Memoritzar o entendre? El sistema educatiu espanyol tria l’estratègia equivocada

Què ens donarà més bons resultats en un examen: memoritzar el temari o entendre’l? Què és més eficaç en matemàtiques, saber-se de dalt a baix les fórmules i les taules de multiplicar com qui memoritza la llista dels reis gots o assimilar-ne els perquès? El PISA, el macroexàmen que cada tres anys l’OCDE fa a alumnes de 15 anys de mig món per comparar sistemes educatius, suggereix que és molt millor entendre que empollar, per bé que en certs exercicis de resposta ràpida obtenen més bons resultats els alumnes que actuen de memòria.

L’àrea del cercle és pi vegades el radi quadrat. En un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa. "Els alumnes que eviten fer un esforç per entendre els conceptes poden tenir èxit en alguns entorns, però la falta de profunditat, de pensament crític i creatiu pot penalitzar seriosament aquests estudiants més tard quan s'enfrontin a problemes reals a la vida", indica un informe publicat recentment per l'OCDE a partir dels resultats de les proves PISA fetes a 510.000 alumnes de 65 països.

A banda de l'examen, els alumnes que fan el PISA han d'omplir un qüestionari sobre l’entorn familiar i escolar, i en el qual també es pregunta sobre estratègies d'aprenentatge. En funció de les respostes, els pedagogs de l'OCDE han elaborat un índex de memorització, estat per estat. Espanya és al capdamunt. Ocupa el sisè lloc amb un 1,44 sobre 4. Un 19% dels alumnes espanyols admeten que s'aprenen de memòria els continguts. Just el contrari del que recomana l'informe.

Creuant els resultats de la prova de matemàtiques amb l'índex de memorització, l’OCDE n’ha tret una primera conclusió: els alumnes que menys memoritzen treuen més bona nota.

Dos exemples extrets del PISA. El primer és molt senzill. ¿Quants CD van vendre Els Metafolks a l'abril?

Un 87% dels alumnes va resoldre el problema (la B). Els alumnes que asseguraven fer servir tècniques de memorització tenien el mateix èxit que els que feien servir altres tècniques d'aprenentatge.

Però vegem ara una pregunta més complicada.

Volem construir una porta giratòria que encaixi perfectament amb l'obertura perquè no s'escapi l'aire calent. Quants centímetres hauria de fer la porta?

Era la pregunta més difícil de la part de matemàtiques [el resultat el trobareu al final d'aquest article, per si voleu provar de resoldre'l]. Només un 3% dels alumnes la van respondre correctament. El més sorprenent és que per cada augment d'un punt de l'índex de memorització, les opcions de resoldre aquesta pregunta es reduïen en un 31% a tots els països de l'OCDE. Els estudiants que empollaven tenien quatre vegades menys probabilitats de resoldre bé la pregunta.

La memorització com a estratègia d'aprenentatge pot servir amb problemes fàcils, però és poc eficaç quan ens enfrontem a problemes complexos de matemàtiques.

Tenint en compte aquestes conclusions, no és gens estrany que molts sistemes educatius del món estiguin revisant el paper de les estratègies de memorització. A l'Espanya franquista, el model d''escuela nacional', advocava per la memorització: els reis gots, els rius de la península Ibèrica... Però la generació Google necessita altres estratègies.

L'informe sobre memorització de l'OCDE també arriba a una conclusió sorprenent. En contra del que podria semblar, no són pas els països de l'Àsia oriental, impregnats pels valors del confucianisme, els que més recorren a la memòria. Els estudiants de 15 anys de la Xina, el Japó, Corea o Vietnam memoritzen menys que els estudiants de parla anglesa. Un 15% dels alumnes xinesos o un 5% dels vietnamites asseguren que empollen quan es preparen les proves de matemàtiques davant el 29% dels alumnes nord-americans o el 37% dels britànics.

Els nois també són menys propensos que les noies a memoritzar. En tots els sistemes educatius avaluats pel PISA les noies recorren més a la memòria que els nois.

[Resposta a la pregunta 2. Puntuació màxima: respostes en el rang entre 103 i 105. S’accepten respostes calculades com a 1/6 de la circumferència. Només s’accepta una resposta de 100 si és clar que en el càlcul s’ha utilitzat π = 3. Nota: es pot donar una resposta de 100 suposant que és el mateix que el radi (longitud d’una sola ala)].