FINANCES PÚBLIQUES
Economia 01/05/2017

Montoro veu inviable que Catalunya torni als mercats

Junqueras viatja als EUA per sondejar inversors

Júlia Manresa
3 min
Montoro veu inviable que Catalunya torni als mercats

MadridMentre la Generalitat intensifica esforços per cridar l’atenció dels inversors estrangers, el govern espanyol ni tan sols considera viable que Catalunya pugui tornar a recórrer aviat als mercats internacionals per finançar-se, i menys encara que deixi d’acollir-se al fons de liquiditat autonòmic (FLA) a curt termini. Segons expliquen a l’ARA fonts del ministeri d’Hisenda, aquestes opcions suposarien que la Generalitat s’hauria de finançar a un cost molt més elevat que el que li ofereixen les condicions del FLA.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest missatge arriba després que el secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, confirmés la setmana passada que, tal com va avançar aquest diari a principis d’abril, la Generalitat estudia recórrer als mercats internacionals de deute “els pròxims mesos”.

En la mateixa línia, ahir va ser el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, qui va viatjar als Estats Units per “fer contactes econòmics, donar a conèixer la situació econòmica i fer saber que és interessant invertir en l’economia catalana”. Més enllà de l’agenda oficial, el titular d’Economia mantindrà contactes discrets amb autoritats, representants institucionals i inversors. Aquesta visita arriba només un mes després que el president del Govern, Carles Puigdemont, també viatgés als EUA.

Des d’Hisenda recorden que, en qualsevol cas, Catalunya necessita el permís del govern espanyol per tornar a emetre deute i, a més, que la valoració del bo català és molt baixa (està qualificat de porqueria actualment), cosa que suposaria pagar uns interessos més elevats que els que li permet el FLA. Cal recordar que aquest fons és una línia de crèdit creada pel govern espanyol el 2012 a un interès baix per rescatar les comunitats quan no poden recórrer als mercats internacionals.

La Generalitat, que des de llavors ha rebut 63.000 milions del FLA i ha pagat uns 2.000 milions en interessos, està, a més, sota el control financer de l’Estat per garantir que els diners d’aquest préstec no serveixin per finançar “veleïtats independentistes”, com ha recordat en diverses ocasions el mateix ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Amb tot, a hores d’ara, l’existència del FLA ha provocat que dues terceres parts del deute català estigui en mans de l’estat espanyol.

Millors perspectives

Per a aquest any, la Generalitat ha tornat a demanar 7.345 milions al FLA, però les seves finances, com recorda el Govern, estan en una situació molt diferent a fa cinc anys. Catalunya va aconseguir tancar el 2016 amb un dèficit del 0,93% i aquesta setmana l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anunciava que veia “factible” que el Govern compleixi l’objectiu del 0,6% per a aquest any 2017.

L’executiu de Puigdemont sosté, doncs, que aquest canvi d’escenari torna a fer atractiva Catalunya per als inversors estrangers malgrat l’opinió del ministeri d’Hisenda. Així doncs, el que Catalunya pretén és que el 2018 pugui entrar a formar part del conjunt de comunitats que ja no necessiten el FLA, com ara Madrid, la Rioja o Castella i Lleó.

A més, tot i defensar la utilitat del FLA com un mecanisme que ha ajudat les comunitats a reduir el dèficit amb unes condicions de finançament més suaus, el govern de Mariano Rajoy està en plena negociació amb les comunitats del sistema de finançament autonòmic, cosa que obre la porta -com va avançar Montoro- a condonar-ne una part, sobretot per a les comunitats més complidores.

Per tant, malgrat els recels d’Hisenda, el govern de Puigdemont ho té clar. Al llarg de la setmana Oriol Junqueras es reunirà amb inversors nord-americans però també amb empresaris catalans i nord-americans i amb representants de la comunitat catalana a Nova York i Miami, en el que ja és el tercer viatge a l’exterior que fa com a vicepresident de la Generalitat, després d’haver anat a Roma i a Brussel·les.

stats