01. El Museu de les Matemàtiques organitza un casal d’estiu.  02 i 03. Materials didàctics  del museu: Engranatges sense dents.  Demostració visual que 3 al cub més 4 al cub més 5 al cub és igual a 6 al cub.

PEDAGOGIA

"Mai és tard per tenir una experiència matemàtica feliç"

Els mestres promouen l’experimentació i la resolució de problemes per fer més atractiva la matèria

"Vampirs, monstres, bruixes i professors de matemàtiques... tot el que fa por, avui a Disney Channel". Amb aquest eslògan el canal de televisió per a nens anunciava, fa uns anys, la seva programació especial per a Tots Sants. I és que les matemàtiques sempre s’han vist com una assignatura difícil i, per tant, temuda.

Molts deuen recordar les classes de mates amb les pissarres plenes de números i fórmules, i amb quaderns amb centenars d’exercicis a l’espera de ser resolts. "Hi ha hagut una tradició acadèmica de professors que no miraven l’alumne, només la pissarra, i que simplement l’omplien de fórmules i deien 'Estudieu del llibre', però ara les coses estan canviant", explica Anton Aubanell, professor honorífic de la UB de didàctica de les matemàtiques.

Test: t'atreveixes a resoldre aquests problemes? Juga-hi amb la família

La matèria s’ha considerat sovint complicada per culpa de l’abstracció

Els professors de matemàtiques coincideixen a destacar que la matèria s’ha considerat sovint complicada per culpa de l’abstracció. A diferència d’assignatures com la física o la química, que parteixen de l’experimentació per arribar als conceptes, les matemàtiques tradicionalment s’han ensenyat a partir d’un reguitzell de fórmules que s’han hagut de memoritzar i aplicar a exercicis. "Per aprendre a resoldre problemes calia primer passar per una gran quantitat de continguts teòrics. En canvi, ara creiem que la resolució de problemes interessants motiva més l’estudiant a aprendre continguts matemàtics", rebla Victòria Oliu, presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat). "Un gran matemàtic del segle XIX, Henri Poincaré, deia que només coneixia dos mètodes per ensenyar fraccions: tallant un pastís o una poma", revela Aubanell, que durant més de 30 anys també va ser professor d’institut a Blanes, on va crear un laboratori de matemàtiques. "Els recursos materials són útils per captar l’atenció de l’estudiant i perquè tot coneixement comença pels sentits i després es fa l’abstracció, el que no podem fer és anar directes a l’abstracció", afegeix.

En un simple joc a vegades hi ha més matemàtica que en una pissarra plena d’integrals

El segon element que pot fer que l’assignatura sigui considerada difícil és l’excés de formalisme. "Les matemàtiques sovint es confonen amb les fórmules", diu Aubanell, que considera que en un simple joc a vegades hi ha més matemàtica que en una pissarra plena d’integrals. "Jo ho comparo amb la música, pots gaudir-ne molt i no saber llegir una partitura". Aquest matemàtic, ara jubilat, sempre ha intentat que els seus alumnes s’emocionessin resolent problemes: "No hi ha res més motivador que l’èxit. Per tant, és molt important que els alumnes tinguin petits èxits a l’hora de solucionar problemes i sentin l’emoció d’haver-ne resolt un".

Argumentar més

La didàctica de les matemàtiques ha experimentat un canvi en els últims 20 anys i ara posa l’èmfasi en l’argumentació. "Trobes alumnes que en els exàmens apunten un munt de números i fórmules sense ni un sol comentari. Convé que expliquin el que fan, perquè entenem les coses quan som capaços d’explicar-les", diu Aubanell. Els mestres també se centren en les competències, és a dir, "es posa en relleu la necessitat de saber fer coses amb els continguts que s’aprenen", assegura Oliu. Tot això comporta la necessitat d’una formació continuada del professorat, cosa que ha afavorit des dels anys 90 l’associacionisme dels mestres. "No hi ha cap altra matèria que tingui tantes associacions", relata Aubanell. Des de les agrupacions de professors de matemàtiques es pretén avançar cap a una cultura de la resolució de problemes. S’organitzen concursos a tot Catalunya per promoure que les escoles es preparin prèviament. "Així fem que ho vagin incorporant a la seva cultura docent", explica.

Aprendre jugant

Precisament d’un grup de treball de la Feemcat va sorgir el Museu de Matemàtiques de Catalunya, on pretenen acostar les matemàtiques a la gent i ajudar l’escola des de fora del centre. Per aconseguir-ho, posen cartolines, peces de fusta, miralls, pilotes de goma i altres estris a disposició dels visitants perquè tocant i jugant puguin comprovar els teoremes apresos a l’escola. "Molts nens, i no tan nens, exclamen: 'Allò que vaig fer a classe és veritat'", diu Josep Rey, president del Museu, que apel·la a la intuïció de cadascú per aprendre.

"Fem matemàtiques per millorar la productivitat de les fàbriques i la qualitat de les democràcies"

Aquest mes de juliol un grup d’una desena de nens i nenes d’entre 5 i 8 anys fan el casal d’estiu al museu. "Aquí juguem amb les matemàtiques", resumeix la Inés. "Les matemàtiques són sumar, restar i totes aquestes coses, i són molt útils quan vas a comprar, perquè has de sumar els diners que has de donar al botiguer", aclareix el Gabriel.

Però el que el Gabriel veu tan clar, a altres els costa de comprendre. "Les matemàtiques són útils i necessàries, però la gent no ho veu així", reconeix Oliu, per això les diferents associacions de matemàtics tenen un crit de guerra: "Mai és tard per tenir una experiència matemàtica feliç". I defensen que són una disciplina necessària per entendre i transformar la societat. "M’agrada recordar la frase de Mogens Niss, un dels pares de les proves PISA: 'Fem matemàtiques per millorar la productivitat de les fàbriques i la qualitat de les democràcies'", conclou Aubanell.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT