Prop d’un milió de batecs per reclamar la República Catalana

BarcelonaEntre 815.000 persones i 1.027.000 van sortir ahir al carrer amb l’eslògan “Endavant, República Catalana” a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga. Un altre cop l’Onze de Setembre es va convertir en un dels clams més multitudinaris que s’han fet mai a Catalunya -i a Europa-. Això és indiscutible, però també ho és que ha baixat la força de mobilització. Segons les xifres policials el juliol del 2010 1,1 milions de persones van protestar per l’esquilada del Tribunal Constitucional a l’Estatut. L’Onze de Setembre del 2012 va aplegar 1,5 milions de manifestants. El 2013, 1,6 milions van dibuixar la Via Catalana, el 2014 1,8 milions van desbordar la V de Barcelona i l’any passat 1,4 milions van omplir la Meridiana -o això va dir la Guàrdia Urbana, segons l’ANC eren dos milions.

Ahir, segons els recomptes policials, es van aplegar 815.000 manifestants que reclamaven la independència sense embuts. Els organitzadors, a Salt, Tarragona i Lleida van dir que eren més, 212.000 més en total, encara que ni l’ANC ni Òmnium van voler donar dades globals. El govern espanyol reduïa la xifra fins a 370.000. Aquest és l’Onze de Setembre multitudinari menys secundat dels últims anys. Potser la samarreta que duia un dels manifestants a Barcelona dóna pistes del perquè: “Aquesta és l’última”, hi deia, sense aclarir si era un desig o una declaració d’intencions. També ha sigut la menys visible dels últims anys. Els punts -que molts anomenaven “ous ferrats”, per l’aspecte- bategant alhora a les cinc ciutats sense coordinació ni ritme -la banda sonora no hi ajudava-, eren una metàfora difícil de veure.

Barcelona

L’Onze de Setembre torna a col·lapsar el centre de la capital

540.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar entre el passeig de Lluís Companys i el de Sant Joan, plens a vessar, desbordats i amb alguns trams on es feia gairebé impossible moure’s. Cap a dos quarts i cinc de sis Barcelona va agafar el relleu de la protesta, que havia començat a Lleida a les 17.14h, amb el repic de campanes de la Seu. El cineasta Pere Portabella va llegir el fragment de manifest que corresponia a Barcelona, i va reclamar la unitat dels partits: “Els nostres representants polítics, tots els sobiranistes que defensen el dret a decidir d’aquest poble, tenen l’obligació de treballar plegats perquè el mandat democràtic sigui una realitat”.

Els polítics ho van sentir, ja que a l’acte hi havia la majoria de consellers del Govern -incloent-hi Oriol Junqueras-, Artur Mas, Marta Pascal i més membres de la cúpula del Partit Demòcrata; líders de l’espai dels comuns : l’alcaldessa Ada Colau -una de les més ràpides de marxar, quan l’acte es va acabar-, Xavier Domènech, Albano Dante Fachin, Jaume Asens i Gerardo Pisarello, i les diputades de la CUP Anna Gabriel i Gabriela Serra, amb altres cupaires.

Molts manifestants, a part de les samarretes blanques, duien tota mena de marxandatge independentista i, per si algun despistat no n’havia dut prou de casa, un exèrcit de venedors dels que acostumen a oferir “ cerveza, beer ” oferien banderetes, gorres, encenedors i de tot, mentre fos groc, vermell i blau.

Salt

L’acte de la Diada se centra a reclamar el paper de la diversitat

La presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser un al·licient en l’acte de la Diada a Salt, que es va convertir en el més multitudinari que s’ha fet fins ara a les comarques gironines: més de 135.000 persones, segons la Policia Local, i 200.000 segons l’ANC, van concentrar-se a favor de la independència. Els 1,2 quilòmetres de recorregut previstos al passeig dels Països Catalans es van allargar 400 metres fins a arribar a l’AP-7. “Volem fer d’aquest país nou un país acollidor, fraternal i defensor dels drets humans, un país més enllà de les barreres d’ideologies i de fronteres”, deia el manifest que va llegir el cantant Gerard Quintana.

