10 edificis singulars i faraònics de Zaha Hadid

BarcelonaL'arquitecta Zaha Hadid, la primera dona que va rebre el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, ha mort aquest dijous al matí als 65 anys en un hospital de Miami després de patir un atac de cor. Era una de les grans arquitectes icòniques de les últimes dècades. Repassem 10 de les seves obres més espectaculars.

Estació de Bombers Vitra

El seu debut va ser tardà, el 1993. Tenia 43 anys i en feia 13 que havia obert estudi d'arquitectura. Després d'anys de crear només sobre paper estructures complexes i difícils, es va convertir ràpidament en icònica. Per això l'estació de bombers situada al Campus Vitra, Weil am Rhein (Alemanya), va convertir-se aviat en un espai d'exposicions i esdeveniments. El 2004 es convertia en la primera dona a obtenir el premi Pritzker.

Museu Maxxi de Roma

El Museu Maxxi és el primer museu nacional italià dedicat a l'art contemporani. Va trigar 10 anys a dur-se a terme però ara és un dels pocs focus de modernitat de la ciutat eterna, al costat de l'Auditori de Roma, dissenyat per Renzo Piano. Hadid volia connectar arquitectura i art i va crear, a més d'una façana original, de formes sinuoses i lligades, un complex intern de connexions en diferents nivells (a través de passarel·les i escales negres) que contrasten amb la llum natural. El 2010 va rebre el premi Stirling.

Seül i els faraònics edificis de l'Àsia

S'ha expandit a l'Àsia amb grans edificis. El 2010 va acabar l’Òpera de Canton, amb 1.800 localitats, i el 2012 es van enllestir les obres del Galaxy Soho, a Pequín. Les xifres del complex de museus, auditoris, comerços i espais relacionats amb el disseny Dongdaemun Design Plaza & Park de Seül també són faraòniques: 84.574 metres quadrats, 329 milions d’euros i atraurà 5,5 milions de visitants cada any. Ja se’l considera “l’edifici irregular més gran del món” per les formes sinuoses que caracteritzen els edificis de la iraquiana.

El polèmic estadi Al Wakrah

L’estadi Al Wakrah dissenyat per al Mundial de futbol de Qatar del 2022 ha aixecat polseguera perquè, segons algunes veus crítiques, recorda una vagina. També han sigut blanc de les crítiques les condicions de treball dels obrers que participen en la construcció d'edificis com aquest. En una entrevista que l’arquitecta va oferir al 'Guardian' fa poques setmanes va respondre a una pregunta sobre la mort de centenars de treballadors immigrants durant les obres dient: “No tinc res a veure amb els treballadors. Crec que és un tema que afecta el govern –va afegir–. Si hi ha un problema, l’hauria d’assumir. Amb sort, aquestes coses es resoldran”.

Premi Sterling per un institut al sud de Londres

L'institut de secundària Evelyn Grace Academy de Londres va ser guardonat el 2011 pel Royal Institute of British Architects (RIBA) i escollit el millor edifici nou construït a la Gran Bretanya o altres països de la Unió Europea. Era la primera escola de Zaha Hadid i el primer projecte a gran escala de l'arquitecta al Regne Unit, un edifici estilitzat de vidre i acer.

Heydar Aliyev Centre i la democràcia a l'Azerbaidjan

Un altre exemple de com els règims totalitaris estan utilitzant l'arquitectura per llançar un missatge de modernitat és el Centre Cultural Heydar Aliyev, obert el 2012. Amb formes sinuoses i replecs, és un espai espectacular situat a la capital, Bakú, que porta el nom d'un dels presidents del país tant en l'era soviètica com post-URSS però pretén ser centre neuràlgic que estimuli la intel·lectualitat del país, amb un centre de conferències, museu i altres espais culturals.

El nou Estadi Olímpic de Tòquio

Havia d'estar enllestit per als Jocs Olímpics del 2020. L'edifici, amb forma de nau espacial o de tortuga, segons qui la miri, va ser qüestionat tant pel disseny faraònic com pel seu cost (1.370 milions de dòlars; era l’estadi olímpic més car de la història recent), fins i tot amb manifestacions populars. Ella ho interpretava com una crítica al fet que l'arquitecta no fos japonesa. “No volen que una estrangera construeixi un estadi nacional a Tòquio”, deia, en un reportatge publicat a l'ARA. El fet és que van acabar descartant el seu projecte, que havia guanyat el concurs, i en va fer una reversió més econòmica el japonès Kengo Kuma.

Pont sobre el riu Ebre

El seu Pavelló Pont va ser un dels 'hits' de l'Expo 2008 de Saragossa, que allotjava una mostra relacionada amb l'aigua. És una construcció en forma de gladiol i de 270 metres, amb una estructura en forma de rombes i vistes sobre el riu. El debat va ser, quan va tancar l'Expo, a què dedicar-lo i com protegir-lo dels grafiters, per exemple. L'última decisió va ser dedicar-lo a espai cultural per a exposicions. Ibercaja és el propietari de les zones expositives.

Una botiga a la Rioja

I l'altre projecte singular de l'arquitecta a l'Estat és la petita botiga que complementa les bodegues Viña Tondonia a Haro. L'arquitecta va construir l'embolcall de l'estand modernista que la casa López de Heredia conserva des de l'Expo Universal de Brussel·les de 1910. El contrast és impactant i el 2001 va ser un dels projectes que van reactivar la zona vitivinícola com a focus d'arquitectura contemporània.

El fracàs de la Torre Espiral a Barcelona

Dos dels projectes frustrats de Hadid a l'Estat van ser a Sevilla –una biblioteca universitària que es va enderrocar, pel qual hi havia hagut fins i tot protestes veïnals– i a Barcelona. La crisi es va emportar la Torre Espiral, al Fòrum, un projecte en el qual Hadid va arribar a col·locar la primera pedra, amb l'alcalde Jordi Hereu. Havia de ser el símbol del Campus del Besòs. Costava 65 milions d'euros, que havia de pagar el Consorci de la Zona Franca, que el va congelar el 2011.