després de tombar la cantonada es pot veure que s’han enderrocat alguns dels edificis antics que l’envoltaven. “Cerdà era una màquina d’exterminar passatges i masies”, insisteix.

La persistència de les barraques

Durant les seves passejades per la ciutat, Carrión ha pogut veure que en alguns passatges hi malviuen captaires i en altres s’hi han construït barraques. “Barcelona no ha superat l’etapa de les barraques, que ara estan en naus industrials, on viuen els recollidors de ferralla -afirma-. La ciutat té un deute històric amb la seva pobresa i no hi ha manera d’acabar amb aquest problema”. També n’ha visitat algun altre que viu una situació extremadament inversa. Tot i que oficialment no és un passatge, el carrer d’Aiguafreda, on vivien les bugaderes d’Horta, pateix els estralls del turisme: “Els veïns s’estan plantejant tancar-lo, perquè no hi volen autobusos de turistes”, diu Carrión.

Els passatges no sempre han tingut bona reputació, tot i que n’hi ha que estan vinculats a grans noms com Joan Miró, els fotògrafs Napoleon, els impressors Tasso i la família Sert. “Es van demonitzar perquè es consideraven un lloc insalubre quan es van posar en valor els aspectes sanitaris relacionats amb l’aire pur i el sol”, diu l’autor. Amb tot, Carrión no es va posar a escriure impulsat per la nostàlgia o per fer l’elegia d’una Barcelona que s’està extingit: “He intentat trobar un equilibri. No he volgut caure en la nostàlgia mitificadora i tampoc en la celebració de la novetat i el progrés”.

Malgrat que Barcelona. El llibre dels passatges incita a tornar a recórrer la ciutat, l’origen es troba en un viatge en avió a Melbourne. Carrió va aprofitar les 19 hores de vol per llegir el Libro de los pasajes, de Walter Benjamin. Com va fer el filòsof alemany amb París, Carrión ha buscat cites vinculades amb els passatges de Barcelona extretes de premsa històrica, entre altres fonts, i les ha alternat amb textos propis. “El llibre també és un homenatge a cronistes de la ciutat com Lluís Permanyer, el baró de Maldà i Josep Maria Huertas Claveria”, conclou l’autor.

Cinc passatges extraordinaris

L’antic món rural

El passatge de Robacols conserva la fesomia de la Barcelona rural del segle XIX enmig del brogit del barri del Clot. Com molts altres de la ciutat, les cases que no han desaparegut són baixes, només tenen un pis. “Pel seu aspecte de barraques van ser condemnades a la desaparició, que es va consumar als anys 80”, diu Carrión. Són, afegeix l’autor, com “les ruïnes d’un somni”.

El bastió d’una arquitecta

Al passatge de la Pau del Gòtic hi havia un dels bordells famosos de Barcelona i la Casa Àrab. El nom prové del Tractat de Bergara i ara és conegut per altres raons menys nocturnes: Jordi Carrión s’hi endinsa a partir d’una entrevista amb l’arquitecta Benedetta Tagliabue, ja que hi estan ubicats l’estudi Miralles Taglibue i la Fundació Enric Miralles.

Amor a la vora del camí

“La ciutat neix perquè en algun moment els camins es converteixen en carrer”, diu Jordi Carrión. El passatge del Camp al Poblenou reflecteix aquest procés de transformació. Destaca perquè està cobert amb terra, i no asfalt ni llambordes, i pel fet que hi ha un hort i vegetació. Quan el va visitar, l’autor hi va trobar un grafiti on es podia llegir “+ amor”.

Un traçat excepcional

El passatge dedicat al jesuïta, escriptor i pedagog Pau Hernández és una altra raresa: és una bifurcació en diagonal d’un passatge que arrenca al carrer Cartagena i també dona nom al següent passatge amb al qual enllaça. Forma un triangle amb l’altra bifurcació, que rep el nom de l’antic propietari dels terrenys, Faustino León.

Un imant per als ‘hipsters’

Per a Carrión, el passatge Pere Calders reflecteix la situació actual de Barcelona, marcada per la pressió turística. “Aquest passatge s’ha convertit en un pati on se serveixen menjars. Però per sort al fons hi ha la llibreria Calders, que d’alguna manera és un reducte de cultura i memòria”, diu l’autor, que també relaciona el seu èxit amb la fama que el carrer Parlament té entre els modernets.