L’acte, presentat per l’actor Quim Masferrer, va aplegar gent de tota mena. Segons el manifest Salt és una ciutat que pot representar el que vol ser la República Catalana. “El país de tots, de la justícia social, del respecte a la immigració, de la convivència, de la protecció dels refugiats”.

A primera fila, Puigdemont tenia al costat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’alcalde de Salt, Jordi Viñas. També hi van anar els dos consellers gironins: Santi Vila, titular de Cultura, i Dolors Bassa, de Treball, Afers Socials i Famílies.

Tarragona

Clam independentista pel progrés i la dignitat econòmica

Unes 110.000 persones segons l’ANC -50.000 segons la Policia Local- van concentrar-se ahir a la Rambla Nova de Tarragona per reclamar la independència en la manifestació més concorreguda de la història a la ciutat. Des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Imperial Tàrraco era impossible trobar cap espai lliure. El manifest el va llegir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, que va cridar consignes en favor del “progrés” i de la “dignitat econòmica i humana”. Va parlar de la necessitat que la República Catalana sigui una garantia perquè el país es consolidi com a “pol econòmic i logístic al sud d’Europa”, amb la indústria i el desenvolupament econòmic com a motors. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va aprofitar el moment per deixar anar missatges en contra del transvasament de l’aigua del riu.

La concentració de Tarragona va comptar amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la seva primera participació en una Diada amb un càrrec institucional. En canvi, no hi va anar l’alcalde de la ciutat, el socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Lleida

La protesta supera totes les expectatives dels organitzadors

La Vanessa, veïna de Corbins amb 37 anys, va anar ahir a Lleida a dinar, i a la una ja hi era. Tot just quatre dies abans havia sortit de l’hospital després d’un mes de tractament contra la leucèmia, però tenia molt clar que aniria a l’acte. El seu va ser un dels 120.000 batecs, segons l’ANC, que van desbordar la canalització del riu Segre i que van superar totes les expectatives i van obligar a ampliar de 10 a 12 els trams previstos. A Lleida mai no s’havia vist una mobilització així.

Les campanes a la Seu Vella van repicar puntuals a les 17.14 h i van donar el tret de sortida a la manifestació. Tot seguit va llegir el manifest l’escriptora de Tremp Maria Barbal. “El somni traspassa les fronteres. Som una nació en marxa”, va dir, abans de donar pas a un multitudinari batec conjunt. La traca final la van posar els Pastorets Rock, el grup lleidatà va extasiar el públic quan va fer sonar els primers acords de Som de l’Oest.

Berga

La ciutat s’omple per la República de la “cultura i la cohesió”

“Estem a prop, estem a un pas. Amb determinació i força construirem un estat on la cohesió i la cultura seran els pilars del progrés”, va dir ahir a Berga la corredora Núria Picas, encarregada de llegir el manifest. La d’ahir va ser la protesta més massiva que havia viscut mai Berga. Segons l’ANC i la Policia Local 60.000 persones hi van fer bategar els punts. Per a l’alcaldessa, Montse Venturós (CUP), era clar: “És un dia històric, una xifra tan àmplia no l’havíem vist mai”. Poc després de les 17.14 h, i amb emoció continguda, Berga va ser la segona baula de la cadena que havia començat Lleida. “La República Catalana serà aviat una nació més i ho hauran fet possible les mobilitzacions cíviques dels últims anys”, va dir Picas.

Famílies senceres i grups d’amics omplien des de primera hora de la tarda el passeig de la Pau, amb càntics d’independència, estelades i molts somriures. Els acompanyaven colles castelleres de tota la regió central, bestiari i representants del pubillatge de l’àmbit nacional. Entre les autoritats hi havia els consellers de Territori, Josep Rull, i de Justícia, Carles Mundó.

Informació escrita per Enric Borràs, Mireia Esteve, Josep Pastells, Dani Revenga, Mònica Mombiela i Pilar Màrquez Ambròs.