Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

L’objectiu de dèficit de l’Estat penalitza en 1.600 M€ Catalunya

Junqueras apujarà el límit de despesa en uns pressupostos que vol enllestir al maig

La batalla argumental entre la Generalitat i el govern espanyol pels comptes públics estrena un nou capítol. El conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va posar-hi ahir números: la diferència entre el dèficit que el govern espanyol imposa a les comunitats i el que Catalunya considera que hauria de tenir en compliment de la llei d’estabilitat pressupostària és de 1.600 milions.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Junqueras va voler recordar que a Catalunya li correspondria per a aquest 2016 un dèficit de l’1,07% del PIB i, en canvi, l’executiu central li ha imposat un dèficit del 0,3%: “Això són 1.600 milions d’euros menys del que ens correspondria i s’han de sumar als 1.400 milions que ens deuen de la liquidació del model de finançament del 2014 i als 1.090 milions del 2015”.

El departament d’Economia ha convertit l’objectiu de dèficit en un dels seus principals cavalls de batalla i va presentar fa gairebé dos anys, l’abril del 2014, una demanda davant el Tribunal Suprem per aquesta qüestió. En aquell moment, el departament que encapçalava Andreu Mas-Colell va denunciar que els objectius de dèficit aprovats per l’executiu de Mariano Rajoy vulneraven la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera d’abril del 2012 perquè incomplien el calendari i contradeien el principi de proporcionalitat. El govern català va denunciar que si els objectius de dèficit (l’excés de despesa per sobre dels ingressos de l’administració) s’apliquessin correctament, l’objectiu del 2016 hauria de ser de l’1,1%.

La norma indicava que les administracions havien d’evitar els números vermells el 2020 i fixava un període transitori 2012-2020 durant el qual la reducció del dèficit s’hauria de repartir entre l’Estat i les comunitats autònomes en funció dels percentatges registrats a l’1 de gener del 2012. Això volia dir que el dèficit de les comunitats autònomes havia de representar el 39,5% del dèficit estructural registrat per l’Estat i les comunitats conjuntament.

La diferència entre el dèficit del 0,3% que marca el ministeri d’Hisenda i l’1,1% que correspondria a Catalunya són vuit dècimes, que equivalen als 1.600 milions d’euros que reclama Junqueras. Fonts d’Economia van explicar ahir a l’ARA que la demanda presentada al Tribunal Suprem segueix el seu curs i que encara no hi ha resolució.

La mirada en els pressupostos

Tot plegat arriba quan el departament d’Economia comença a treballar en els pressupostos del 2016. Junqueras va explicar ahir que el “soci preferent” és la CUP, però que en parlaran amb tots els partits amb l’objectiu de poder presentar-los al maig. El vicepresident del Govern va explicar que aquesta mateixa setmana informarà dels límits de despesa que tindran a tots els departaments perquè puguin començar a elaborar els comptes públics. Segons va dir, aquests topalls seran superiors als de l’any passat en algunes partides per poder encabir el pla de xoc social, l’increment salarial de l’1% i la recuperació de la paga extra del 2012.

L’optimisme de Junqueras es va diluir en parlar de la Hisenda pròpia, considerada com una de les estructures clau per poder conformar un hipotètic estat propi. Segons va lamentar, “Múrcia té una Hisenda més desenvolupada que la catalana” perquè Catalunya “no ha completat mai el marge autonòmic que tenia en aquest sentit; la liquidació d’alguns impostos la feien els registradors de la propietat i la recaptació executiva la tenia delegada al ministeri d’Hisenda”.

El conseller d’Economia va admetre, a més, que no hi haurà problemes perquè Catalunya rebi els 7.520 milions d’euros que ha demanat al FLA.

Més continguts de