Publicitat
Publicitat

El gran dialectòleg català Joan Veny i Clar rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

És l'autor de llibres com 'Estudis de geolingüística catalana' i 'Els parlars catalans' i és codirector de l''Atles Lingüístic del Domini Català'. El guardó està dotat amb 15.000 euros i un trofeu de l'artista Ernest Altés

El 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha recaigut en el filòleg mallorquí Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1942). El guardó està dotat amb 15.000 euros i es lliurarà durant un acte al Palau de la Música el 8 de juny.

Joan Veny i Clar és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua. L'etimologia és un camp al qual ha dedicat una atenció especial. És l'autor de llibres com 'Estudis de geolingüística catalana' i 'Els parlars catalans' i és el codirector de l''Atles Lingüístic del Domini Català', un programa de recerca centrat en la diversitat dialectal que ja té publicats els 6 primers volums i que va iniciar el recentment mort Antoni Maria Badia i Margarit. És membre destacat de l'equip de redacció de l'Atles Linguistique Roman.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes comptava aquest any amb un jurat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Margarida Casacuberta, Lluís Duran, Ramon Pla i Arxé, Joaquim M. Puyal, Carles Solà, Anna Sallés i Joan Mas.

El Premi, que atorga Òmnium Cultural des de 1969, l'han rebut els darrers anys escriptors com Feliu Formosa, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Jaume Cabré, el lingüista Joan Solà, els filòlegs Albert Manent i Josep Massot i Muntaner, l'historiador Josep Termes, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i el músic Raimon.

Una tasca poc coneguda

El guardonat ha recordat altres persones i professors de la llengua que han rebut el guardó entre els quals no pot oblidar Antoni Badí Maria Margarit que "va ser el seu mestre, mentor i amic. Si sóc aquí és gràcies a la seva amistat i mestratge".

Joan Veny s'ha dedicat a la llengua des de diverses facetes i té "una concepció total de la llengua". L'ha estudiat des d'un punt de vista "diacrònic, cercant les arrels de les paraules i també no ha oblidat el contacte" amb altres llengües veïnes. També ha apuntat el seu interès amb l'etimologia de les paraules. "M'he emocionat trobant paraules noves que arriben al sistema de la llengua per composició i derivació i aquelles que arriben de fora", ha dit.

Lluís Duran, membre del jurat, ha recalcat el reconeixement "no prou tingut en compte tot sovint de la feina feixuga i no sempre reconeguda de l'estudiós" i ha ressaltat també el compromís per la llengua de tot el domini territorial català i de l'estimació i el treball constant per la llengua.

"Preocupació" pel futur

En definitiva ha ressaltat la seva "ocupació per la llengua i el estudi aprofundit i sòlid", però també ha mostrat la seva preocupació pel seu futur. "Estem en moments difícils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat que ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat". En aquest sentit, ha indicat que al Principat hi ha molts problemes, però hi ha "possibilitats i un futur més o menys rosat", però a les Illes Balears "les coses no pinten tan bé i a València pitjor".

Veny s'ha mostrat preocupat per l'ús quotidià de la llengua. "Tenim el problema de l'administració que defensa la seva llengua i tenim casos d'individus que no fan servir la llengua com cal i a més el ressò social no ha arrelat degudament", ha indicat. El premiat ha explicat que "la immigració és un problema" en el cas de la llengua i es treballa "per l'assimilació d'aquesta gent, però costa molt assimilar la nostra quan hi ha la competència imperialista del castellà; prefereixen aprendre aquesta llengua, més majoritària que la nostra". "Estem lluitant amb coratge a base de mitjans de comunicació, d'escola i de l'actitud dels catalanoparlants", ha manifestat.

També ha recalcat que no ha estat dins un gueto, sinó que ha estat professor catedràtic durant més de 40 anys en contacte amb la joventut. "He procurat tenir un contacte directe i de respecte amb alumnes, cosa que no passa sempre", ha assenyalat. Així mateix, ha declarat que no es limita a fer obres de gran investigació "per un grup selecte sinó llibres sovint basats en un rigor que presenta els temes i problemes d'una forma assequible, amable i no constitueixen una frontera davant a futurs lectors".

 

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT